Vés al contingut

Eduardo Fajardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduardo Fajardo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eduardo Martínez Fajardo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1924 Modifica el valor a Wikidata
Meis (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de veu, actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeCarmelita González Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0265761 Allocine: 70847 Rottentomatoes: celebrity/edward_fajardo Allmovie: p22546 TMDB.org: 100409 Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Fajardo (castellà: Eduardo Martínez Fajardo) (Meis, 14 d'agost de 1924 - Ciutat de Mèxic, 4 de juliol de 2019) nom artístic d'Eduardo Martínez Fajardo va ser un actor espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Als vuit dies de vida, els seus pares es traslladen a La Rioja, la seva infància transcorrerà a Haro, d'on confessarà sentir-se natural;[2] sent encara adolescent es trasllada a Santander, on estudia el Batxillerat. En 1942, comença la seva carrera interpretativa, iniciant-se com a actor de doblatge, labor que desenvolupa fins a 1946 a Madrid com a Barcelona; va arribar a doblegar a Orson Welles en Othello (1951), i en els crèdits inicials apareix el nom d'Eduardo Fajardo (fet insòlit en el món del doblatge). A més, va doblar a John Wayne, Clark Gable… Encara que la majoria dels seus doblatges han estat redoblats i és complicat escoltar-los.

Amb Cifesa va signar un contracte com a actor exclusiu per diversos anys per als seus grans èxits; debuta al cinema amb la pel·lícula Héroes del 95, de Raúl Alfonso (1947), inaugurant d'aquesta manera una de les filmografies més inflades del cinema espanyol, que arriba a superar els 180 títols.

La seva carrera cinematogràfica, en una primera etapa va estar limitada a papers secundaris en pel·lícules que sí que van aconseguir un cert relleu en la seva època com Locura de amor (1948), de Juan de Orduña, Balarrasa (1950), de José Antonio Nieves Conde o Alba de América (1951), de Juan de Orduña.

En 1953 es trasllada a Mèxic on va residir durant vint anys. Allí compagina la seva participació al cinema d'aquell país amb aparicions televisives; entre elles Tehuantepec de Miguel Contreras Torres (1954), Tizoc: Amor indio d'Ismael Rodríguez Ruelas (1957). AAl seu retorn a Espanya represa la seva carrera cinematogràfica amb una frenètica activitat que li porta a rodar una mitjana de quinze títols anuals en els quals abunden els papers de vilà en Spaghetti western com Gli eroi di Fort Worth (1965) de Martin Herbert o Django (1966) de Sergio Corbucci.

En els seus últims anys d'activitat professional, va compaginar el cinema i el doblatge amb aparicions en televisió (La barraca, 1979; Los gozos y las sombras, 1982; Tristeza de amor, 1986) i teatre, en el qual va passar de l'actuació (Cándida, 1985), a la direcció, amb el projecte Teatre sense barreres per a persones amb discapacitat, del qual va ser responsable des de 2002. En aquesta última dècada se li va poder veure en homenatges a companys en festivals de cinema i teatre.

Va treballar en 183 pel·lícules, 75 obres de teatre i unes 2000 intervencions en la televisió d'Espanya i Mèxic, a més d'intervenir en produccions d'Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els Estats Units.

Es va establir en Almeria durant els últims 25 anys, residint en diferents llocs de la província. Va arribar a rodar tretze pel·lícules en Almeria, totes elles pertanyents al gènere spaguetti western.[3] A causa de la seva vinculació amb la província, de la qual afirmava que s'havia enamorat, en 2016, va revelar que donaria els seus records al poble d'Almeria, amb la intenció de crear un museu del cinema.[4][5]

Va morir a Mèxic a les 20.00 hores (hora de Mèxic) del 3 de juliol de 2019.

Vida personal

[modifica]

Fajardo es va casar en tres ocasions. En 1948 va contreure matrimoni a la ciutat de Madrid amb una jove de La Corunya de nom Margarita Rodríguez Zapata, amb qui tindria al seu fill primogènit, Eduardo Martínez Rodríguez. Després d'acabar la seva relació amb Margarita Rodríguez i embarcar-se a Amèrica per a continuar amb la seva carrera com a actor s Mèxic, va iniciar una breu relació amb l'actriu Carmelita González, producte de la qual va tenir dos fills de nom José Antonio i Paloma del Rocío.

Per a 1961 decideix tornar-se a casar amb una jove de Ciutat de Mèxic de nom María de Lourdes Steffan Esperón, amb qui va tenir als seus fills Dulce Corazón de María, Estrella de María, Alma Rosa i Dusko, i a qui sempre descriuria com l'amor de la seva vida.

