Laihunita
 Laihunita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Fe3+,Fe2+,☐)₂(SiO₄) |
| Any descobriment | 1976  |
| Localitat tipus | dipòsit de ferro de Laihe, Districte de Qianshan, Prefectura d'Anshan, Província de Liaoning, Xina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.05 |
| Dana | 51.3.1.5 |
| Heys | 14.19.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic, pseudoortoròmbic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | marró fosc |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | marró, clar |
| Impureses comunes | Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Lai |
| Referències | [1][2] |
La laihunita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el dipòsit de ferro de la localitat de Laihe, a Liaoning (Xina).
Característiques
[modifica]La laihunita és un nesosilicat de fórmula química (Fe3+Fe2+,☐)₂(SiO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laihunita pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, glaucocroïta, kirschsteinita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en dipòsits de ferro metamòrfics precambrians, probablement derivada de l'oxidació de la faialita. Va ser descoberta l'any 1976 al dipòsit de ferro de Laihe, al districte de Qianshan de la prefectura d'Anshan (Província de Liaoning, Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com el quars, la magnetita l'augita o la plagioclasa.