Vés al contingut

Le dernier tournant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe dernier tournant
Le Dernier Tournant Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPierre Chenal Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Auguste Boverio
Charles Blavette
Corinne Luchaire
Étienne Decroux
Fernand Gravey
Florence Marly (en) Tradueix
Alfred Pasquali
Georges Douking
Georges Paulais
Georges Péclet
Jean-François Martial
Marcel Duhamel
Marcel Vallée
Michel Simon
Pierre Labry
Pierre Sergeol
René Bergeron
Robert Le Vigan
Serge Nadaud
Yvonne Yma
Franck Maurice Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean Wiener Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChristian Matras i Claude Renoir Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl carter sempre truca dues vegades Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema negre, drama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0031222 FilmAffinity: 562989 Allocine: 6609 Letterboxd: the-last-turning Allmovie: v164655 TMDB.org: 62566 Modifica el valor a Wikidata

Le dernier tournant és una pel·lícula de producció francesa, dirigida el 1939 per Pierre Chenal, i protagonitzada per Michel Simon, Corinne Luchaire i Fernand Gravey. Està basada en la novel·la El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain, i va ser la primera adaptació de la mateixa, i per tant anterior a Obsessió de Visconti, El carter sempre truca dues vegades de Garnett i El carter sempre truca dues vegades de Rafelson.[1] Als Estats Units fou titulada The Last Turning, no existint doblatge al català.

Pierre Chenal era un director francès, però nascut a Bèlgica, connectat amb el realisme poètic, i després de llegir la novel·la de Cain en anglès, no va esperar la traducció i va voler adaptar-la. Encara que el projecte fou proposat a altres directors com Renoir i Carné, finalment fou Chanel qui el va rodar.[2]

Pel repartiment s'havia parlat de Jean Gabin, Viviane Romance i Michel Simon, però finalment només l'últim d'ells va participar a la producció, assolint una memorable actuació com Nick, el marit víctima de l'assassinat. Els altres rols protagonistes van ser per Corinne Luchaire com l'esposa de Nick i Fernand Gravey com l'amant acabat d'arrivar.[2]

Chenal no va fer massa canvis en la història, només adaptant-la a una localització francesa.[2] [3] Però ell emfatitza més que les altres versions el paper del marit, generant més simpatia que en altres versions, encara que també el va dotar d'una ambigüetat que dona a entendre que ell participa del trio "infenal" i no només és una víctima.[2]

La pel·lícula combina les escenes interiors nocturnes amb filmacions a l'aire lliure, anticipant-se a les altres versions també en aquest sentit. També cal destacar l'ús de moviments de càmera molt controlats i de tomes més llargues de l'habitual.[2] [4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Legrand, 1992, p. 748.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cameron, 1992, p. 58.
  3. ↑ Buss, 1994, p. 8.
  4. ↑ «Le Dernier Tournant (1939)» (en castellà). CineFania. [Consulta: 12 juliol 2024].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Le_dernier_tournant&oldid=33819613»