Reconeixements

[modifica]

Al llarg de la seva carrera va rebre més de cinquanta guardons, entre ells un reconeixement de l'ajuntament d'Haro[6] i el de fill predilecte de Meis. A Almeria, a causa de la seva vinculació a aquesta, se li va atorgar la "Medalla de la Cultura de la província" i el premi "Almería terra de cinema", també en 2012 va ser obsequiat amb l'estrella de "Almeria Western Museu".[7] Va ser el primer homenatjat del 'Passeig de les Estrelles d'Almeria', al costat del Teatre Cervantes, on el va inaugurar amb la seva estrella.[8]

Anècdotes

[modifica]

Durant l'època més prolífica del Spaghetti Western, van arribar a rodar-se a Almeria fins a quinze pel·lícules simultànies. Ell, en algunes ocasions rodava dos films simultàniament, per la qual cosa a vegades es va confondre dirigint-se al plató equivocat.[9] El 90 % dels papers de la seva carrera van ser de vilà, però ell sempre va afirmar que va anhelar haver actuat de galant.[10][11]

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Personatge
1947 Héroes del 95 Enrique de Mendoza
1947 Dulcinea Ginés de la Hera
1947 La Nao Capitana Soldat
1947 La dama del armiño Don Luis Tristán
1947 La princesa de los Ursinos Capità emissari
1947 Fuenteovejuna Soldat
1947 2 cuentos para 2 Franklin Perry
1947 Don Quijote de la Mnacha Don Fernando
1948 Amanhã Capità
1948 Locura de amor Diego López Pacheco y Portocarrero, marqués de Villena
1948 Mare Nostrum Capità
1949 El capitán de Loyola
1949 Currito de la Cruz Home a la plaça de toros
1949 Noche de Reyes
1949 Una mujer cualquiera Ricardo
1949 La duquesa de Benamejí Carlos, marqués de Miraflores
1949 ¡El santuario no se rinde! Teniente Ramos
1949 Paz Veu a ràdio
1949 El sótano Juan Bell
1950 Tempestad en el alma
1950 De mujer a mujer Luis
1950 Agustina de Aragón Luis Montana
1950 Tres ladrones en la casa Felipe
1950 Vendaval Coronel Puig Moltó
1951 Balarrasa Mario Santos
1951 La leona de Castilla Tovar
1951 Alba de América Gastón
1952 Cerca de la ciudad Antonio
1952 Gloria Mairena Paulino Céspedes
1953 El curioso impertinente Bocaccio
1953 Aeropuerto Espectador
1954 La intrusa Raúl Gómez de Fonseca
1954 Tehuantepec
1955 La engañadora
1956 Orgullo de mujer Ramón Durán
1957 Tizoc: Amor indio Arturo
1957 La ciudad de los niños Jaime Andrade
1957 Las últimas banderas
1958 Escuela de rateros Eduardo
1960 Macario (pel·lícula) Virrey
1960 La Llorona Don Nuño de Montes Claros
1961 Ánimas Trujano El Español
1963 Los invisibles Lladre de joies
1964 Las hijas del Zorro
1964 Canción del alma Alejandro
1964 Los invencibles
1965 Dos toreros de aúpa Inspector N.B.
1965 Erik il vichingo Olaf
1965 Gli eroi di Fort Worth Coronel George Bonnet
1965 Una tumba para el sheriff Russell Murdock
1966 Ringo’s Big Night Joseph Finley
1966 La ciudad no es para mí Dr. Agustín Valverde fill
1966 Django Mayor Jackson
1966 Agente 3S3: Masacre in the Sun Profesor Theodore Karleston
1966 Pas de panique Lorenzaccio
1966 Missione apocalisse Axel
1966 Los cuatro salvajes Tim
1966 Siete espías en la trampa Coronel Von Rittenau
1966 El aventurero de Guaynas
1967 Master Stroke Mr. Ferrington
1967 Argoman the Fantastic Superman Shandra
1967 Seven Pistols for a Massacre Tilly
1967 Come rubare un quintale di diamanti in Russia General Poniatowski
1967 Il tempo degli avvoltoi Don Jaime Mendoza
1967 Gentleman Killer Coronel Fernando Ferreras
1968 Winchester, uno entre mil Sam Ringold
1968 Cover Girl Maurice Behar
1968 El sabor del odio Chavel
1968 Los flamencos Kuis
1968 Go for Broke Paco Núñez
1968 Un golpe de mil millones Teopulos
