Lea Ypi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1979  (45 anys)Tirana (Albània) | ||
| Formació | Institut Universitari Europeu - Philosophiæ doctor (–2008) Institut Universitari Europeu - Master of Research (en)  (–2005)Universitat de Roma La Sapienza - filosofia (–2002) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria crítica, Il·lustració, ciències polítiques, teoria política, filosofia política i filosofia | ||
| Lloc de treball | Londres | ||
| Ocupació | filòsofa, escriptora, politòloga, professora d'universitat, acadèmica | ||
| Ocupador | London School of Economics, catedràtica | ||
| Membre de | Academia Europaea (2020–) | ||
| Interessada en | Democratic Theory (en) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Estudiant doctoral | Anahí Elisabeth Wiedenbrüg (en) , Astrid Hampe-Nathaniel (en) , Antoine Louette (en) i Cain Shelley (en) | ||
| Premis | |||
| Lloc web | leaypi.com | ||
  
 | |||
Lea Ypi (Tirana, 8 de setembre de 1979)[1] és una autora i acadèmica albanesa. És professora de teoria política a la London School of Economics.[2] El 2022 va ser nomenada un dels deu millors pensadors del món per la revista britànica Prospect,[3] i una de les figures culturals més importants pel Frankfurter Allgemeine Zeitung.[4] La seva obra ha estat traduïda a 30 idiomes. És membre del jurat del Deutscher Memorial Prize.[5]
Antecedents i primers anys
[modifica]Ypi va néixer a Tirana, primogènita de Xhaferr Ypi i Vjollca Veli, ciutadans corrents sota el domini comunista, però que més tard es van involucrar en la política democràtica albanesa a la infantesa tardana d'Ypi, abans de la guerra civil albanesa el 1997.[6]
Va créixer tant a l'Albània comunista com postcomunista, i l'experiència d'aquesta transició és el tema principal del seu llibre Free: Coming of Age at the End of History (2021). Tot i que la seva família es va veure obligada a ser atea sota el domini comunista, era sentimentalment i històricament musulmana. Ypi es declara avui dia com a agnòstica.[7]
Un dels seus besavis paterns, Xhaferr Ypi, va ser breument primer ministre d'Albània a la dècada de 1920, i també va dirigir molt breument el govern albanès després de l'ocupació italiana.[8] El seu fill, l'avi d'Ypi, va ser empresonat pel govern comunista d'Albània durant 15 anys.[9]
Educació
[modifica]Ypi va obtenir el seu títol en filosofia a la Universitat Sapienza de Roma el 2002[10] i la seva llicenciatura en literatura per la mateixa institució el 2004.[10] Va rebre el seu màster en recerca per l'Institut Universitari Europeu el 2005 i el seu doctorat per l'Institut Universitari Europeu el 2008.[10] Abans d'unir-se a la LSE, va ser investigadora del premi postdoctoral al Nuffield College d'Oxford.
A més del seu albanès nadiu, Ypi parla amb fluïdesa l'anglès, l'italià i el francès, i amb menys fluïdesa també parla alemany i espanyol.
Obres
[modifica]Els interessos de recerca d'Ypi es troben en la teoria política normativa (incloent-hi la teoria democràtica, teories de la justícia i qüestions de migració i drets territorials), el pensament polític il·lustrat (especialment Kant), el marxisme i la teoria crítica, així com la història intel·lectual dels Balcans, especialment la seva Albània natal.[11]
Una de les seves obres notables és Global Justice and Avant-Garde Political Agency (“Justícia global i agència política d'avantguarda”), publicada el 2012, en la que explora la intersecció entre la justícia global i l'agència política en el context d'un ordre mundial que canvia ràpidament. Aquest llibre ha influït en la configuració dels debats sobre com els individus i els Estats han de fer front als reptes d'un món globalitzat.
