Vés al contingut

Lars Onsager

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLars Onsager
Imatge
Lars Onsager l'any 1968 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Christiania (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1976 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Coral Gables (Florida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Grove Street Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaOslo Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Noruec de Tecnologia (1920–1925)
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPeter Debye Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica física Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic teòric, químic, enginyer, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1969–)
Universitat Yale (1933–)
Universitat Brown (–1933)
Universitat Johns Hopkins (1928–)
ETH Zürich (1926–1928)
Universitat de Califòrnia a San Diego
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1975–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1947–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Societat Filosòfica Americana
American Physical Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohn Frederick Nagle (en) Tradueix, Joseph Lee McCauley (en) Tradueix, Stefan Machlup (en) Tradueix i John Lester Greenstadt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
FillsErling Onsager Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 4365 Modifica el valor a Wikidata

Lars Onsager (Christiania, 27 de novembre de 1903 - Coral Gables, 5 d'octubre de 1976) fou un químic i professor universitari estatunidenc, d'origen noruec, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1968.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 27 de novembre de 1903 a la ciutat d'Oslo,[4] capital actual de Noruega però que en aquells moments estava unida al Regne de Suècia sota el domini personal d'Oscar II de Suècia però amb la seva pròpia constitució i govern. Va estudiar enginyeria química a l'Institut Tecnològic de Noruega situat a la ciutat de Trondheim, on es va graduar l'any 1925.

L'any 1928 viatjà fins als Estats Units per acceptar l'oferta de la Universitat John Hopkins de Baltimore per esdevenir professor de química, càrrec que abandonà a la fi del primer semestre a observar que no tenia talent per la docència. Posteriorment ingressà a la Universitat de Brown a Providence i la Universitat Yale, d'on fou professor des de 1933 al 1972, i on es doctorà l'any 1935.

Onsager aconseguí la nacionalitat nord-americana l'any 1945. Morí el 5 d'octubre de 1976 a la seva residència de Coral Gables, ciutat situada a l'estat nord-americà de Florida.

Recerca científica

[modifica]

Inicià la seva recerca científica l'any 1925 mitjançant la correcció de la teoria de Debye-Hückel sobre les solucions electrolítiques del moviment brownià dels ions. L'any 1926 va publicar les seves dades i viatjà fins a Zúric per posar-les en coneixement de Peter Debye. Aquest quedà tan impressionat que el convidà a restar amb ell a l'ETH Zürich, on hi restà fins al 1928.[5]

Durant la seva estada a la Universitat de Brown realitzà investigacions al voltant de la termodinàmica. Els resultats dels seus treballs sobre l'extensió del gradient de la temperatura, base de la termodinàmica dels processos irreversibles, els publicà l'any 1929 sota el nom de relació de reciprocitat d'Onsager.[6] Aquests treballs no tingueren ressonància en el seu moment, però després de la Segona Guerra Mundial foren reconeguts i finalment l'any 1968 li fou concedit el Premi Nobel de Química per tots ells.[7]

A partir de la dècada del 1940 inicià els seus treballs al voltant de la mecànica estadística en la transició de l'estat de la matèria dels sòlids, aconseguint resoldre el model d'ising bidimensional, model científic físic proposat per l'estudi del comportament dels materials ferromagnètics. Posteriorment s'interessà per les propietats de fluïdesa de l'heli líquid, arribant a la mateixa conclusió que dos anys abans havia descrit el físic Richard Feynman i de les quals no tenia coneixement. Així mateix va estudiar els líquids dielèctrics, la separació d'isòtops i la distribució electrònica dels metalls.[8][9][10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Per Chr Hemmer. World Scientific Series in 20th Century Physics: Volume 17 : The Collected Works of Lars Onsager. 17, 1996 (World Scientific Series in 20th Century Physics). DOI 10.1142/3027. ISBN 978-981-02-2563-6. 
  2. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1968». Nobelprize.org. [Consulta: 7 març 2016].
  3. ↑ Montroll, Elliott W. «Lars Onsager». Physics Today, vol. 30, 2, 2-1977, pàg. 77. Bibcode: 1977PhT....30b..77M. DOI: 10.1063/1.3037438.
  4. ↑ Longuet-Higgins, H. C.; Fisher, M. E. «Lars Onsager. 27 November 1903-5 October 1976». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, vol. 24, 1978, pàg. 443–471. DOI: 10.1098/rsbm.1978.0014. ISSN: 0080-4606.
  5. ↑ «Lars Onsager - Biographical». Nobelprize.org. [Consulta: 7 març 2016].
  6. ↑ «Lars Onsager». Nndb.com. [Consulta: 7 març 2016].
  7. ↑ «Lars Onsager – Norsk biografisk leksikon». Nbl.snl.no, 06-12-1991. [Consulta: 7 març 2016].
  8. ↑ Onsager, Lars «Crystal Statistics. I. A Two-Dimensional Model with an Order-Disorder Transition». Physical Review, vol. 65, 3–4, 1944, pàg. 117–149. Bibcode: 1944PhRv...65..117O. DOI: 10.1103/PhysRev.65.117.
  9. ↑ «index.htm». Faculty.cua.edu. Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 7 març 2016].
  10. ↑ «Lars Onsager | Array of Contemporary American Physicists». Aip.org. Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 7 març 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lars Onsager
  • «Lars Onsager» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lars_Onsager&oldid=34191046»