1968 Uno a uno, sin piedad Sheriff Lyman
1968 Salario para matar Alfonso García
1968 No le busques tres pies… Juan
1969 Tiempos de Chicago Capità Harper
1969 Pagó cara su muerte Trevor
1969 América rugiente Sir Louis Baymond
1969 El taxi de los conflictos Comissari Diéguez
1969 Sharon vestida de rojo Matthews
1969 Eagles Over London Oficial alemany
1969 ¡Viva América! Dick O’Connor
1969 Cuatro noches de boda Miguel
1969 Las nenas de mini-mini Pare de Chalo
1969 Homicidios en Chicago Arthur
1969 El perfil de Satanás Staub
1970 El mesón del gitano Jaime
1970 Os cinco Avisos de Satanás Leonardo
1970 Shango Major Droster
1970 Helena y Fernanda
1970 ¿Quién soy yo? General Varclano
1970 Viva Cangaceiro Governador Branco
1970 Il tuo dolce corpo da uccidere Franz Adler
1970 Reza por tu alma…y muere Mangosta
1970 Apocalypse Joe Berg
1970 Los compañeros Coronel
1970 Trasplante de un cerebro Clifton Reynolds
1971 La araucana Virrey Lagasca
1971 El sol bajo la tierra Redfield
1971 Il lungo giorno della violenza Juan Cisneros “Malpelo”
1971 El hombre de Río Malo General Duarte
1971 Delirios de grandeza Un gran d’Espanya
1971 Viva la muerte… tuya General Huerta
1972 The Two Faces of Fear Luisi
1972 La mansión de la niebla Mr. Tremont
1972 Los hijos del día y de la noche Don García Moreno
1972 Il coltello di ghiaccio Marcos
1972 Fuenteovejuna
1972 Tedeum (pel·lícula) Grant
1972 ¿Qué nos importa la revolución? Herrero
1973 La redada El Conde
1973 The Scarlet Letter (pel·lícula de 1973)
1973 The Killer with a Thousand Eyes Costa
1973 No es bueno que el hombre esté solo Don Alfonso
1973 Uno, dos, tres…dispara otra vez Cogan
1973 The Lonely Women Advocat
1973 Ajuste de cuentas Cyrano
1973 Counselor at Crime Calogero Vezza
1973 Yankee Dudler Henry
1973 The Three Musketeers of the West Horatio Maurice Deluc
1973 Lisa e il diavolo Francis Lehar
1973 La hiena Capità Steven (Telenovel·la)
1974 Una chica y un señor Metge
1974 El último viaje Comissari Mendoza
1974 ¿…Y el prójimo? Vicente
1974 Los cuatro mosqueteros
1974 Siete chacales
1974 El último proceso en París Mr. Dupont
1975 The Killer Must Kill Again Inspector
1975 Evil Eye Walter
1975 La cruz del diablo Enrique Carrillo
1975 Das Tal der tanzenden Witwen Dynamite Dick
1975 Simón y Mateo Monsieur Le Renard
1975 Juego sucio en Panamá Edward
1975 Los adolescentes El pare d’Ana
1975 Docteur Justice Dr. Alveiro
1975 El socarrón
1976 Guapa, rica y…especial Don Arístedes
1976 La ragazza dalla pelle di corallo Barrymore
1976 Storia di arcieri, pugni e occhi neri Baró/duc de Sherwood
1976 Lucecita
1977 Las marginadas Don Fernando
1977 La llamada del sexo Sr. Montero
1977 El despertar de los sentidos Juan
1978 Espectro (Más allá del fin del mundo) Professor Antón del Valle
1978 Venus de fuego Pare d’Alberto
1979 Polvos mágicos Leandro
1979 The Shark Hunter Capità Gómez
1980 Tres mujeres de hoy Rafael
1980 La invasión de los zombies atómicos Dr. Kramer
1980 El niño de su mamá Enrique
1981 Buitres sobre la ciudad Bonardis
1981 Asalto al casino Director de Seguretat
1982 El lago de las vírgenes Sebastián
1982 Oasis of the Zombies Coronel Kurt Meitzell
1982 La vida, el amor y la muerte
1982 Vatican Conspiracy Rettore
1983 Pájaros de ciudad
1983 Hundra Chieftain
1983 Exterminators of the Year 3000 Senador
1984 Yellow Hair and the Fortress of Gold El hombre que sabe
1985 Café, coca y puro Oncle de Pablo
1985 Bangkok, cita con la muerte Flanagan
1986 Mordiendo la vida Don Ricardo
1987 Esto es un atraco Ramón
1988 Fratello dello spazio General Bradley

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]