Santa Úrsula (Tenerife)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | illes Canàries | ||||
Província | Santa Cruz de Tenerife | ||||
Illa volcànica | Tenerife | ||||
Capital | Santa Úrsula | ||||
Població humana | |||||
Població | 15.285 (2023) (676,63 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 22,59 km² | ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
Altitud | 290 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 38390 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 38039 | ||||
Lloc web | santaursula.es |
Santa Úrsula és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. El seu nucli és a 283 metres sobre el nivell del mar, destacant la Morra de Isarda (1.720 m.) i la Morra de Itote (1.794 m.) constituint els punts més excel·lents del municipi. Santa Úrsula és a l'extrem oriental de la Sierra Dorsal en la Comarca d'Acentejo, formada pels municipis de La Victoria, La Matanza de Acentejo, El Sauzal i Tacoronte.
Chimaque és una paraula d'origen guanxe el significat del qual és "font de vida" i era la denominació que rebien les terres situades entre els municipis de La Orotava i La Victoria de Acentejo. L'abundància d'aigua existent en les zones altes del municipi és la que donava nom a aquesta zona. Va ser després de la conquesta quan se li va donar el nom de Santa Úrsula a aquest municipi. Va rebre aquest nom en homenatge a la verge i màrtir bretona Úrsula/Orsola morta a Colònia, Germània el 451, tal vegada va anar per la devoció de l'alcalde Alejo Pérez (1587) a Santa Úrsula doncs tenia una filla amb aquest nom. La seva devoció el va dur a cedir un terreny per a l'edificació de la parròquia.
Com la majoria dels municipis del vessant nord d'aquesta illa, s'estén de cim a costa i és, al seu torn, travessat per diversos barrancs. La seva abrupta costa abasta l'espai comprès entre la Punta del Viento i la de l'Ancón. En el cim limita amb els municipis d'Arafo i Candelaria, a l'oest amb La Orotava, per mitjà del Barranc del Pinito, i a l'est amb el municipi de La Victòria, separats per mitjà del Barranc Profund. Els seus grans pendents són característics, sobretot, en els sectors de cim i medianías, tendint a suavitzar-se, com és lògic, a mesura que ens acostem a la costa. La seva costa és abrupta i escarpada, només posseïx dues petites cales, situades a Santa Ana i el Charco del Negro. La costa, a més, té un desenvolupament relativament curt tan sols amb uns tres quilòmetres de penya-segat, estant actualment declarat Paisatge Natural Protegit Costa de Acentejo, Llei 12/1994, de 19 de desembre d'Espais Naturals de Canàries. Entre altres figures de protecció existents en el municipi destaquen el Paisatge Protegit de Les Lagunetas, la Reserva Natural Especial de Les Colomes i el ja esmentat Paisatge Protegit de la Costa d'Acentejo. Aquests rics ecosistemes i espais protegits conformen un atractiu lloc per al desenvolupament d'activitats en contacte amb la naturalesa, sent en alguns casos complementades amb senderes, convertint-se els mateixos en punt de visita per als turistes.
Govern local
[modifica]Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
---|---|---|---|
1979 - 1983 | Fernando Luis González | (AISU) | 19/04/1979 |
1983 - 1987 | Fernando Luis González | (AISU) | 28/05/1983 |
1987 - 1991 | Fernando Luis González | (AISU) | 30/06/1987 |
1991 - 1995 | Fernando Luis González | (AISU) | 15/06/1991 |
1995 - 1999 | Fernando Luis González | (AISU) | 17/06/1995 |
1999 - 2003 | Fernando Luis González | (AISU) | 03/07/1999 |
2003 - 2007 | Ricardo García | (AISU) | 14/06/2003 |
2007 - 2011 | Ricardo García | (AISU) | 16/06/2007 |
2011 - 2015 | n/d | n/d | 11/06/2011 |
2015 - 2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 |
2019 - 2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |