Lanius
.jpg) botxí septentrional  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Laniidae |
| Gènere | Lanius Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
Lanius és un gènere d'ocells de la família dels lànids (Laniidae). És el gènere més ric en espècies de la família dels lànids.
Descripció
[modifica]La major part de les espècies tenen algun grau de dimorfisme sexual, amb un mascle de colors més brillants que la femella.[1]
Distribució
[modifica]Es distribueixen pel Vell Món, principalment a Euràsia i Àfrica, si bé el botxí septentrional té una distribució circumpolar i el botxí americà únicament nord-americana. Als Països Catalans aquest gènere està representat, en major o menor nombre per l'escorxador, la trenca, el capsigrany i el botxí meridional. Aquests noms comuns es poden fer extensius a espècies del mateix gènere, d'aspecte similar, d'altres latituds.[1]
Hàbitat i comportament
[modifica]Els Lanius són ocells d'hàbitats oberts que normalment es veuen posats en posició vertical sobre una perxa prominent com la copa d'un arbre o un pal de telèfon. Surten a la recerca de preses, agafades en vol o a terra. Aquestes espècies capturen principalment insectes grossos, però també agafaran ocells petits, rèptils i mamífers. Per a les grans espècies del nord com el botxí septentrional, la majoria de les preses són vertebrats, sobretot a l'hivern. Malgrat el tipus de dieta, aquests no són autèntics rapinyaires i no tenen les urpes fortes dels rapinyaires. Tot i que utilitzen els peus per subjectar insectes més petits, les preses més grosses s'empallen a una punta afilada, com una espina o en filferro de pues. Així assegurats, es poden arrencar amb el bec.[1]
La majoria dels Lanius són molt territorials i, excepte quan es reprodueixen també molt solitaris. Les espècies del nord o temperades, com els botxí septentrional i el capsot d'esquena roja, són migratòries i hivernen molt al sud de la zona de reproducció. Mascles i femelles de la majoria de les espècies són diferents, el mascle és invariablement de colors més vistosos que la femella.[1]
Taxonomia
[modifica]El gènere Lanius va ser introduït pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1758 en la desena edició de la seva Systema Naturae.[2] El 1824 el naturalista anglès William Swainson va designar l'espècie tipus com el botxí septentrional.[3]
La majoria de les espècies de la família es col·loquen en aquest gènere. El nom del gènere, Lanius, es deriva de la paraula llatina per “carnisser”, i alguns també es coneixen com a “ocells carnissers” a causa dels hàbits d'alimentació que tenen.[4][5]
Algunes espècies africanes les coneixen com a “fiscals”. Aquest nom prové de la paraula afrikàans «fiskaal» (“funcionari públic”, especialment un boixí), perquè pengen les preses a les espines per emmagatzemar-les.
Dins del gènere hi ha algunes agrupacions naturals, com els set fiscals africans, les grans espècies grises (ludovicianus, excubitor, meridionalis i sphenocercus) i les espècies d'esquena marró eurasiàtica (tigrinus, bucephalus, collurio, isabellinus, cristatus i gubernator). En particular, en l'últim grup, ha estat difícil definir els límits de les espècies, i en el passat s'han agrupat diverses d'aquestes espècies com a coespecífiques.[1]
El prehistòric Lanius miocaenus ha estat descrit a partir de fòssils del Miocè primerenc trobats a Langy, França.[1][6]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 32 espècies:[7]
- Botxí americà - Lanius ludovicianus.
- Botxí boreal - Lanius borealis.
- Botxí cuallarg - Lanius cabanisi.
- Botxí de la Xina - Lanius sphenocercus.
- Botxí gegant - Lanius giganteus.
- Botxí de Mackinnon - Lanius mackinnoni.
- Botxí de São Tomé - Lanius newtoni.
- Botxí de Somàlia - Lanius somalicus.
- Botxí dels Taita - Lanius dorsalis.
