Segismundo Moret y Prendergast

Segismundo Moret y Prendergast

Segismundo Moret, per Kaulak
Nom original	(es) Morat
Biografia
Naixement	2 juny 1836 Cadis (Espanya)
Mort	28 gener 1913 (76 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 34″ O
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
valor desconegut – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Puerto Rico Electe a: eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
President del Congrés dels Diputats
19 novembre 1912 – 26 maig 1913 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Miguel Villanueva Gómez →
Diputat a Corts
25 maig 1910 – 4 juliol 1910 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910
Diputat a Corts
16 maig 1910 – 26 maig 1913 Circumscripció electoral: Granada Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910
Ministre de la Governació
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910 ← Juan de la Cierva y Peñafiel – Fernando Merino Villarino →
President del Consell de Ministres d'Espanya
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910 ← Antoni Maura i Montaner – José Canalejas →
Diputat a Corts
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907
Diputat a Corts
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907
Diputat a Corts
6 maig 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Granada Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907
President del Consell de Ministres d'Espanya
30 novembre 1906 – 4 desembre 1906 ← José López Domínguez – Antonio Aguilar y Correa →
Ministre de la Governació
23 març 1906 – 7 abril 1906 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Diputat a Corts
9 desembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905
Diputat a Corts
8 desembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Granada Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905
President del Consell de Ministres d'Espanya
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906 ← Eugenio Montero Ríos – José López Domínguez →
Diputat a Corts
18 setembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905
Diputat a Corts
1r maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903
Ministre de la Governació
15 novembre 1902 – 6 desembre 1902 ← Miguel Villanueva Gómez – Antoni Maura i Montaner →
Ministre de la Governació
17 maig 1902 – 15 novembre 1902 ← Segismundo Moret y Prendergast – Segismundo Moret y Prendergast →
Ministre de la Governació
19 març 1902 – 17 maig 1902 ← Alfonso González y Lozano – Segismundo Moret y Prendergast →
President del Congrés dels Diputats
15 juliol 1901 – 24 abril 1902 ← Antonio Aguilar y Correa – Antonio Aguilar y Correa →
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1901
Ministre de la Governació
6 març 1901 – 15 juliol 1901 ← Francisco Javier Ugarte Pagés – Miguel Villanueva Gómez →
Diputat a Corts
1r maig 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1899
Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1898
Ministre d'Ultramar
4 octubre 1897 – 18 maig 1898 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – Vicente Romero Girón →
Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896
Ministre d'Estat
12 març 1894 – 4 novembre 1894 ← Antonio Aguilar y Correa – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna →
Ministre d'Estat
5 abril 1893 – 12 març 1894 ← Antonio Aguilar y Correa – Segismundo Moret y Prendergast →
Diputat a Corts
27 març 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893
Ministre de Foment d'Espanya
11 desembre 1892 – 12 març 1894 ← Aureliano Linares Rivas – Alejandro Groizard y Gómez de la Serna →
Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891
Diputat a Corts
8 gener 1889 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Ministre de la Governació
14 juny 1888 – 11 desembre 1888 ← José Luis Albareda y Sezde – Trinitario Ruiz Capdepón →
Ministre de la Governació
9 agost 1886 – 30 agost 1886 ← Venancio González y Fernández – Venancio González y Fernández →
Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Ministre d'Estat
27 novembre 1885 – 16 juny 1888 ← José Elduayen Gorriti – Antonio Aguilar y Correa →
Diputat a Corts
26 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884
Ministre de la Governació
13 octubre 1883 – 18 gener 1884 ← Pío Gullón e Iglesias – Francisco Romero Robledo →
Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881
Diputat a Corts
29 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
21 setembre 1872 – 6 novembre 1872 Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
26 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
13 abril 1871 – 17 maig 1871 Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871
Ministre d'Hisenda
4 gener 1871 – 10 juliol 1871 ← Constantino de Ardanaz y Undabarrena – Servando Ruiz Gómez →
Ministre d'Ultramar
2 desembre 1870 – 27 desembre 1870 ← Segismundo Moret y Prendergast – Adelardo López de Ayala →
Ministre d'Hisenda
2 desembre 1870 – 4 gener 1871 ← Laureà Figuerola i Ballester – Segismundo Moret y Prendergast →
Ministre d'Ultramar
31 març 1870 – 2 desembre 1870 ← Manuel Becerra Bermúdez – Segismundo Moret y Prendergast →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1870 – 2 gener 1871 – Segismundo Moret y Prendergast → Circumscripció electoral: Ciudad Real Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
11 novembre 1863 – 12 gener 1864 Circumscripció electoral: Ciudad Real
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, economista, jurista, polític, jutge
Ocupador	Universitat Central
Partit	Partit Liberal Fusionista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Asociación española para el progreso de las ciencias
Família
Cònjuge	Concepción Remisa de Moret
Signatura

