Vés al contingut

Henri Léon Lebesgue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lebesgue)
Plantilla:Infotaula personaHenri Léon Lebesgue
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Henri-Léon Lebesgue Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1875 Modifica el valor a Wikidata
Beauvais (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Gouvieux 49° 11′ 23″ N, 2° 25′ 50″ E / 49.189605°N,2.4306811°E / 49.189605; 2.4306811 Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure
Liceu Louis-le-Grand
Lycée Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaIntégrale, longueur, aire Modifica el valor a Wikidata (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiÉmile Borel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, anàlisi funcional, càlcul infinitesimal, matemàtiques, Espai Lp, Integral de Lebesgue i topologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, catedràtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1921–1941)
Universitat de París (1910–1919)
Universitat de Poitiers (1906–1910)
Universitat de Rennes (1902–1906) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJoseph Caron (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesArnaud Denjoy i Louis Antoine Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPaul Montel, Zygmunt Janiszewski, Georges de Rham, André Marchaud i Florin Vasilesco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis


Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral. Va fer els seus estudis a l'Escola Normal Superior del carrer Ulm de París. Va exercir de professor als liceus de Nancy i Rennes. Es va fer conèixer el 1901 per la seva teoria de la mesura (funcions mesurables) que perllonga la teoria elaborada per Émile Borel, un dels seus professors i més tard amic. Henri Léon Lebesgue va revolucionar el càlcul integral, la seva teoria de la integració (1902-1904) resulta molt fàcil d'emprar i respon a les necessitats de la física, ja que permet de recercar i provar l'existència de primitives per les funcions « irregulars » i recupera diferents teories anteriors com són les de Riemann, Darboux i Stieltjes.

Obres

[modifica]
  • Leçons sur l'intégration et la recherche des fonctions primitives (2ª ed. 1928), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Leçons sur les séries trigonométriques (1906), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Sur la mesure des grandeurs (1915), ed. A. Kundig, Genève
  • Les Coniques (1942, posth.), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Gauthier-Villars Leçons sur les constructions géométriques 1950, pòstum a partir dels apunts de Mlle Lucienne Félix Paris
  • Les Lendemains de l'intégrale. Lettres à Émile Borel, (2004), ed Vuibert, Paris.

Articles originals publicats per Lebesgue

[modifica]
Leçons sur l'integration et la recherche des fonctions primitives, 1904

Enllaços externs

[modifica]
  • Henri Lebesgue a l'enciclopèdia picarda en línia Picardia
  • Jean-Pierre Kahane: Naissance et postérité de l'intégrale de Lebesgue Gazette Math. 2001
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Léon Lebesgue» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Hawkins, Thomas. «Lebesgue, Henri Léon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2019]. (anglès)