El seu llibre Free: Coming of Age at the End of History (“Lliure: El desafiament de créixer a la fi de la història”), publicat el 2021, és una vívida exposició de la societat albanesa de finals del segle XX que combina elements personals, històrics i polítics, il·lustrant el col·lapse del règim estalinista a Albània i la convulsa transició cap a la democràcia. Aquesta obra va ser finalista al Premi Baillie Gifford de no ficció[12] i el Premi Costa de Biografia.[13] Va guanyar el premi Ondaatje,[14] el primer premi de biografia Slightly Foxed,[15] i va ser ‘Memòria de l'any’ per al Sunday Times i ‘Llibre de l'any’ per a The Guardian, The New Yorker, The Financial Times, el TLS, The Spectator, New Statesman, Washington Post, Foreign Affairs i el Daily Mail.[16] El 2022, BBC Radio 4 va serialitzar el llibre a la seva sèrie Book of the Week.
També el 2021 Oxford University Press va publicar-li The Architectonic of Reason: Purposiveness and Systematic Unity in Kant's Critique of Pure Reason (“L'arquitectura de la raó: finalitat i unitat sistemàtica en la crítica de la raó pura de Kant”), que representa un profund compromís amb la filosofia kantiana i la possibilitat de la seva reactualització contemporània.
Bibliografia
[modifica]- The Meaning of Partisanship (amb Jonathan White), Oxford University Press, 2016.[17]
- Global Justice and Avant-Garde Political Agency, Oxford University Press, 2012.[18]
- Kant and Colonialism: Historical and Critical Perspectives (coeditat amb Katrin Flikschuh), Oxford University Press, 2014.[19]
- Migration in Political Theory: The Ethics of Movement and Membership (coeditat amb Sarah Fine), Oxford University Press, 2016.[20]
- Free: Coming of Age at the End of History, Penguin, 2021.[21]
- The Architectonic of Reason: Purposiveness and Systematic Unity in Kant's Critique of Pure Reason, Oxford University Press, 2021.
Referències
[modifica]- ↑ «About Me». Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Academic page».
- ↑ «World's Top Thinkers 2022: the results». Prospect. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ «Die Kulturpersonen 2022» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung.
- ↑ «The Deutscher Memorial Prize».
- ↑ Harding, Luke «Free by Lea Ypi review – a riveting portrait of growing up in communist Albania». , 25-10-2021 [Consulta: 27 agost 2022].
- ↑ Kellaway, Kate. «Interview - Lea Ypi: 'Hope is a moral duty'». The Guardian, 04-06-2022.
- ↑ «Free by Lea Ypi review – a memoir of life amid the collapse of communism» (en anglès). the Guardian, 28-10-2021. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Weaver, Matthew «Author says memoir of communist Albania met with 'vicious' abuse». , 03-01-2022 [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «CV». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Lea Ypi». LSE Personal Web. Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Shortlist announced for the 2021 Baillie Gifford Prize for Non-Fiction | The Baillie Gifford Prize for Non-Fiction». thebailliegiffordprize.co.uk. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-12-04. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «RSL Ondaatje Prize 2022 Shortlist Announced» (en anglès britànic). Royal Society of Literature, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-20. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Best First Biography Prize Archives» (en anglès britànic). Slightly Foxed. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Ypi, Lea. Free: Coming of Age at the End of History, 2021. ISBN 978-0241481851.
- ↑ The Meaning of Partisanship. Oxford University Press, 6 octubre 2016. ISBN 978-0-19-968417-5.
- ↑ Global Justice and Avant-Garde Political Agency. Oxford University Press, 31 març 2017. ISBN 978-0-19-879866-8.
- ↑ Kant and Colonialism: Historical and Critical Perspectives. Oxford University Press, 20 gener 2015. ISBN 978-0-19-966962-2.
- ↑ Migration in Political Theory. Oxford University Press, 9 juliol 2019. ISBN 978-0-19-884308-5.
- ↑ «Free: Coming of Age at the End of History».
Enllaços externs
[modifica]- Lea Ypi - Lloc web oficial
- Pàgina de Lea Ypi, Departament de Govern de LSE
- Pàgina de Lea Ypi, The Guardian