Estàtua de Moret a Cadis

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1836 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya va ser ministre d'Ultramar i ministre d'Hisenda; durant el regnat d'Alfons XII, ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, ministre d'Estat, ministre de Foment, novament ministre de Governació i ministre d'Ultramar; i finalment, durant el regnat d'Alfons XIII, ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats.

Biografia

Orígens

Va estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid on en 1858 va obtenir la càtedra d'Institucions d'Hisenda. El seu origen gadità i les seves relacions familiars i de negocis amb Gran Bretanya el predestinaven a ser, com va ser, un actiu defensor del lliurecanvisme.

En 1863 va ser escollit diputat independent per Almadén (Ciudad Real), escó al qual aviat renunciaria. Va ser reelegit, per Ciudad Real en aquesta ocasió, en 1869 després del triomf de la Revolució de 1868 i va col·laborar en la redacció de la Constitució Espanyola de 1869.

Abolició de l'esclavitud

Va ser ministre d'Ultramar en el gabinet presidit pel general Prim (1870). Durant la seva gestió es va abolir l'esclavitud a Puerto Rico, que va quedar limitada a la llibertat de ventres, coneguda com a Llei Moret, de 4 de juliol de 1870 i va promoure un text constitucional per a Puerto Rico. Poc després va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i en acabat en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al cap de poc a causa de certes irregularitats de gestió en dues concessions de tabac.

Vegeu també: Abolicionisme

Ambaixador i ministre liberal

Retrat de Moret a La Ilustración Española y Americana (1881).

Consell de ministres de Sagasta en 1902, amb Moret, a l'esquerra com a ministre de Governació; fotografia de Franzen.

Nomenat ambaixador en Londres en 1871, hi va fixar la seva residència després de la seva dimissió com a ambaixador, per dirigir un negoci bancari. En 1875, després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i va fundar el Partit Democràtic-Monàrquic, que en 1882 es va fusionar amb Izquierda Dinástica i va acabar dins del Partit Liberal de Sagasta.

Va ser nomenat en 1883 ministre de Governació sota el govern liberal de José Posada Herrera. Des de 1885 va formar part del Partit Liberal, en el qual va col·laborar amb Práxedes Mateo Sagasta com a ministre d'Estat (1885-1888), Governació (1888, 1901 i 1902), Foment (1892), Estat (1892 i 1894) i Ultramar (1897-1898). La seva gestió com a ministre va ser molt rebatuda per l'industrial basc Víctor Chávarri, qui entenia que la gestió de Moret i el tractat amb Alemanya perjudicaven els interessos de la indústria pesant espanyola, aconseguint derrocar-lo del ministeri.

A la mort de Sagasta, va participar en les lluites per la direcció del partit, en dura pugna amb Eugenio Montero Ríos, però la seva falta de resolució i els pocs escrúpols que a vegades havia demostrat, li van tancar el camí. En 1897, sent ministre d'Ultramar, va decretar l'autonomia de Cuba i Puerto Rico, en un intent d'impedir l'emancipació d'ambdues colònies. Prop de 1902 va col·laborar en la creació de l'Institut de Reformes Socials, embrió del futur Ministeri de Treball.

