Als nostres dies, la seva celebritat és deguda abans de tot a l'escàndol que va acompanyar la publicació d'algunes de les seves novel·les, en particular, La Venus de les pells, de la qual hi ha diverses versions cinematogràfiques (el 2013, Roman Polanskiva fer-ne una). És per això que el cognom Masoch és l'inspirador de la paraula masoquisme, utilitzada per definir certes conductes sexuals, i que apareix per primera vegada a Psychopathia Sexualis (1886), de Richard von Krafft-Ebing, qui li va atorgar aquest dubtós honor a causa de les peculiars afeccions dels seus personatges.[1]
Leopold Von Sacher-Masoch va néixer al si d'una família aristocràtica el 1836 a Lemberg, a la província de Galítzia, dins de les fronteres de l'Imperi austrohongarès. El seu pare era cap de policia, un alt càrrec en l'administració de l'Imperi. Va estudiar dret, història i matemàtiques a la ciutat austríaca de Graz. Després de doctorar-se va treballar com a professor d'història a la seva ciutat natal, per, posteriorment, dedicar-se al periodisme i la literatura. Els seus contemporanis van valorar en ell de forma especial els seus excel·lents assaigs sobre minories ètniques austrohongareses i la seva Galítzia natal. És de destacar la seva simpatia pels jueus, el que li valdria l'agraïment d'aquesta comunitat. Va gaudir del reconeixement de contemporanis de la talla de Zola, Ibsen i Victor Hugo.
Una gran part de l'obra de Sacher-Masoch està constituïda per contes nacionals i novel·les històriques agrupades en cicles. Les seves històries en tenen en general per heroïna una dona dominant o sàdica, com en Aigua de joventut que retrata la sagnant història de la comtessa Báthory. Dues de les seves novel·les, La Pescadora d'ànimes i La Mare de Déu, tracten de sectes místiques,[1] mentre que La Dona separada, que en el seu moment va ser un gran èxit, s'inspira en la infeliç relació que va mantenir amb madame Kottowittz.
La seva sèrie de novel·les El llegat de Caïn estava dedicada, en un principi, a tractar tots els grans temes de la vida contemporània: l'amor, la propietat, l'Estat, la guerra, el treball i la mort. Sacher-Masoch només va poder completar les sèries sobre l'amor i la propietat; de la resta no en queden més que esbossos. La Venus de les pells (1870) era la cinquena d'una sèrie d'obres sobre l'amor i es va convertir al mateix temps en un escàndol i en un èxit a França per les seves descripcions del tipus d'apetències i desigs que han immortalitzat el cognom d'aquest autor: fer-se lligar, assotar i humiliar per una dona corpulenta vestida amb pells, signar un contracte com a esclau i fins i tot la incorporació d'un tercer amant.[1]
A les seves novel·les va retratar éssers a qui agradaven aquestes menes de pràctiques sexuals. Sacher-Masoch n'era seguidor i partícip, trobant-se de grat tant en el paper de víctima com en el de deixar-se caçar, típic d'aquesta conducta.
Va morir el 1895 d'un atac al cor a la ciutat de Lindheim, a Hessen, i les seves darreres paraules van ser «aimez moi».
La cantant Marianne Faithfull, d'origen austrohongarès i anglès, és descendent directe de Leopold von Sacher-Masoch per part materna.
Traducció catalana de dos relats de Sacher-Masoch. Historietes galizzianes : Ja tornarà! i En Pintschew i en Mintschew (narració jueva). Publicada a Barcelona l'any 1935 dins la col·lecció Quaderns Literaris (completa el volum un conte d'Oscar Wilde) Das Vermächtnis Kains (El llegat de Caín)
↑ 1,01,11,2Bottini, Ernesto. «Los pliegues de Sacher-Masoch» (en castellà). Función lenguaje.Cenro de literatura aplicada en Madrid. Arxivat de l'original el 2013-06-23. [Consulta: 6 desembre 2012].
.jpg){kind=small}
