Leandro Pérez-Cossío y Bada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1832  Cartagena (Regió de Múrcia) | ||
| Mort | 30 octubre 1888 (56 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 28 desembre 1879 – 22 febrer 1881 ← Perfecto Manuel de Olalde y Rodríguez – José María Herreros de Tejada y Azcona → | |||
| Governador civil de Barcelona | |||
| 28 juliol 1878 – 11 abril 1879 ← Cástor Ibáñez de Aldecoa – Perfecto Manuel de Olalde y Rodríguez → | |||
 Diputat a Corts | |||
| 15 març 1878 – 30 desembre 1878 ← José María Núñez del Prado Circumscripció electoral: Grazalema | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, polític | ||
Leandro Pérez-Cossío y Bada (Cartagena, 18 de maig de 1832 - Madrid, 30 d'octubre de 1888) va ser un periodista i polític espanyol.
Biografia
[modifica]Nascut en Cartagena[1][2] el 18 de maig de 1832, es va traslladar de jove a Granada.[3] Va començar la seva carrera com a periodista en el periòdic La España de Pedro de Egaña.[1] Des d'allí va passar, gairebé des de la seva fundació, a La Correspondencia de España, on va estar més de vint anys.[1] Ja en els seus últims temps, i mogut per una estreta amistat amb Romero Robledo, va ser redactor de El Cronista i finalment director de El Diari Español (1885), quan Romero es va separar de Antonio Cánovas del Castillo i els seus amics van prendre aquest periòdic per a la seva defensa.[1] Pérez-Cossío, que va pertànyer al grup de la Corda granadina, del qual també van formar part Alarcón, Castro y Serrano, Fernández Jiménez i Manuel del Palacio, entre altres,[1] va exercir càrrecs administratius[1] i va ser diputat a les primeres Corts de la Restauració pel districte gadità de Grazalema, en substitució de José Núñez de Prado.[4] Se li va dedicar un carrer a la seva ciutat natal, a més de figurar el seu retrat a l'Ajuntament.[1] Va morir a Madrid en la tarda del 30 d'octubre de 1888.[1][nota 1]
Notes
[modifica]- ↑ Segons Ossorio y Bernard «de un derrame seroso»,[1] segons Mariano del Todo y Herrero «després d'haver cobrat la seva paga en aquest establiment de crèdit, va muntar en un cotxe de plaça que li conduís á el seu domicili, sent sorprès per la mort dins del vehicle i lliurant prematurament una existència capáz fins i tot de fructuoses iniciatives».
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Ossorio y Bernard, 1903, p. 341.
- ↑ «Pérez Cossío y Bada (Leandro)». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Barcelona: Espasa-Calpe, 1921.
- ↑ Todo y Herrero, 1892, p. 299.
- ↑ «Pérez Cossío, Leandro». [Consulta: 3 gener 2022].
Bibliografia
[modifica]- Ossorio y Bernard, Manuel. «Pérez-Cossío y Bada (Leandro)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- «Excmo. Sr. D. Leandro Pérez Cossío». Cartagena Artística [Cartagena], año 3, 72, 28-03-1892, pàg. 299-300.