La Santa Espina (sardana)
| Forma musical | sardana cançó  |
|---|---|
| Tiratge | 23 (curts) 87 (llargs) 55 (salt) |
| Compositor | Enric Morera i Viura |
| Lletra de | Àngel Guimerà i Jorge |
| Llengua | català |
| Data de publicació | 1907 |
| Gènere | sardana |
| País d'origen | Catalunya |
| Part de | La Santa Espina |
  
| |
La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d'Enric Morera i és considerada pels catalans un himne patriòtic.[1]
Formant part de la sarsuela homònima, inclosa en el tercer acte, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes i havent adoptat el rol d’himne nacional pel fet que havien estat prohibides Els segadors i altres cançons patriòtiques, La Santa Espina fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera[2] i de Franco.[3]
El 5 de setembre del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, el general Lossada, governador civil de Barcelona, difongué la següent circular:
| « | Havent arribat a coneixement d'aquest Govern, en forma que no ofereix lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana de «La Santa Espina» en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seva música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toqui i es canti la sardana titulada "La Santa Espina" a la via pública, sales d'espectacles i de societats i en les aplecs o reunions campestres, prevenint als infractors d'aquesta ordre que procediré a castigar-los amb tot el rigor. | » |
| — General Lossada, La Publicitat, 5 de setembre de 1924, pàg. 4 | ||
Lletra
[modifica]
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Referències
[modifica]- ↑ «Escoles al Palau». Palau de la Música Catalana. [Consulta: 4 febrer 2016].
- ↑ «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
- ↑ Soler, Maridès «Un somni de festa modernista: La santa espina d’Àngel Guimerà». Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 25, 2012, pàg. 259–281. ISSN: 2199-7276.
Enllaços externs
[modifica]
- Cobla La Principal de la Bisbal. «La Santa Espina» (vídeo). YouTube.
- Rulo Sabé, Just. «Som i Serem» versió remasteuritzada de «La Santa Espina» (vídeo), 2009.