Txernivtsí

Txernivtsí
	Чернівці (uk)
	Bandera Escut d'armes
	Plaça davant del Teatre de Txernivtsí
Tipus	ciutat d'importància regional d'Ucraïna i gran ciutat
Localització
	48° 17′ 27″ N, 25° 56′ 04″ E / 48.2908°N,25.9344°E
Estat	Ucraïna
Óblast	Província de Txernivtsí
Raion	raion de Txernivtsí
Capital de	Bucovina ; Cernăuți County (en) ; Bukovina District (en) (1786–1849); Província de Txernivtsí (1940–); raion de Txernivtsí (2020–)
Població humana
Població	265.471 (2021) (1.735,1 hab./km²)
Idioma oficial	ucraïnès
Geografia
Part de	raion de Txernivtsí
Superfície	153 km²
Altitud	248 m
Organització política
• Cap de govern	Roman Klichuk (en)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques ; Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificador descriptiu
Codi postal	58000–58033
Fus horari	Horari d'estiu de l'Europa Oriental; UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0372(2)
Identificador KOATUU	7310100000
Altres
Agermanament amb	Cesano Maderno ; San Miguel de Tucumán ; Salt Lake City (1989–); Saskatoon (1991–); Klagenfurt (1992–); Konin (1994–); Natzaret Il·lit (1997–); Suceava (2003–); Timișoara (2010–); Iași (2012–); Bălți (2013–); Mannheim (2022–); Düsseldorf (2022–); Metz (2022–); Esmirna (2023–)
Lloc web	city.cv.ua

Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці (t͡ʃerɲiu̯ˈt͡sʲi); en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país. Segons dades del 2001 la ciutat tenia 240.600 habitants.^[1]

Geografia

La ciutat està situada a la ribera del riu Prut, un afluent del Danubi, i va ser durant segles un dels centres de la regió històrica de la Bucovina, dividida actualment entre Ucraïna i Romania.

Amb Lviv, Txernivtsí és considerada com un dels grans centres culturals de l'oest del país, així com un dels principals nuclis del coneixement i la cultura de la moderna Ucraïna. Històricament, la seva importància a nivell cultural i arquitectònica va fer que la ciutat es guanyés el sobrenom de la «Petita Viena».^[2]^[3]

La ciutat és també un important centre d'encreuament de línies ferroviàries i de carreteres a la regió, i disposa d'un aeroport internacional proper a la ciutat.

Demografia

Divisions ètniques a la Bucovina moderna

Segons el darrer cens del govern ucraïnès, efectuat el 2001, la població de Txernivtsí era de 236.700 habitants, amb 65 nacionalitats diferents.^[4] La distribució ètnica era la següent:

Ucraïnesos: 189.000 (79,8%)
Russos: 26.700 (11,3%)
Romanesos: 10.500 (4,4%)
Moldaus: 3.800 (1,6%)
Polonesos: 1.400 (0,6%)
Jueus: 1.300 (0,6%)
Altres nacionalitats: 2.900 (1,2%)

Any	Població total	Població jueva	%	Població romanesa	Població ucraïnesa
Distribució ètnica de Txernivtsí (1857-1910) Dades dels censos de l'Imperi austrohongarès^[5]
1857	ca. 22.000	4.678	21,6%	9.177	4.133
1869	ca. 34.000	9.552	28,2%	5.999	5.831
1880	ca. 46.000	14.449	31,7%	6.431	8.232
1890	ca. 54.000	17.359	32,0%	7.624	10.385
1900	ca. 68.000	21.587	31,9%	9.400	13.030
1910	ca. 87.000	28.613	32,8%	13.440	15.254

Històricament la ciutat ha estat força multinacional. Així, la ciutat va arribar a acollir una comunitat jueva de més de 50.000 persones poc abans de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar, menys d'un terç havien sobreviscut als progroms i les deportacions. D'altra banda, la comunitat romanesa de Txernivtsí va decréixer ràpidament a partir de 1950, a causa de les deportacions soviètiques a Sibèria (molts van morir allà) i la fugida de molts a Romania. La minoria que quedà fou assimilada en un ràpid procés de russificació. Avui dia la població romanesa continua disminuint com a resultat d'aquesta assimilació cultural i l'emigració a Romania.

Fills il·lustres

Eusebius Mandyczews-ki (1858-[...?]) músic i musicòleg.
Mila Kunis, actriu.
Rose Ausländer (1901-1988) poeta.
Paul Celan (1920-1970) poeta, traductor i escriptor.

Ciutats agermanades

El municipi de Txernivtsí està agermanada amb les següents localitats:

Galeria d'imatges

Estació de Txernivtsí, construïda durant el període austrohongarès
Ajuntament de Txernivtsí
Universitat de Txernivtsí
Carrer del centre de la ciutat

Referències

↑ «About number and composition population of CHERNIVTSI REGION by data All-Ukrainian Population Census '2001». Arxivat de l'original el 2009-08-03. [Consulta: 2 setembre 2011].
↑ «Bukovyna Week in Austria». Den, Zhytariuk, Natalia. [Consulta: 26 setembre 2007].
↑ «Bukovina. The beech tree land». Ukraine Cognita. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 setembre 2007].
↑ «City of Chernivtsi, Chernivetska Oblast». Verkhovna Rada of Ukraine, 05-12-2001. Arxivat de l'original el 2011-01-28. [Consulta: 5 agost 2007].
↑ Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernivtsí

Lloc web oficial de Txernivtsí (en ucraïnès i anglès)
Portal informatiu de Txernivtsí
«Czernowitz.de» (en alemany). Czernowitz Bukowina - Wo Menschen und Bücher lebten..

[Census-1] «About number and composition population of CHERNIVTSI REGION by data All-Ukrainian Population Census '2001». Arxivat de l'original el 2009-08-03. [Consulta: 2 setembre 2011].

[day-2] «Bukovyna Week in Austria». Den, Zhytariuk, Natalia. [Consulta: 26 setembre 2007].

[cognita-3] «Bukovina. The beech tree land». Ukraine Cognita. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 setembre 2007].

[rada-4] «City of Chernivtsi, Chernivetska Oblast». Verkhovna Rada of Ukraine, 05-12-2001. Arxivat de l'original el 2011-01-28. [Consulta: 5 agost 2007].

[5] Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]