La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
|
Per a altres significats, vegeu «la Ràpita (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Noguera | |||
| Municipi | Vallfogona de Balaguer | |||
| Població humana | ||||
| Població | 332 (2019) | |||
| Gentilici | Rapitenc | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 250 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25617 | |||
| Codi INE | 25240000300 | |||
| Codi IDESCAT | 2524020003800 | |||
La Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer.[1] Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab. Els orígens del poble són àrabs; possiblement, el seu nom prové de rabbita, originàriament un tipus de fortalesa militar, amb una marcada funció de guaita.
Història
[modifica]
El lloc possiblement ja estava habitat durant l'edat de bronze, com queda palès en les abundants ceràmiques trobades a la rodalia del turó que ocupa el castell. També s'hi han localitzat diversos bocins de ceràmica ibèrica en alguns murs del castell i a l'ermita situada prop d'aquest (a uns 200 m). Es conserva la torre ibèrica de guaita, de 10,60 m x 5,50 m. L'època romana també ha deixat petjada a la Ràpita: als voltants del castell, es conserven les restes d'un arc, a més d'abundant ceràmica (sigillata hispànica, vernís pompeià, campaniana…). Però la cultura que més petjada ha deixat ha estat la musulmana. L'any 711 els àrabs creuaven l'estret de Gibraltar, i amb poc temps arribaven als territoris que avui conformen les nostres contrades. A la ràpita, els àrabs van establir-se, al turó del castell, on sembla que van aprofitar la torre ibèrica i la van convertir en un lloc de repòs dedicat a l'oració, una mena de monestir musulmà fortificat (una ràbita). Les notícies escrites d'aquesta fortificació, però, es remunten al moment de la seva conquesta per part del comte d'Urgell, Ermengol IV i la seva esposa Adelaida, l'any 1090. L'any següent, els comtes atorgaren al monestir de santa María de Ripoll, "Rapitam que est ante Balager", per tal de construir-hi un monestir, cosa que sembla no es feu efectiva.
Anys més tard, Jaume II d'Urgell, el Dissortat, escollí el castell de la Ràpita per establir-hi el seu quarter general per presentar batalla al pretendent castellà a la Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera. El cens més antic del qual es té constància data de l'any 1378, i atribueix 5 focs a la Ràpita.
Fou municipi independent fins a meitat del segle xix que s'incorporà a Vallfogona de Balaguer.[2]
Llocs d'interès
[modifica]- Castell de la Ràpita, d'origen àrab.
- Restes romanes
- Església Sagrada Família
- Ermita Santa Margarita (s. XII-XVII)
- Creu de terme de la Ràpita
Referències
[modifica]- ↑ «La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «255306 Rápita». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE. [Consulta: 22 agost 2020].