La dama del velo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alfredo B. Crevenna  |
| Protagonistes | |
| Producció | Rudi Loewenthal |
| Dissenyador de producció | Jesús Bracho |
| Guió | Edmundo Báez i Egon Eis |
| Música | Raúl Lavista |
| Fotografia | Jack Draper |
| Muntatge | Rafael Portillo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1949 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
   
| |
La dama del velo és una pel·lícula dramàtica mexicana de 1949 dirigida per Alfredo B. Crevenna i protagonitzada per Libertad Lamarque, Armando Calvo i Ernesto Alonso.[1][2][3] La direcció d'art de la pel·lícula va ser a càrrec de Jesús Bracho.[4]
La pel·lícula és la primera de les cinc produccions que Lamarque va realitzar amb Crevenna, seguida per Otra primavera (1950), Huellas del pasado (1950), La mujer sin lágrimas (1951), i Si volvieras a mí (1954).[2][3]
Argument
[modifica]Andrea del Monte (Libertad Lamarque) és una cantant que s'enamora d'Esteban Navarro (Armando Calvo), un actor fracassat, alcohòlic i casat. En un arravatament, Esteban mata a la seva esposa. Sense poder renegar dels seus sentiments, Andrea decideix acudir a la presó a visitar a Esteban, però conscient del risc que corre la seva reputació en semblant acte, utilitza un vel per a ocultar la seva identitat. L'advocat defensor d'Esteban, Cristóbal (Ernesto Alonso), desitja esbrinar qui és aquesta misteriosa dama.
Repartiment
[modifica]- Libertad Lamarque com Andrea del Monte.
- Armando Calvo com Esteban Navarro.
- Ernesto Alonso com Lic. Cristóbal Gómez Peña.
- José Baviera com Fiscal.
- Bárbara Gil com Lolita - Laura Camarena.
- Tana Lynn com Teresa.
- Juan Pulido com Director d'escola.
- Miguel Córcega com Víctor Gómez Peña.
- María Gentil Arcos com Assistent d'Andrea.
- José María Pedroza
- Armando Velasco com a Detectiu de policia.
- Héctor López Portillo com Mesero.
- Ignacio Peón com a Jutge.
- Joaquín Roche com a Carceller.
- Héctor Mateos com a Mosso.
- Carmen Cabrera com a Esposa del ministre (no acreditat).
- Enrique Carrillo com a Policia (no acreditat).
- Julio Daneri com a Senyor ministre (no acreditat).
- Irma Dorantes com a Convidada a festa (no acreditada).
- Pedro Elviro com a Home en cort (no acreditat).
- José Escanero com a Jutge de tribunal de menors (no acreditat).
- Leonor Gómez com a Dona en cort (no acreditada).
- Ana María Hernández com a Convidada a festa (no acreditada).
- Ismael Larumbe (no acreditat).
- Margarito Luna com a Membre del jurat (no acreditat).
- Consuelo Monteagudo com a Convidada a festa (no acreditada).
- Salvador Quiroz com a Empresari (no acreditat).
- Hernán Vera (no acreditat).
Producció
[modifica]El rodatge de la pel·lícula va tenir lloc als Estudios Churubusco. Lamarque va gravar la música i cançons de la pel·lícula després de reposar-se d'una afecció en la gola.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Mujeres, cámara, acción: Empoderamiento y feminismo en el cine argentino. Ediciones Continente, 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Más allá de las lágrimas: Espacios habitables en el cine clásico de México y Argentina. Fondo Editorial Universidad de Lima, 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Cinémas d'Amérique latine: 1999. Presses Univ. du Mirail, 1999.
- ↑ Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano. UNAM, 2006.
- ↑ Hoy, Temas 611-618, 1948.
