Leila Guerriero

Leila Guerriero
	Leila Guerriero, el 2014
Biografia
Naixement	17 febrer 1967 (57 anys); Junín (Argentina)
Nacionalitat	Argentina
Activitat
Ocupació	Periodista i escriptora
Gènere	Periodisme
Participà en
2018	Santiago International Book Fair 2018 (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2024) La llamada: Un retrato (es) ;
Premis
	(2019) Personalitat Destacada de la Ciutat de Buenos Aires ;

Leila Guerriero (Junín, 17 de febrer de 1967) és una periodista i editora argentina, resident a Buenos Aires des de 1984.

Biografia

Es va iniciar en el periodisme l'any 1992, com a redactora a Página/30, revista mensual del diari Página/12.^[1] Formada en turisme, sempre va tenir clar que volia viure d'escriure.^[2]

Ha col·laborat tant a la premsa del seu país (La Nación, Rolling Stone, Anfibia), com d'Espanya (suplement cultural Babelia, d'El País i Vanity Fair), Colombia (Gatopardo on fa d'editora) i de Xile (El Mercurio), a més d'un grapat de mitjans internacionals. Actualment, té una col·laboració dominical a la Cadena SER.^[3] La seva obra s'ha traduït a l'anglès, l'italià, el portuguès, l'alemany, fel francès i el polonès. És considerada, una de les mestres de la literatura de no-ficció o periodisme narratiu.

Obres

Los suicidas del fin del mundo. Crónica de un pueblo patagónico, 2005
Frutos extraños, cròniques reunides 2001-2008; Alfaguara, 2009
Los malditos, editora; Ediciones UDP, 2011
Plano americano, 21 perfils d'artistes publicats originalment en diversos mitjans; Ediciones UDP^[4]
Una historia sencilla; Anagrama, 2013
Zona de Obras, Circulo de Tiza, 2014
Teoría de la gravedad, Libros del Asteroide, 2019
Opus Gelber, Retrato de un pianista, Anagrama, 2019
La otra guerra, Nuevos Cuadernos Anagrama, 2021
La llamada. Un retrato. Anagrama 2024

Premis i reconeixements

Premi Fundació Nou Periodisme (2010), pel seu article «Rastro en los huesos», crònica de la dictadura argentina.
Premi César González-Ruano (2013)
Premi Konex (2014): Diploma al Mèrit, disciplina «Cròniques i Testimonis».
XIV Premi internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán.

Referències

↑ Leila Guerriero. Sobre algunas mentiras del periodismo, El Malpensante, núm. 108
↑ «Leila Guerriero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ SER, Cadena. «Artículos escritos por Leila Guerriero» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2021].
↑ Josefina Marambio Márquez. Leila Guerriero perfila a la cultura hispanoamericana, El Mercurio, 21 març 2013

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Félix de Azúa Contra Jeremías	Premi César González-Ruano 2012	Succeït per: Cancel·lat

[1] Leila Guerriero. Sobre algunas mentiras del periodismo, El Malpensante, núm. 108

[2] «Leila Guerriero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[3] SER, Cadena. «Artículos escritos por Leila Guerriero» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2021].

[4] Josefina Marambio Márquez. Leila Guerriero perfila a la cultura hispanoamericana, El Mercurio, 21 març 2013

[1]

[2]

[3]

[4]