Lambda d'Eridà
.svg){kind=small}
Lambda d'Eridà (λ Eridani) és una estrella a la constel·lació d'Eridà. És visible a ull nu en una nit fosca amb una magnitud visual aparent de 4,25.[9] La distància a aquesta estrella, basada en un desplaçament anual de paral·laxi de 0,00402 segons d'arc, és d'aproximadament 810 anys llum.
λ Eri es classifica al Catàleg General d'Estrelles Variables com a variable Beta Cephei.[10] L’índex internacional d’estrelles variables de l'AAVSO defineix un tipus de variació LERI. λ Eri es classifica com LERI GCAS ja que mostra variacions periòdiques a curt termini i variacions eruptives a escala de temps més llarga.[11] Va ser una de les primeres estrelles on es van trobar variacions de períodes curts.[12] Els períodes de variabilitat del perfil de línia són 0.702 dies i 0.269 dies, amb períodes presents de manera intermitent de 0.6 dies i 0.75 dies. L'amplitud fotomètrica de la variació és de magnitud 0,010.[13]
Es tracta d’una estrella Be gegant o subgegant amb un tipus espectral B2 IVne[12] o B2 III (e) p,[13] segons la font. Gira ràpidament amb una velocitat de rotació projectada de 327 km/s. Compareu-ho amb la velocitat de trencament estimada de 440 km/s.[14] Aquesta rotació dona a l'estrella una forma oblata amb una protuberància equatorial que és un 25% més gran que el radi polar. Hom considera que el període de rotació més probable és el doble del període de variació, ó 1,4 dies. L'estrella també posseeix un disc circumestel·lar rotatiu, vist a la vora, que fa de Lambda Eri una "estrella amb embolcall", on el disc sembla més opac de l'habitual.[15]
Com la majoria de les estrelles Be, Lambda Eridani emet raigs X suaus. El 1993 es va observar un flamarada de raigs X gegant en què la lluminositat dels rajos X va augmentar en un factor de sis en un període de 39 hores.[12] Lambda Eridani té aproximadament nou vegades la massa del Sol,[16] i 8,6 vegades el radi del Sol.[12] Irradia 7.510 [16]vegades la lluminositat solar de la seva atmosfera exterior a una temperatura efectiva de 21.150 K.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Spectral types and rotational velocities of the brighter Be stars and A-F type shell stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 9-1982, pàg. 55–83. DOI: 10.1086/190820.
- ↑ «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 URL de la referència: http://stars.astro.illinois.edu/sow/lambdaeri.html. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/67MlW3jLt?url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/lambdaeri.html. Data d'arxivament: 2 maig 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Crawford, D. L.; Barnes, J. V.; Golson, J. C. «Four-color, H-beta, and UBV photometry for bright B-type stars in the northern hemisphere». The Astronomical Journal, 76, 1971, p. 1058. DOI: 10.1086/111220.
- ↑ Samus, N. N.; Durlevich, O. V. «VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)». VizieR, 1, 2009. Bibcode: 2009yCat....102025S.
- ↑ ; Watson, C.; Wils, P.«Variable Star Type Designations in the VSX». AAVSO Website. American Association of Variable Star Observers. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Balona, L. A.; James, D. J. «Short-period line profile and light variations in the Be star λ Eridani». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 332, 3, 5-2002, p. 714–722. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2002.05336.x.
- ↑ 13,0 13,1 Rivinius, Th.; Baade, D.; Štefl, S. «Non-radially pulsating Be stars». Astronomy and Astrophysics, 411, 11-2003, p. 229–247. DOI: 10.1051/0004-6361:20031285.
- ↑ Frémat, Y.; Zorec, J.; Hubert, A.-M.; Floquet, M. «Effects of gravitational darkening on the determination of fundamental parameters in fast-rotating B-type stars». Astronomy and Astrophysics, 440, 1, 2005, p. 305–320. DOI: 10.1051/0004-6361:20042229.
- ↑ «Lambda Eridani» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 4-2010, p. 349–360. DOI: 10.1002/asna.200911355.