- Botxí dorsigrís - Lanius excubitoroides.
- Botxí fiscal meridional - Lanius collaris.
- Botxí fiscal septentrional - Lanius humeralis.
- Botxí ibèric - Lanius meridionalis.
- Botxí septentrional - Lanius excubitor.
- Capsigrany cua-roig - Lanius phoenicuroides.
- Capsigrany bru - Lanius cristatus.
- Capsigrany bucèfal - Lanius bucephalus.
- Capsigrany comú - Lanius senator.
- Capsigrany emmascarat - Lanius nubicus.
- Capsigrany isabelí - Lanius isabellinus.
- Escorxador comú - Lanius collurio.
- Escorxador cuallarg - Lanius schach.
- Escorxador d'Emin - Lanius gubernator.
- Escorxador de Myanmar - Lanius collurioides.
- Escorxador de les Filipines - Lanius validirostris.
- Escorxador de Souza - Lanius souzae.
- Escorxador del Tibet - Lanius tephronotus.
- Escorxador dorsicastany - Lanius vittatus.
- Escorxador tigrat - Lanius tigrinus.
- Trenca - Lanius minor.
- Botxí becgroc - Lanius corvinus / Birds of the World/Cornell i ITIS consideren que pertany al gènere Corvinella (Corvinella corvina).[8][9]
- Botxí garser - Lanius melanoleucus / abans en el gènere Corvinella i Birds of the World/Cornell i ITIS considera que pertany al gènere Urolestes (Urolestes melanoleucus).[10][11]
Espècies traslladades
[modifica]Antigament, algunes autoritats també consideraven les següents espècies (o subespècies) dins del gènere Lanius:
- Xiuladora arlequinada oriental (abans Lanius frontatus i ara Falcunculus frontatus)[12]
- Xiuladora ventregroga (abans Lanius macularius i ara Pachycephala rufiventris)[13]
- Pitohui variable septentrional (abans Lanius kirhocephalus i ara Pitohui kirhocephalus)[14]
- Bulbul orfeu (abans Lanius jocosus i ara Pycnonotus jocosus)[15]
- Bulbul coronat de Java (abans Lanius bres i ara Alophoixus bres)[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Lefranc, Norbert. Shrikes (en anglès). A&C Black, 2013-09-05, p. 18-37. ISBN 978-1-4081-8756-2.
- ↑ Linné, Carl von. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v.1. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758.
- ↑ Swainson, William. An inquiry into the natural affinities of the Laniadae, or shrikes; preceded by some observations on the present state of ornithology in this country. v.1 (3). Londres: Zoological Journal, "An inquiry into the natural affinities of the Laniadae, or shrikes; preceded by some observations on the present state of ornithology in this country". Zoological Journal. 1 (3): 289–307 [294]., p. 289–307 [294]..
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 219. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Lanius» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Lanius miocaenus». Mindat.org. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Yosef, Reuven; International Shrike Working Group, Iswg. Yellow-billed Shrike (Corvinella corvina) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2024-10-22. DOI 10.2173/bow.yebshr1.01.2.
- ↑ ««ITIS - Report: Corvinella corvina». [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Yosef, Reuven; International Shrike Working Group, Iswg. Magpie Shrike (Urolestes melanoleucus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2024-10-22. DOI 10.2173/bow.magshr1.01.2.
- ↑ «ITIS - Report: Urolestes melanoleucus». [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Falcunculus frontatus (Eastern Shriketit)». Avibase. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Pachycephala (Alisterornis) rufiventris rufiventris (Latham, 1801)». Atlas of Living Australia. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Pitohui kirhocephalus (pituí variable)». Avibase. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Pycnonotus jocosus (bulbul orfeu)». Avibase. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «Alophoixus [bres or tephrogenys (Scrub or Grey-cheeked Bulbul)]». Avibase. [Consulta: 26 gener 2025].
