Vés al contingut

Monticel·lita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMonticel·lita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaMgSiO
EpònimTeodoro Monticelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Somma (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.AC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.3.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líOrtoròmbic, dipiramidal
Hàbit cristal·líCristal·lí prismàtic; també massiu granular
Grup espacialgrup espacial Pbnm Modifica el valor a Wikidata
ColorIncolor, gris o verdós
FracturaSubconcoide a irregular
TenacitatTrencadís
Duresa (Mohs)5,5 (Mohs)
LluïssorVitri
Color de la ratllaBlanca
Densitat3,2
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMtc Modifica el valor a Wikidata

La monticel·lita és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'olivina”. Va ser descoberta l'any 1831 a la muntanya Vesuvi, a la província de Nàpols, regió de la Campània (Itàlia), sent nomenada així en honor de Teodoro Monticelli, mineralogista italià.

Característiques químiques

[modifica]

És un nesosilicat de calci i magnesi, amb els cations de sílice en coordinació octaèdrica. Els minerals del grup de l'olivina en el qual està són tots del sistema ortoròmbic, per la qual cosa es denominen "ortosilicats».

Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral kirschsteinita (CaFe2+SiO₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, alumini, ferro, manganès, zinc i aigua.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en roques carbonatites, com a producte de la diferenciació magmàtica en magmes deficients en sílice i rics en CO₂. També apareix en jaciments de metamorfisme de contacte amb gabres olivínics, així com en contactes granit-dolomies. Rares vegades s'ha vist també en kimberlites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: gehlenita, espinela, calcita, merwinita, oakermanita, Vesuvianita, apatita o cuspidina.

Referències

[modifica]