Vés al contingut

La deixa del geni grec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa deixa del geni grec
Tipuspoema Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Publicació1901 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoema Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Premis
PremisEnglantina d'or (1902) Modifica el valor a Wikidata

La deixa del geni grec és un extens poema èpic de Miquel Costa i Llobera, que relata les aventures d'uns navegants grecs i el seu encontre amb la mítica Nuredduna a una Mallorca talaiòtica. El 1902, el poema va rebre un premi als Jocs Florals de Barcelona.

Història

[modifica]

El poema liriconarratiu "La deixa del geni grec" va ser escrit entre l'any 1900 i el 1901, a Pollença, pel poeta Miquel Costa i Llobera, inspirat en les lectures de Leconte de Lisle, André Chénier, i Homer (sobretot, l'Odissea).[1]

En aquest poema es narra l'aventura d'uns grecs, desembarcats fa mil·lennis a Mallorca, a Bocchoris, prop del Port de Pollença. Amb ells, viatja un jove poeta, Melesigeni, un alter ego del rapsode Homer. Així, es relata com aquests grecs són fets presoners per les tribus nadiues de l'illa i tancats a les coves d'Artà, per ser sacrificats als talaiots. Emperò una nit, la sacerdotessa mallorquina Nuredduna, enamorada del jove poeta Melesigeni, l'intentarà alliberar. Després, amb l'apremi de la fugida, Melesigeni oblida dins la cova la seva lira. Serà aquesta la deixa i herència del geni grec, un classicisme que fecundarà la cultura popular i donarà lloc a la poesia culta.[2]

Talaiot de Ses Païsses

Mètrica i versos

[modifica]

El poema liriconarratiu consta de tres parts i té un total de 642 versos alexandrins, aparionats o formant estrofa. És el segon poema més llarg dins l'opus de Costa i Llobera. La seva rima és consonant.[3]

Llegat i repercussió

[modifica]

El novembre del 1971, l'Ajuntament de Palma va decidir rendir homenatge al poeta Costa i Llobera, amb motiu del cinquantenari de la seva mort. La corporació municipal va encarregar a l'artista mallorquina Remigia Caubet la creació d'una escultura i monument, personificada en Nuredduna.[4]

L'obra Nuredduna (1947) és una òpera en llengua catalana inspirada en "La deixa del geni grec", amb música d'Antoni Massana i Bertran i llibret de Miquel Forteza i Pinya.

L'asteroide (16852) Nuredduna pertanyent al cinturó d'asteroides, regió del sistema solar que es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, deu el seu nom a la figura mitològica creada pel poeta Costa i Llobera.

Referències

[modifica]
  1. Cifre Forteza, Bernat. Costa i Llobera i el món clàssic (1854-1922). Lleonard Muntaner Editor, p. 222. 
  2. «La deixa». El País, 16-04-2009.
  3. Cifre Forteza, Bernat. Costa i Llobera i el món clàssic (1854-1922). Lleonard Muntaner Editor, p. 221. 
  4. Diario Última Hora - Nuredduna, más bella que una diosa