Leopold III de Lippe
  | |
| Nom original | (de) Leopold III zur Lippe |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Friedrich Emil Leopold III zur Lippe 1r setembre 1821 Detmold (Alemanya) |
| Mort | 8 desembre 1875 (54 anys) Detmold (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Bonn |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Família | House of Lippe (en)  |
| Cònjuge | Princess Elisabeth of Schwarzburg-Rudolstadt (1852–) |
| Pares | Leopold II de Lippe i Princess Emilie of Schwarzburg-Sondershausen |
| Germans | Alexandre de Lippe Woldemar de Lippe |
| Premis | |
 | |
Leopold III de Lippe-Detmold (1 de setembre de 1821 – 8 de desembre de 1875) va ser el sobirà del principat de Lippe regnant des de 1851 fins a la seua mort.
Vida
[modifica]Leopold III va nàixer a Detmold com el fill major i príncep hereu de Leopold II, el príncep regnant de Lippe i el seu consort, la princesa Emilia de Schwarzburgo-Sondershausen (1800–1867).
Va succeir com a príncep de Lippe l'1 de gener de 1851 després de la mort del seu pare.[1] Un any després de la successió al tron Leopoldo va contraure matrimoni el 14 d'abril de 1852 a Rudolstadt amb la princesa Elisabeth de Schwarzburg-Rudolstadt (1833–1896), filla del príncep Albert de Schwarzburg-Rudolstadt.
Va conduir una política conservadora poca popular. El 1853 va anul·lar les reformes i la constitució liberal introduïda per Leopold II després de la revolució alemanya de 1848-49. Va dissoldre el landtag, la representació parlementària. El 15 de març del 183 va abolir la constitució del 1849 i va reintroduir la constitució més absolutista del 1836, el que va conduir a un regnat amb molt de conflictes.[2] Amb dos edictes del 1854 va atorgar el mateix estatatus legal a l'església catòlica i l'església luterana, al costat de la fins aleshores religió d'estat calvinista.[3]
A la seua ascensió el principat era un membre de la Confederació Germànica, i Leopold va donar suport al Prússia durant la Guerra austroprussiana del 1866. Després de la guerra i la dissolució de la Confederació Germànica, Lippe es va unir a la Confederació Alemanya del Nord creada el 1867. Lippe llavors va romandre com a membre de la Confederació Alemanya del Nord fins a la creació de l'Imperi alemany el 1871 després de la Guerra francoprussiana.
El príncep Leopold va ser un dels principals promotors del monument dedicat a Armini Hermannsdenkmal heroi de la batalla del bosc de Teutoburg.[4] Va ser inaugurat per l'emperador alemany Guillem I a l'estiu del 1875.[1] Uns pocs mesos després de la inauguració del monument Leopold va morir a Detmold. En no tenir descendència, Leopold el seu germà Valdemar li va succeir.
El compositor Johannes Brahms va ser contractat cada any entre 1857 i 1859 per uns mesos com a director de la coral, com pianista i professor de piano de la cort.[5]
Ancestres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Obituary. Prince Leopold II of Lippe-Detmold». New York Times, 10-12-1875, pàg. 4.
- ↑ «Fürstentum Lippe 1720-1918» (en alemany). Deutsche Schutzgebiete, s.d. [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ «Lippe». A: The Catholic Encyclopedia, 1913, p. 276.
- ↑ Romanische Forschungen (en alemany). Vol. 28: Bibliographie der romanischen Forschungen. Vittorio Klostermann, 1982, p. 512.
- ↑ Kopitzsch, Franklin; Brietzke, Dirk. Hamburgische Biografie-Personenlexikon (en alemany). volum 2 de Hamburgische Biografie. Wallstein Verlag, 2001, p. 61. ISBN 9783767213661.
| Precedit per: Leopold II |
Príncipe de Lippe 1851 - 1875 |
Succeït per: Valdemar |