Vés al contingut

La duquesa de Benamejí (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa duquesa de Benamejí
Fitxa
DireccióLluís Lúcia i Mingarro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióRicard Blasco i Laguna i Lluís Lúcia i Mingarro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Quintero Muñoz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTed Pahle Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCifesa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0041324 FilmAffinity: 558099 Letterboxd: la-duquesa-de-benameji TMDB.org: 99752 Modifica el valor a Wikidata

La duquesa de Benamejí és una pel·lícula espanyola de 1949 dirigida per Luis Lucía sobre l'obra de teatre homónima escrita per Manuel i Antonio Machado.

Argument

[modifica]

En un camí de Sierra Morena uns bandolers assalten la diligència en què viatja la duquessa de Benamejí, a la qual segresten, però el cap de la partida Lorenzo, és un antic conegut de la duquessa des que eren nens. Sorgeix entre ells un romanç que desperta la gelosia de Rocío, una gitana que conviu amb els bandits i que estima Lorenzo. Mentrestant, el marquès de Peñaflores, cosí de a duquessa i de la que està n’enamorat, persegueix els bandolers per rescatar-la. Rocío en venjança revela al marquès el refugi de Lorenzo i els seus homes i, aprofitant el tumult de la lluita, mata a la duquessa. La seva mort provocarà un canvi d'actitud tant en Lorenzo com en Peñaflores.[1]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Va ser una pel·lícula de gran èxit en la seva estrena. Els papers de la duquessa i la gitana els encarna Amparo Rivelles. Els trucs que va idear el director Luis Lucía per enfrontar en la pantalla als personatges que encarnava la mateixa actriu van causar molta sorpresa. No sols es miraven cara a cara, sinó que s'entrecreuaven en el pla sense que es percebés el truc, admirant-se de la semblança, que era com mirar-se en un mirall disfressada d'una altra cosa.[2] El censor va exigir que es tornés a escriure el guió per castigar més obertament els bandits.[3]

Referències

[modifica]
  1. La duquesa de Benamejí. Revista de cine filmaffinity
  2. Galán, Diego La duquesa de Benamejí', gitana y señora a la vez El País, 8 abril 1985
  3. Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008. p.106

Enllaços externs

[modifica]