President

Després de la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa de la seva intenció de sancionar els militars implicats en els fets del diari Cu-Cut!, va ocupar la presidència del Govern (1905-1906). Durant aquest mandat, va donar suport als militars i va fer aprovar la Llei de Jurisdiccions, que va posar les ofenses a l'Exèrcit i els símbols i unitat d'Espanya sota jurisdicció militar, amb la qual cosa va conjugar en contra seva tots els sectors polítics catalans. Una de les seves armes per lluitar contra ells va ser el suport que va concedir de sotamà a Alejandro Lerroux, qui amb el seu radicalisme demagògic podia apartar del catalanisme les masses obreres barcelonines. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII el maig de 1906 el va forçar a dimitir el juliol de 1906, després d'una gestió en què no havia guanyat cap prestigi, quedant sense majoria suficient en les Corts, encara que va tornar a exercir breument el càrrec del 30 de novembre al 4 de desembre del mateix any, provocant la "crisi del papelito" (novembre), però el Congrés el va fer objecte d'un vot de censura, i el nou govern de Moret va haver de presentar la dimissió al cap de 48 hores d'haver-se format.

Després de la caiguda de Maura, va arribar per última vegada a la direcció del Govern el 21 d'octubre de 1909, però els membres del seu propi partit el van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la política.

Caiguda i president del Congrés

Després dels successos de la Setmana Tràgica en 1909, va aconseguir de nou la prefectura del govern succeint Antoni Maura, al mateix temps que exercia la cartera de Governació, però novament va haver de dimitir al febrer de l'any següent en no aconseguir la dissolució de les Corts per obtenir una majoria que recolzés el seu projecte, sent substituït per José Canalejas y Méndez i derrocat pels seus companys de partit, que el van vetar i el van obligar a retirar-se de la política activa. El 1912, quan Canalejas va ser assassinat, el govern del comte de Romanones el va escollir com a president del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins a la seva mort.

Bibliografia

• Román Collado, Rocío. La escuela economista española. Universitat de Sevilla, 2003. ISBN 8477868425. 
• Ferrera, Carlos (2002) La frontera democrática del liberalismo: Segismundo Moret (1838-1913). Madrid: Biblioteca Nueva.

Enllaços externs

• Discurs de Moret a l'Ateneo de Madrid el 10 de novembre de 1884
• Biografia Arxivat 2006-10-28 a Wayback Machine.
• Biografia a xtec.es

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Becerra Bermúdez Marcelo Azcárraga	Ministre d'Ultramar 31 de març de 1870 – 27 de desembre de 1870 4 d'octubre de 1897 – 18 de maig de 1898	Succeït per: Adelardo López de Ayala Vicente Romero Girón
Precedit per: Constantino de Ardanaz y Undabarrena	Ministre d'Hisenda 2 de desembre de 1870 – 10 de juliol de 1871	Succeït per: Servando Ruiz Gómez y González Llanos
Precedit per: Pío Gullón e Iglesias José Luis Albareda y Sezde Francisco Javier Ugarte Pagés Alfonso González Lozano Juan de la Cierva y Peñafiel	Ministre de Governació 13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884 14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888 6 de març de 1901 – 15 de juliol de 1901 19 de març de 1902 – 6 de desembre de 1902 21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910	Succeït per: Francisco Romero Robledo Trinitario Ruiz Capdepón Miguel Villanueva Gómez Antoni Maura i Montaner Fernando Merino Villarino
Precedit per: José Elduayen Gorriti Antonio Aguilar y Correa	Ministre d'Estat 27 de novembre de 1885 – 14 de juny de 1888 12 de març de 1894 – 4 de novembre de 1894	Succeït per: Antonio Aguilar y Correa Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per: Aureliano Linares Rivas	Ministre de Foment 11 de desembre de 1892 – 12 de març de 1894	Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per: Eugenio Montero Ríos José López Domínguez Antoni Maura i Montaner	President del Consell de Ministres 1 de desembre de 1905 – 6 de juliol de 1906 30 de novembre de 1906 – 4 de desembre de 1906 21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910	Succeït per: José López Domínguez Antonio Aguilar y Correa José Canalejas y Méndez
Premis i fites
Precedit per: Benito Gutiérrez Fernández	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 25 1885-1913	Succeït per: Rafael María de Labra y Cadrana
Precedit per: Manuel Alonso Martínez	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870	Succeït per: Cristóbal Martín de Herrera
Precedit per: Francisco Asenjo Barbieri	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira H 1894-1913	Succeït per: Serafín Álvarez Quintero