Dom za vešanje

Dom za vešanje

Дом за вешање Dom za vešanje
Fitxa
Direcció	Emir Kusturica
Protagonistes	Davor Dujmović Bora Todorović Ljubica Adžović
Producció	Mirza Pašić Harry Saltzman
Guió	Emir Kusturica Gordan Mihić
Música	Goran Bregović
Fotografia	Vilko Filac
Distribuïdor	Sony Pictures
Dades i xifres
País d'origen	República Federal Socialista de Iugoslàvia, Regne Unit i Itàlia
Estrena	1988
Durada	142 min.
Idioma original	Romaní, serbocroat, anglès i italià
Color	en color
Descripció
Gènere	Drama, comèdia, fantasia i cinema policíac
Tema	venjança, Romani people in Italy (en) , crim organitzat, gitanos i explotació social
Lloc de la narració	Iugoslàvia i Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions	Premis del Cinema Europeu al millor actor (1989) candidata internacional als Premis Oscar (1990)

Dom za vešanje és una pel·lícula iugoslava de 1988, dirigida pel serbi Emir Kusturica. Filmada en romaní, explica la història de Perhan, un jove gitano amb poders de telequinesi que és enganyat perquè participi en el submón de la petita delinqüència. És considerada una de les millors pel·lícules de Kusturica, per la qual va rebre el Premi a la millor direcció del Festival de Canes de 1998.

Ha estat coneguda internacionalment pel nom amb què fou presentada a Canes en francès, Le Temps des Gitans, i pel títol internacional en anglès, Time of the Gypsies ('El temps dels gitanos'), convenientment traduïda a les diverses llengües, ja que el títol original serbi significa 'La casa dels penjats'. No ha estat doblada al català.

Argument

Perhan és un gitano. Fill natural d'un soldat i d'una zíngara, és educat, amb la seva germana minusvàlida, per la seva àvia en un barri de barraques de Skopje, a Macedònia (avui, Macedònia del Nord). La vida de la família s'organitza al voltant d'un acordió, d'un gall dindi i d'un oncle espavilat. Perhan s'enamora de la filla de la veïna i decideix guanyar molts diners per obtenir el dret de casar-s'hi. Entra al clan d'Ahmed i porta una existència feta de «bricolatges», de maquinacions i de tràfic de nens. Perhan es troba a partir d'aleshores pres dins un món que no vol. Almenys li queda l'amor. El seu destí sembla tot traçat, dramàtic, sense esperança de redempció, però Perhan s'agafa a la vida per pur orgull. Caurà de molt amunt: el somni europeu és lluny i continua sent inaccessible. Els gitanos són condemnats a sofrir i a errar, però amb dignitat...

Repartiment

• Davor Dujmović: Perhan
• Bora Todorović: Ahmed
• Ljubica Adžović: Hatidža (l'àvia)
• Husnija Hasimović: Merdžan (l'oncle)
• Sinolička Trpkova: Azra (la xicota d'en Perhan)

Curiositats sobre la pel·lícula

• Aquesta pel·lícula va ser una de les primeres gairebé completament rodada en romaní, la llengua dels gitanos.
• El viatge que fa Perhan travessa tot Iugoslàvia: marxa de Skopje, travessa Macedònia i després és a Kosovo, on Ahmed compra Irfan (el pare d'Irfan porta el barret albanès). Passen llavors a Sèrbia, després a Bòsnia i Hercegovina (el xofer del taxi és de Brčko, al nord de Bòsnia). Arriben llavors a Croàcia per la cèlebre autopista de la Fraternitat i de la Unitat (Belgrad-Zagreb), construïda per Tito després de la Segona Guerra Mundial, i on es veu l'aparició de la mare. Finalment arriben a l'hospital de Ljubljana, a Eslovènia.
• Emir Kusturica va posar en escena una versió d'aquesta pel·lícula per a l'Òpera Nacional de París el juny de 2007, definida per ell mateix com una òpera punk.

Premis

• Premi a la millor direcció al Festival de Canes de 1989.

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès).
• Pàgina de la pel·lícula a AllMovie (anglès).