Vés al contingut

Laura Vilagrà i Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Laura Vilagrà i Pons
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Santpedor (Bages) Modifica el valor a Wikidata
7a Vicepresidenta del Govern de Catalunya
23 gener 2024 –
← Jordi Puigneró i Ferrer
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024

Consellera de la Presidència
26 maig 2021 – 12 agost 2024
← Meritxell Budó i Pla – Albert Dalmau Miranda →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024

Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 23 juliol 2021 (renúncia) – Ángeles Llive Cruz →

Circumscripció electoral: Barcelona

Delegada territorial del govern a la Catalunya Central
19 gener 2016 – 31 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Juli Gendrau i Farguell – Alba Camps i Roca →
Diputada al Parlament de Catalunya
5 desembre 2006 – 28 juny 2011
Alcaldessa de Santpedor
14 juny 2003 – 13 juny 2015
← Josep Santamans i Gubianas – Xavier Codina i Casas →
Consellera comarcal del Bages
1999 – 2003
Regidora de l'Ajuntament de Santpedor
1999 – 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm12597322
Facebook: lauravilagra X: LauraVilagrPons Modifica el valor a Wikidata

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana, consellera de la Presidència del govern de la Generalitat de Catalunya[1] entre maig de 2021 i agost de 2024 i vicepresidenta del govern entre gener i agost de 2024.[2] Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.[3][4]

Trajectòria

[modifica]

Formació acadèmica i laboral

[modifica]

Laura Vilagrà i Pons va néixer al municipi bagenc de Santpedor el 3 de juliol de 1976. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va especialitzar en promoció comercial i turística. Posteriorment va cursar un màster en Direcció Pública a Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Vinculada a la natació a través del Club Natació del seu municipi natal, hi exercí com a monitora d'aquest esport. És membre d'Òmnium Cultural.[3][4]

Ha treballat com a assessora política de càrrecs electes municipals d'ERC. Fou guardonada amb el premi Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) per al jovent emprenedor.[3] El març de 2018 va passar a ocupar la gerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, entitat per a la protecció i la supervisió de les persones incapacitades legalment per raó de malaltia mental, discapacitat intel·lectual o envelliment.[5]

Trajectòria i càrrecs polítics

[modifica]

Vilagrà i Pons va esdevenir membre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i responsable de les seves Polítiques Institucionals entre 2001 i 2002. Va ocupar el seu primer càrrec polític el 1999 com a regidora de l'Ajuntament de Santpedor, municipi del qual en fou la batllessa durant tres mandats locals consecutius, del 2003 al 2015 —aleshores i durant l'inici com la persona més jove a ocupar una batllia a Catalunya. Abandonà la batllia per compte propi al·legant que «és bo que els lideratges no s'eternitzin».[6] Paral·lelament, fou també consellera comarcal del Bages entre el 1999 i el 2003, Secretària de Política Territorial i Medi Ambient entre 2008 i 2009[7] i diputada al Parlament de Catalunya en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011.[3] Un cop finalitzades aquestes etapes, el 2016 fou designada com a delegada territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'àmbit funcional territorial de la Catalunya Central, i ho fou fins a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola.[3][4]

El setembre de 2019, Vilagrà i Pons fou nomenada gerent del Consell Comarcal del Bages.[8] El novembre de 2020 fou escollida per ocupar la segona posició en la llista d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, que encapçalava el jurista i fins llavors vicepresident del Govern de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia.[9] I va tornar a ser diputada al Parlament de Catalunya en la XIIIa legislatura.

Va ser nomenada consellera de la Presidència del govern de la Generalitat de Catalunya el maig de 2021 deixant la gerència del Consell Comarcal del Bages,[10] i en el seu nou càrrec fou encarregada de projectes com la Taula de diàleg i els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 entre d'altres,[11] durant la seva gestió va haver de fer front a la polèmica pels processos d'estabilització de la Generalitat de Catalunya,[11] que es van haver de repetir després de detectar-se nombroses irregularitats,[12] la crisi a les per l'assassinat d'una funcionària per part d'un pres,[13] El gener de 2024 Pere Aragonès va nomenar-la vicepresidenta del Govern, amb l'objectiu de reforçar l'any final de Govern de la legislatura.[14]

