Vés al contingut

La herencia Valdemar II: La sombra prohibida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa herencia Valdemar II: La sombra prohibida
Fitxa
DireccióJosé Luis Alemán Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJosé Luis Alemán Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Alemán Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArnau Bataller Carreño Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1727800 Filmaffinity: 583386 Allocine: 181403 Letterboxd: the-valdemar-legacy-ii-the-forbidden-shadow TMDB.org: 299340 Modifica el valor a Wikidata

La herencia Valdemar II: La sombra prohibida és una pel·lícula estrenada en 2011, escrita i dirigida per José Luis Alemán.[1] Es tracta de la continuació de La herencia Valdemar.[2][1] La pel·lícula, inspirada en l'obra de H. P. Lovecraft,[3] va obtenir el guardó als millors efectes especials de la XXXI edició del Festival de Cinema Fantàstic de Porto (Fantasporto),[4]

Argument[modifica]

A continuació del final de La herencia Valdemar, se centra en la recerca de la desapareguda Luisa Lorente, la taxadora que havia de fixar preu la propietat de Lázaro Valdemar. Preocupat per mantenir el secretisme, Maximilian Colvin, el cap de l’empresa Inmoverance, on treballa Luisa, contracta el detectiu Nicolás Trámel per tal que la trobi. Aquest rep la inesperada col·laboració d’Ana i Eduardo, dos companys de treball de Luisa. Mentre van en cotxe per la nit ensopeguen amb una Luisa que fuig espaordida i cauen per un barranc. Luisa es troba a una gruta on una gitana que li llegeix les cartes i li dóna pistes del que està passant.

Repartiment[modifica]

Crítiques[modifica]

« "Deixa anar alguna cosa que valoro més que les seves distraccions o discutibles deficiències: les tones d'amor al gènere (...) Alemán no acaba de trobar el to ideal de la cinta" »
— Fausto Fernández: Fotogramas[5]
« "Igual d'ampul·losa i arítmica que la seva predecessora (...) Només satisfarà als caçadors de rareses fantàstiques" »
— Yago García: Cinemanía[6]
« "Fins i tot sabent que les seqüeles es roden per a aprofitar l'èxit de l'original, aquesta fuig d'ella (...) no sigui que algú se'n recordi." »
— Javier Ocaña: Diari El País[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]