Vés al contingut

Underground (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUnderground
Podzemlje
Подземље
Fitxa
DireccióEmir Kusturica
Protagonistes
Miki Manojlović
Lazar Ristovski
Mirjana Joković
Slavko Štimac
ProduccióPierre Spengler
Karl Baumgartner
Maksa Ćatović
Dissenyador de produccióMiljen Kreka Kljakovic Modifica el valor a Wikidata
GuióDušan Kovačević
Emir Kusturica
MúsicaGoran Bregović
FotografiaVilko Filač
MuntatgeBranka Čeperac Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCiby 2000 i Eurimages Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew Yorker Video
Dades i xifres
País d'origenRepública Federal de Iugoslàvia, França, Alemanya, Bulgària, Txèquia i Hongria
Estrena1995
Durada167 min.
Idioma originalSerbi
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost12.500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, comèdia i cinema bèl·lic
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSèrbia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Palma d'Or (1995) Modifica el valor a Wikidata


IMDB: tt0114787 FilmAffinity: 647417 Allocine: 13249 Rottentomatoes: m/1088763-underground Letterboxd: underground-1995 Allmovie: v134794 TCM: 517246 Metacritic: movie/underground TMDB.org: 11902 Modifica el valor a Wikidata

Underground (en serbi: Podzemlje, Подземље) és una pel·lícula de 1995 dirigida per Emir Kusturica, amb guió de Dusan Kovacevic.[1] També és coneguda pel subtítol Hi havia una vegada un país (en serbi: Била једном једна земља, jednom Bila jedna zemlja), que fou el nom de la mini-sèrie de 5 hores que va emetre la RTS.

La pel·lícula segueix a tres personatges a través de la història contemporània de Iugoslàvia: durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda en època de Tito, i les modernes guerres dels Balcans.[2]

Argument

[modifica]

Primera part: La Guerra

[modifica]

La pel·lícula comença a Belgrad la matinada del diumenge 6 d'abril de 1941, quan dos murris bon vivants, Blacky i Marko, tornen a casa després d'una nit d'alcohol. Acompanyats per una orquestra de vent, saluden el germà de Marko, Ivan, un tartamut coix que té cura dels animals del zoològic de la ciutat. La parella arriba a la casa de Blacky, on troben la seva dona Vera, embarrasada, i li anuncien que s'han unit al Partit Comunista. L'endemà, les bombes nazis comencin a caure sobre Belgrad. Ivan està desolat per la mort de la majoria dels seus animals, però Marko i Blacky semblen impertorbables. Després que la Wehrmacht ocupi el Regne de Iugoslàvia, la parella comença el robatori d'armes i d'altres béns dels alemanys, en la seva lluita clandestina. En lloc de donar el botí als partisans, la majoria dels activistes se'l queden per a benefici personal. Blacky de tant en tant visita la seva amant Natalija, una actriu mimada que també està sent festejada per Franz, un oficial nazi. Quan els butlletins de ràdio nazi anuncien que estan cercant Blacky i Marko, la parella s'amaga en un soterrani a la casa de l'avi de Marko, juntament amb els seus amics i familiars. A l'entrar al soterrani, Vera dona a llum un fill, Jovan, i mor.

Tres anys després, Blacky celebra el tercer aniversari del seu fill en el local dels comunistes. Després de diverses baralles amb traficants d'armes, Blacky demana l'ajuda de Marko per aconseguir casar-se amb Natalija. Els dos entren al Teatre Nacional per veure Natalija actuar davant del públic alemany. Blacky irromp en l'obra, parlant malament l'alemany, dispara Franz i es fuga amb Natalija lligada a l'esquena. El tres arriben fins a un vaixell preparat per Blacky, on esperen un sacerdot. Marko intenta seduir Natalija, menyspreant Blacky pel seu treball d'electricista, i exaltant de la seva pròpia condició d'intel·lectual racional. Blacky apareix enfurismat, però Marko i Natalija aconsegueixen apaivagar-lo. Després d'una llarga nit bevent i cantant, el grup és emboscat per Franz i els seus soldats nazis. Marko Marko fuig, Blacky és capturat. Més tard, Marko es cola a l'hospital on hi ha Blacky i estrangula a Franz davant de Natalija. Els tres fugen amb èxit. Mentre Blacky es recupera al soterrani, la ciutat és alliberada i Natalija ja és amb Marko durant les celebracions.

Segona part: La Guerra freda

[modifica]

Ara és 1961, i Marko és un gran líder de la República Federal de Iugoslàvia. S'ha propagat la llegenda que Blacky va morir lluitant contra els nazis, i se'l considera un heroi nacional. En realitat, Blacky i la resta de la gent encara estan enganyats, i s'amaguen en el seu soterrani en creure que la Segona Guerra Mundial continua fent estralls a dalt. Marko perpetua l'engany i s'enriqueix amb la venda d'armament, que els habitants del soterrani fabriquen. Marko i Natalija els visiten de tant en tant. Durant una visita, Blacky convida la parella al casament del seu fill Jovan, que ha viscut tota la seva vida al soterrani. Durant la festa de noces, les tensions entre el trio comença a entrar en erupció quan Natalija lamenta la vida que ha portat amb Marko. Blacky s'assabenta de la seva relació i li dona a Marko una arma perquè es dispari. A continuació, s'escapa del soterrani amb Jovan per lluitar contra els nazis. Marko es dispara a les ròtules. El ximpanzé d'Ivan, Soni, salta damunt d'un tanc i forada el soterrani.