El 2024 es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya en 2a posició a la llista per Barcelona d'Esquerra.[15] Després dels mals resultats electorals d'ERC,[16] el partit va perdre el govern, que va passar a mans socialistes, sent rellevada per Albert Dalmau Miranda com a conseller de la Presidència.[17]

En el congrés d'Esquerra de 2024 va donar suport a la candidatura Nova Esquerra Nacional liderada per Xavier Godàs i Alba Camps como rostros visibles, i el 13 de desembre, poc abans de l'elecció del nou liderat,[18] Vilagrà anuncià que deixava la primera línia política del Parlament de Catalunya i es presentaria a la plaça de gerència del Consell Comarcal del Bages que en aquells moments ocupava Eloi Hernàndez també d'ERC,[19] sent nomenada el 20 de desembre de 2024.[20]

Cronologia

[modifica]
Consellera de presidència del Govern de CatalunyaGerent del Consell Comarcal del BagesGerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de ComabellaDelegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya CentralDiputada al Parlament de CatalunyaAlcaldessa de l'Ajuntament de SantpedorConsellera comarcal del BagesRegidora de l'Ajuntament de SantpedorSecretària de Política Territorial i Medi Ambient d'ERCResponsable de Polítiques Institucionals de les Joventuts d'Esquerra Republicana de CatalunyaMembre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Generalitat de Catalunya» (en anglès). Govern.cat. [Consulta: 26 maig 2021].
  2. ↑ «El president Aragonès nomena Laura Vilagrà vicepresidenta del Govern i Sergi Sabrià viceconseller d'Estratègia i Comunicació» (en anglès). Govern de Catalunya, 01-01-2024. [Consulta: 24 gener 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Perfil i trajectòria professional dels alts càrrecs de l'Administració del Consell Comarcal del Bages» (PDF). Consell Comarcal del Bages, 10-10-2019 [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2021].
  5. ↑ «La Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella incorpora Laura Vilagrà com a gerent». Nació Manresa, 05-03-2018. [Consulta: 1r desembre 2020].
  6. ↑ Fernàndez, Marina. «Vilagrà, número dos d'ERC el 14-F: una aposta per la gestió del mentrestant». El Nacional, 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  7. ↑ «Laura Vilagrà». Fundació Irla, n.d. [Consulta: 1r desembre 2020].
  8. ↑ Nació Manresa. «Laura Vilagrà, escollida nova gerent del Consell Comarcal d'entre dinou candidatures». Nació Digital, 17-09-2019. [Consulta: 1r desembre 2020].
  9. ↑ «Laura Vilagrà, ex-batllessa de Santpedor, serà la número 2 d'ERC a les eleccions del 14-F». Vilaweb, 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  10. ↑ «El Consell Comarcal del Bages aprova la incorporació de Laura Vilagrà a la seva gerència». Nació, 20-12-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].
  11. ↑ 11,0 11,1 Rexach Fumanya, Josep «Laura Vilagrà, a la corda fluixa». Vilaweb, 02-05-2023 [Consulta: 5 maig 2023].
  12. ↑ 324cat. «El govern demanarà a Cegos una indemnització d'un milió d'euros pel caos a les oposicions», 05-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  13. ↑ R., M. «Vilagrà demana “calma” als sindicats de presons i que es restableixi la normalitat». El Punt Avui, 15-03-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  14. ↑ «El president Aragonès nomena Laura Vilagrà vicepresidenta del Govern i Sergi Sabrià viceconseller d'Estratègia i Comunicació» (en anglès). Govern de Catalunya, 01-01-2024. [Consulta: 24 gener 2024].
  15. ↑ «Llistes d'Esquerra Republicana per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig». Vilaweb, 01-04-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
  16. ↑ 324cat. «Aragonès abandona la primera línia política "per responsabilitat"», 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  17. ↑ Pagès, Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú"». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  18. ↑ «Laura Vilagrà deja la primera línea política a las puertas de la votación definitiva de ERC» (en castellà). La Vanguardia, 13-12-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].
  19. ↑ Badia, Enric. «Laura Vilagrà deixa la primera línia política i podria tornar a la gerència del Consell del Bages». Regió7, 13-12-2024. [Consulta: 13 desembre 2024].
  20. ↑ «El Consell Comarcal del Bages aprova la incorporació de Laura Vilagrà Pons a la gerència de la institució». Consell Comarcal del Bages, 20-12-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Vilagrà i Pons
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laura_Vilagrà_i_Pons&oldid=34558900»