Laureà Figuerola i Ballester
.jpg) Eduardo Balaca, Retrat de Laureà Figuerola (Senat d'Espanya).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1816 Calaf (Anoia) |
| Mort | 28 febrer 1903 (86 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Municipal de Girona |
 Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |
| Catedràtic d'universitat | |
.svg){kind=small} Ministre d'Hisenda | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | economista, jurista, catedràtic, polític, professor titular |
| Ocupador | Universitat de Madrid Universitat de Barcelona Universitat Central |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
| Membre de | |
| Premis | |
Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)[1] fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta.[2] Fou el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola.[3]
Biografia
[modifica]Als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Es feu advocat l'any 1840.[1] Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.
Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.
El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà.
El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid,[1] però per voluntat seva i de la seva esposa Teresa Barrau i Esplugues (+1907) fou enterrat al cementiri de Girona.
Obres
[modifica]- Causas que contribuyeron a dar a Roma el dominio del mundo antiguo (1852)
- Guía legislativa e inspectiva de instrucción primaria (1844)
- Estadística de Barcelona en 1849 (1849)
- Organización política de los Estados (1854)
- La reforma arancelaria de 1869 (1879)
- La ciencia del Derecho en las formas sucesivas de su desenvolvimiento y su estudio en las Universidades (1865)
- Filosofía del trabajo (1861)
- Cuestiones que entraña el problema social (1878)
- Conveniencia e inconveniencia de la libertad de comercio, atendidas las actuales condiciones de España (1884)
- El crédito agrícola (1887)
- Valor económico de España (1894)
- El socialismo en Suiza y Francia (1894)
Vegeu també
[modifica]- Can Figuerola, masia que tenia a Barcelona
Referències
[modifica]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 ABC, 5 de març de 1903, Necrológica de Laureano Figuerola (castellà)
- ↑ Vergés, Josep C. Laureà Figuerola i la pesseta (en castellà). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 11. ISBN 8472836649.
- ↑ «Biografia de Laureà Figuerola i Ballester». Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 8 abril 2010].
Fonts
[modifica]- "Laurea Figuerola i la peseta" Societat Catalana d'Economia, 2003
- Alberto Rull Sabater Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX) Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1991
- Miguel Martorell Linares y Francisco Comín Laureano Figuerola: el ministro de Hacienda de la Revolución Gloriosa, article a l'obra de Francisco Comín, Pablo Martín Aceña y Rafael Vallejo (eds.) La Hacienda por sus ministros. La etapa liberal de 1845 a 1899 Zaragoza: PUZ, 2006. Pàg. 299-339. ISBN 84-7733-779-9
- Manuel J. Peláez Albendea, editor Diccionario crítico de Juristas españoles, portugueses y latinoamericanos [de L. A. Séneca a 2005]
- Laureà Figuerola advocat de Domingo Busquets
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Magaz y Jaime Constantino de Ardanaz y Undabarrena |
Ministre d'Hisenda 1868-1869 1869-1870 |
Succeït per: Constantino de Ardanaz y Undabarrena Segismundo Moret y Prendergast |
| Precedit per: Francisco Santa Cruz Pacheco |
President del Senat d'Espanya 1872- 1873 |
Succeït per: Manuel García Barzanallana |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: - |
 Medalla 22 1857-1903 |
Succeït per: José Manuel Piernas y Hurtado |
.svg){kind=small}
- Calafins
- Economistes catalans del sud
- Polítics catalans del sud contemporanis
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Partit Republicà Democràtic Federal
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Regidors de l'Ajuntament de Madrid
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Morts a Madrid
- Economistes madrilenys
- Polítics anoiencs