Leopold Gegenbauer
  | |
| Nom original | (de) Leopold Bernhard Gegenbauer |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 febrer 1849 Asperhofen (Àustria) |
| Mort | 3 juny 1903 (54 anys) Gießhübl (Àustria) |
| Sepultura | Kaiserebersdorfer Friedhof (en)  48° 09′ 31″ N, 16° 27′ 07″ E / 48.158537°N,16.452015°E |
| Formació | Universitat de Viena (1866–1869) Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | Karl Weierstrass i Leopold Kronecker |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Viena (1893–1903) Universitat d'Innsbruck (1878–1893) Universitat de Txernivtsí |
| Membre de | |
| Professors | Josef Stefan |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Ernst Sigismund Fischer, Josef Anton Gmeiner (en) , James Pierpont, Cäcilia Böhm-Wendt (en) i Lothar von Rechtenstamm |
| Família | |
| Cònjuge | Helene Schuler von Libloy |
| Fills | Viktor Gegenbauer |
| Pares | Viktorin Gegenbauer i Amalie Zeitzem |
Leopold Bernhard Gegenbauer (1849-1903) va ser un matemàtic austríac, conegut pels seus treballs en àlgebra.
Vida i Obra
[modifica]Després de fer els estudis secundaris al Institut de Krems, va fer els estudis universitaris a la Universitat de Viena a partir de 1866. Tot i que el primer curs el va fer en història i gramàtica (incloent sànscrit i llegues indoeuropees), a partir de segon ja es va començar a especialitzar en matemàtiques.[1] Després de graduar-se el 1869, va ser professor de física i matemàtiques de diversos instituts de secundària fins al 1873 en que va estar dos anys ampliant estudis a la universitat de Berlín sota el professors Weierstrass, Kummer i Kronecker.[2] El 1875 va obtenir el doctorat amb una tesi en la que introduïa una classe de polinomis ortogonals, avui coneguts com a polinomis de Gegenbauer.[3]
El 1875 va ser nomenat professor adjunt de la universitat de Czernowitz (actualment Txernivtsí a Ucraïna) en la que va romandre tres anys. A partir de 1878 va ser professor de la universitat d'Innsbruck, on va coincidir amb Otto Stolz. Finalment el 1893, va ser nomenat catedràtic de la universitat de Viena,[4] en la que va substituir el seu antic professor József Petzval. El 1901 va començar a patir una severa malaltia nerviosa que el va fer abandonar la docència. El seu deteriorament va ser imparable fins a la seva mort dos anys després.
A més dels seus treballs en àlgebra, també va posar èmfasi en la ciència actuarial. També va ser editor de la prestigiosa revista matemàtica Monatshefte für Mathematik und Physik a partir de 1894.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Kobald i Gmainer, 1904, p. 3.
- ↑ Hafner, 2009, p. 352.
- ↑ Kuznetsov, 2006, p. 235.
- ↑ Kuznetsov, 2006, p. 236.
- ↑ Hafner, 2009, p. 340.
Bibliografia
[modifica]- Hafner, Wolfgang. «Monatshefte für Mathematik und Physik - A showcase of the culture of mathematicians in the Habsburgian Hungarian Empire». A: Wolfgang Hafner, Heinz Zimmermann (eds). Vinzenz Bronzin's Option Pricing Models (en anglès). Springer, 2009, p. 337-358. ISBN 978-3-540-85710-5.
- Kobald, E.; Gmainer, J.A. «Leopold Gegenbauer» (en alemany). Monatshefte für Mathematik und Physik, Vol. 15, Num. 1, 1904, pàg. 3-10. DOI: 10.1007/BF01692290. ISSN: 0026-9255.
- Kuznetsov, Vadim B. «Orthogonal Polynomials and Separation of Variables». A: F. Marcellán, W.Van Assche (Eds.). Orthogonal Polynomials and Special Functions (en anglès). Springer, 2006, p. 229-254. ISBN 978-3-540-31062-4.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Gegenbauer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)