Vés al contingut

Vallfogona de Balaguer

Plantilla:Infotaula geografia políticaVallfogona de Balaguer
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 45′ 14″ N, 0° 48′ 56″ E / 41.753888888889°N,0.81555555555556°E / 41.753888888889; 0.81555555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaNoguera Modifica el valor a Wikidata
CapitalVallfogona de Balaguer Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.990 (2023) Modifica el valor a Wikidata (73,7 hab./km²)
Llars1 (1515) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície27 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre, canal auxiliar d'Urgell i canal de Balaguer Modifica el valor a Wikidata
Altitud235 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataXavier Castellana Benseny (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25240 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252402 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvallfogona.net Modifica el valor a Wikidata

Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre.

Geografia

[modifica]

A més del nucli de Vallfogona de Balaguer, capital del municipi, també inclou els nuclis de la Ràpita i l'Hostal Nou i la Codosa, aquest darrer en continu urbà amb Balaguer.

Vallfogona de Balaguer té dues esglésies parroquials i dues escoles de primària, una al nucli del municipi i l'altra a la Ràpita. A més també disposa de guarderia municipal, escola de dansa, emissora municipal de ràdio i una escola de capacitació agrària.

L'agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics del municipi. En destaca el bestiar boví, amb un gran volum de producció lletera. Hi ha també instal·lades diverses indústries on es fabriquen tubs, guix i mobles.

Hi ha masies com Ca l'Alegret.[1]

Balaguer La Sentiu de Sió
Bellcaire d'Urgell
Térmens Bellvís Linyola

Història

[modifica]
Vista de Vallfogona de Balaguer

Els primers vestigis d'activitat humana coneguts es troben a la Pedrera de Vallfogona, descoberta per Díez-Coronel l'any 1958, durant les obres de la central hidroelèctrica de Térmens, i excavada per Maluquer de Motes amb l'equip de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Es tracta del jaciment arqueològic que més informació ha proporcionat sobre els ilergets. Probablement destruït durant l'època romana vers el segle ii aC, fou un cas excepcional d'un hàbitat continuat en un mateix lloc al llarg d'un miler d'anys durant l'època ibèrica.

També en l'època romana hi ha documentada una vil·la rústica en el raval de l'Hostal Nou. La seva utilització va des del segle I dC fins a la fi de l'imperi romà. De la islamització, que arriba a la totalitat del territori de l'Àndalus l'any 714, en romanen els topònims de la Ràpita, la Saida o Carbona.

Amb la conquesta cristiana, Ermengol VI conquereix el terme el 1105, moment en què es constaten termes com Vallfogona de Balaguer o la Ràpita però que segueixen camins diferents fins al segle xix. L'església queda repartida i integrada entre les de Sant Salvador de Balaguer i Santa Maria de Solsona. El 1322 esdevé un feu de la Canònica de Balaguer i una possessió de Ramon Cortit, que a més d'ésser senyor de Vallfogona de Balaguer, ho és també d'Ormella i Montaspre, a la vall d'Àger.

L'any 1413 la població de Vallfogona de Balaguer compta amb 12 cases poblades. Posteriorment, l'any 1640, el poble queda despoblat a causa de la guerra dels Segadors i un seguit de males collites. No és fins al 1665 que, finalitzada la guerra, torna a repoblar-se. El 1719, després del decret de Nova Planta, Vallfogona de Balaguer passa de la vegueria de Lleida a l'alcaldia major de Balaguer. El 1788, segons Francisco de Zamora, la Canònica de Lleida estabilitza la població, possiblement amb gent provinent del Timonal, que també pertanyia a aquesta senyoria.[2][3]

Comunicacions i transports

[modifica]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Vallfogona de Balaguer1.168
l'Hostal Nou i la Codosa461
la Ràpita332
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1 1 - - 52 636 447 582 703 861

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
915 984 1.010 1.279 1.312 1.429 1.299 1.413 1.397 1.397

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.430 1.443 1.505 1.528 1.526 1.601 1.735
1.788
1.853
1.888

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.868
1.884
1.906
1.935 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Festes i tradicions

[modifica]

A Vallfogona de Balaguer s'hi celebren diverses festes:

  • La Festa Major del Roser: el segon diumenge de maig, en honor de la Mare de Déu del Roser. La vigília es planta un xop davant de les escoles municipals, a la plaça de Sant Miquel.
  • La Festa Major de Sant Miquel: el cap de setmana proper al 29 de setembre. Es talla el xop plantat per la festa del Roser.
  • La Festa de les Cassoles: l'11 de setembre.
  • La revetlla de Sant Joan

Bibliografia

[modifica]
  • Memòria oficial de l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, 1984

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]