Ja fora del soterrani, Blacky i el seu fill topen amb el rodatge d'una pel·lícula amb guió de Marko sobre els esdeveniments que els mateixos van protagonitzar durant la Segona Guerra Mundial. Per a Blacky, la impressió és que la guerra segueix el seu curs, i abans de fugir mata l'actor que caracteritza a Franz. Jovan està molt sorprès pel món exterior, i mentre neda amb Blacky desapareix sota les aigües.

Tercera part: La Guerra

[modifica]

La pel·lícula salta a 1992, en temps de les modernes guerres dels Balcans. Blacky és una persona amargada de la guerra que encara segueix buscant el seu fill. Marko, ara paralític, continua la seva relació amb Natalija, així com el tràfic d'armes.

El comandant Blacky captura Marko i Natalija i ordena la seva execució com a especuladors de la guerra abans de conèixer la seva identitat. En Blacky trasllada la seva gent al celler que va viure fa anys, portant a la Soni amb ell. Veu una imatge d'en Jovan en un pou, i sense voler-hi cau mentre l'agafa. En una seqüència final onírica, Blacky, Marko i altres es reuneixen en un sopar exterior, celebrant el casament de Jovan. L'Ivan dona unes paraules de comiat, que acaben amb "Hi havia una vegada, hi havia un país".[3]

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Els crítics van veure els personatges Marko i Blacky com "la idealització de Kusturica dels serbis atrapats en actes desesperats per la història i la maldat dels altres, mentre que els personatges covards de la pel·lícula eren croats i bosnians, que van triar la traïció i la col·laboració".[4]

Stanko Cerović, director del departament editorial serbocroat de Radio France Internationale, va denunciar enèrgicament la pel·lícula el juny de 1995, acusant Kusturica de difondre propaganda sèrbia, utilitzant imatges històriques en casos excepte "el bombardeig de Vukovar, o els tres anys de durada", amb la destrucció de la seva ciutat natal per l'exèrcit serbi.[5]

Al llarg de la dècada de 1990, Kusturica va ser atacat amb freqüència pels intel·lectuals públics francesos Bernard-Henri Lévy i Alain Finkielkraut als mitjans francesos per les seves opcions de vida i carrera. En general, els dos consideraven Kusturica com un "traïdor que va passar al bàndol enemic donant l'esquena a la seva ciutat, les seves arrels ètniques i la seva nació".[6] Finkielkraut no havia vist la pel·lícula, però va escriure a Libération "que s'havia de denunciar immediatament la falsificació ofensiva i estúpida del traïdor agafant la palma del martiri". Mentrestant, Lévy va dir que Kusturica era un "autor feixista" mentre es reservava el seu judici després de veure la pel·lícula.[7] Després de veure Underground, Lévy va dir que Kusturica era un "geni racista en el motlle de Louis-Ferdinand Céline".[8] Altres intel·lectuals com André Glucksmann i Peter Handke es van unir al debat.[9]

Premis i nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Underground» (en anglès). bbfc.co.uk. [Consulta: 21 maig 2023].
  2. ↑ Keene, Judith «The Filmmaker as Historian, Above and Below Ground - Emir Kusturica and the Narratives of Yugoslav History» (en anglès). Rethinking History, 5, 2, 7-2001, pàg. 233–253. DOI: 10.1080/13642520110052639. ISSN: 1364-2529.
  3. ↑ McCarthy, Peter. Of Home and Hearth: Maps, Histories and Territorial Claims (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2009, p. 23–59. DOI 10.1057/9780230233843_2. ISBN 978-0-230-23384-3. 
  4. ↑ Halpern, Dan «The (Mis)Directions of Emir Kusturica» (en anglès). The New York Times, 08-05-2005. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ Bertellini, Giorgio. Emir Kusturica (en anglès). University of Illinois Press, 2014-12-30, p. 168. ISBN 978-0-252-09685-3. 
  6. ↑ Riding, Alan «Dispute Leads Bosnian to Quit Films» (en anglès). The New York Times, 05-12-1995. ISSN: 0362-4331.
  7. ↑ Iordanova, Dina. Cinema of Flames: Balkan Film, Culture and the Media (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 117. ISBN 978-1-83871-504-5. 
  8. ↑ Roussin, Philippe «Céline à l'épreuve : Réceptions, critiques, influences : à la mémoire de Philip Watts (1961-2013)» (en anglès). Céline à l'épreuve, 2016, pàg. 1–347.
  9. ↑ Gopnik, Adam «CINEMA DISPUTE» (en anglès). The New Yorker, 28-01-1996. ISSN: 0028-792X.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Underground_(pel·lícula)&oldid=33649342»