Capsigrany comú
|
No s'ha de confondre amb capcigrany. |
Lanius senator  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,4 g |
| Nombre de cries | 5,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22705095 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Laniidae |
| Gènere | Lanius |
| Espècie | Lanius senator Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 Refugis d'estiu (taronja) i d'hivern (blau) | |
.svg){kind=icon}
El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans. Fa 17 cm de llargada[1] i té el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens. El dors, la cua i les ales són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Ocupa una gran quantitat d'hàbitats, entre els quals es troben totes les zones de maresmes. A més, és un dels ocells més freqüents als boscos cremats. Està més estès que el botxí septentrional (Lanius excubitor), entre altres raons perquè s'adapta millor a la companyia dels humans. Ocell de règim carnívor, té el costum -com d'altres espècies de la mateixa família- d'empalar les preses a les espines de les plantes a fi d'esquarterar-les amb més facilitat, o bé per guardar-les com a reserva d'aliment.[2] És habitual de veure'l apostat als fils de telèfon.[3]
Cria a l'Europa meridional, Orient Mitjà i nord-oest d'Àfrica, i hiverna a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans pot ésser observat d'abril a setembre. Fa un niu mal acabat en arbres i arbusts, amb arrels, branques, llana, pèls o plomes com a folre. A l'abril-juny la femella l'omple amb 5 o 7 ous, els quals s'han d'escalfar durant 16 dies. Els petits capsigranys triguen 19-20 dies a deixar-lo.
Noms dialectals
[modifica]capserigany (Bal.), capsiguerany (Migjorn-gran, Eiv.), capsigrall (Lleida, Gandesa), capsegall (Massalcoreig), capxerigany (Palma, Manacor, Val.), capxirigany (Artà), capxiribote (Manacor),[4] capxiribotxo, capxirebotxo, capxibot, capxiboig i capsibo.[5]
Etimologia
[modifica]D'origen incert, potser del més antic i dialectal capserigany, format per 'cap' i el llatí sericaneus, 'amb aspecte de seda', derivat del llatí sericus, 'de seda'.
Referències
[modifica]- ↑ «Capsigrany. Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 100. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «"Capxiribote", Diccionari Català-Valencià-Balear».
- ↑ «LÈXIC DE L'ARRÒS I S'ALBUFERA».
Enllaços externs
[modifica]
- Estudi del capsigrany al Principat de Catalunya
- Descripció, hàbitat i distribució geogràfica d'aquesta espècie. (francès)
- Fotografies i llocs d'avistament d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- BirdLife International (2004). Capsigrany. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 19 de maig del 2008 (en anglès).