La voce del silenzio
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Georg Wilhelm Pabst  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Guido Fiorini |
| Guió | Giuseppe Berto, Oreste Biancoli, Pierre Bost i Roland Laudenbach |
| Música | Enzo Masetti |
| Fotografia | Gábor Pogány |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Productora | Cines |
| Distribuïdor | Lux Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1953 |
| Durada | 79 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
      
| |
La voce del silenzio, (francès: ''La maison du silence'') és una pel·lícula dramàtica franco-italiana del 1953 dirigida per Georg Wilhelm Pabst, escrit per Giuseppe Berto, protagonitzada per Aldo Fabrizi i Jean Marais.[1][2] Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats pel director artístic Guido Fiorini. Va ser rodat als Estudis Cinecittà de Roma, Itàlia.
Argument
[modifica]Un grup de persones, per intentar donar sentit a la seva existència, es retira a un convent perquè cadascuna té problemes considerats insuperables: un veterà de guerra que és donat per mort torna de la captivitat de manera sensacional i un cop a casa troba la seva dona casada i feliç amb un altre home; un partisà, durant una acció de guerra, provoca la mort de tres persones; un comerciant d'espelmes votives és massa egoista per practicar el seu ofici. Aleshores arriba al convent un escriptor famós per la seva producció d'obres per adults pel qual, segons molts detractors, corromp moltes ments joves, i un jove sacerdot que, consternat per tant tumult d'ànimes, pateix la desconfiança respecte a la seva vocació. Al final de l'estada marxarà tothom, tant els reforçats en les seves conviccions com els que es mantenen amb el seu caràcter i decideixen continuar amb la seva vida anterior.
Repartiment
[modifica]- Aldo Fabrizi com Pio Fabiani
- Jean Marais com l'antic partisà
- Daniel Gélin com l'antic presoner
- Cosetta Greco com la dona del presoner
- Franck Villard com l'escriptor
- Antonio Crast com el pare predicador
- Eduardo Ciannelli com el pare
- Paolo Panelli com Renato Santini
- Fernando Fernán Gómez com Fernando Layer
- Maria Grazia Francia com Pieta
- Checco Durante com el sagristà
- Paolo Stoppa
- Rossana Podestà
- Enrico Luzi
- Franco Scandurra
- Pina Piovani
Producció
[modifica]La pel·lícula es va rodar als estudis de Cinecittà. Inscrita al P.R.C. amb el n. 1.141, fou presentada a la Commissione di Revisione Cinematografica, presidida per Giulio Andreotti, el 10 de gener de 1953, i va obtenir el visat de censura n. 13.502 de 28 de gener de 1953 sense cap tall i amb una durada de pel·lícula declarada de 2.993 metres.[3] Es va projectar l'abril de 1953, però no va tenir molta sort: va recaptar 99.000.000 de lires. A França, país coproductor, es va estrenar el 29 d'abril de 1953 amb el títol La maison du silence , mentre que a Alemanya es va presentar amb el títol Männer ohne Tränen el 26 de desembre de 1958.[4] Molts atribueixen la direcció només a Bruno Paolinelli [5]
Referències
[modifica]- ↑ «NY Times: Voice of Silence». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2012. Arxivat de l'original el 22 octubre 2012.
- ↑ Rentschler p.285
- ↑ Com es pot veure a document original del visat de censura extret del lloc web d'Italia Taglia.
- ↑ Com es pot veure a la pàgina de llançaments a l'estranger del lloc IMDB.
- ↑ Vegeu Roberto Chiti, Roberto Poppi, Dizionario del cinema italiano. I film dal 1945 al 1959 vol. 2, Gremese Editore, Roma, 2007, seconda edizione aggiornata, pag. 484.
Bibliografia
[modifica]- Rentschler, Eric. The Films of G.W. Pabst: An Extraterritorial Cinema. Rutgers University Press, 1990.
Enllaços externs
[modifica]- La Conciencia acusa (1953) Arxivat 2012-11-29 a Wayback Machine. at the Films de France
