Vés al contingut

Leopoldo Torre Nilsson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeopoldo Torre Nilsson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer ossi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Britànic de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata -
Família
PareLeopoldo Torres Ríos Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtorrenilsson.com.ar Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0868355 FilmAffinity: 877042754 Allocine: 30861 Allmovie: p165561 TMDB.org: 116197
Find a Grave: 7191943 Modifica el valor a Wikidata

Leopoldo Juan Torre Nilsson[1] (Buenos Aires, 5 de maig de 1924-ibidem, 8 de setembre de 1978) va ser un realitzador, productor i escriptor argentí de vasta filmografia. Sobrenomenat Babsy, és un dels directors més importants i representatius del cinema argentí. Considerat pel crític de cinema italià Gian Luigi Rondi com el «número u argentí», li va dedicar un capítol del seu llibre El cine de los grandes maestros.[2] Les seves pel·lícules de caràcter intel·lectual van marcar la nouvelle vague del cinema argentí i van consagrar a actors com Graciela Borges, Bárbara Mujica, Elisa Christian Galvé, Alfredo Alcón, Elsa Daniel i Leonardo Favio.

Biografia

[modifica]

Fill del director Leopoldo Torres Ríos (pionero del cine popular) de Clara May Nilsson, fundadora del Col·legi Highlands de Vicente López en 1944 (filla d'anglesos i amb ancestres suecs); nebot del realitzador Carlos Torres Ríos, es va formar en el mitjà cinematogràfic. Entre 1939 i 1949 va ser assistent de direcció del seu pare en dinou films i col·laborador en el guió de nou d'ells.

En la majoria de les seves pel·lícules es veuen reflectits temàtiques literàries i conflictes de la classe mitjana de la societat argentina d'aquells anys. Va debutar en la direcció amb el curtmetratge El muro (1947), els elements del qual evidenciaven una cerca literària i cert rebuig al cinema demagògic.

En 1949 va realitzar el seu primer llargmetratge codirigit amb el seu pare, El crimen de Oribe, adaptació de la novel·la El perjurio de la nieve, d'Adolfo Bioy Casares. El 1954 va dirigir Días de odio basada en el conte Emma Zunz de Jorge Luis Borges. El 1955 dirigí Graciela basada en la novel·la de Carmen Laforet, Nada guanyadora del Premi Nadal literari 1944 per la qual cosa l'Institut de Cinema de l'Argentina el va reconèixer com el millor realitzador de l'any. Amb La casa del ángel (1956) va iniciar una intensa col·laboració i producció amb Beatriz Guido (escriptora, novel·lista, guionista important, d'alguns films de Torre Nilsson: La caída, Fin de fiesta, La mano en la trampa), que va generar un estil dens i pervers que va marcar a tota una generació de directors joves en els anys seixanta. Es van conèixer el 1951 a casa de l'escriptor Ernesto Sabato i la seva relació (des del punt de vista creatiu una de les més fructíferes de l'època) va durar vint-i-set anys, fins a la seva mort.

Va dirigir pel·lícules sobre icones de la història i de la cultura de l'Argentina: Martin Fierro en 1968, sobre el principal caràcter del poema nacional de l'Argentina. El Santo de la Espada de 1970, sobre el General José de San Martín y Guemes: La tierra en armas de 1971 sobre Martín Miguel Guemes. Va ser ingressat al 7è Festival Internacional de Cinema de Moscou. La seva pel·lícula de 1973 Los siete locos va guanyar l'Os de Plata al 23è Festival Internacional de Cinema a Berlín. Alemanya.

Vida familiar

[modifica]

Va estar casat amb l'escriptora Beatriz Guido, qui treball al costat d'ell i va servir de font d'inspiració en molts dels seus llibrets. Va ser reconegut com el primer director de cinema a l'Argentina sent aclamat i reconegut per la crítica fora del seu país, fent que la producció de cinema a l'Argentina fos coneguda en els Festivals Internacionals de Cinema.

Mort

[modifica]

Torre Nilson va morir de càncer en el seu natal Buenos Aires en 1978, a l'edat de 54 anys. Va ser inhumat al cementiri Britànic de Buenos Aires.

Els directors de cinema Javier i Pablo Torre són fills del seu primer matrimoni.

Filmografia

[modifica]
Director
Guionista
Productor
Assistent de direcció
Intèrpret

Llibres

[modifica]
  • 1967: Entre sajones y el arrabal (contes)
  • 1973: Del exilio (contes)
  • 1978: Jorge, el nadador (novel·la)

Premis[3]

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria pel·lícula Resultat
1961[4] Premis FIPRESCI La mano en la trampa Guanyador
  • Millor director de l'any per Graciela, Institut Nacional de Cinema, 1955
  • Millor director de l'any per La casa del ángel, Institut Nacional de Cinema, 1957
  • Premi Millor Selecció per Un guapo del 900, Festival de Santa Margherite-Ligure, Itàlia, 1960
  • Primer Premi al Millor realitzador per La mano en la trampa, Festival Internacional de Santa Margherite-Ligure, Itàlia, 1961
  • Premi Especial Copa de Plata per Setenta veces siete, III Festival de Cinema Llatinoamericà de Sestri-Levantem, Itàlia, 1962
  • Millor Argument original per El ojo que espia, VIII Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, 1964
  • Premi al Millor film per Martín Fierro, II Festival Cinematogràfic Internacional de Rio de Janeiro, el Brasil, 1969
  • Esment Especial per Martín Fierro, VII Festival Cinematogràfic de Panamà, 1969
  • Os de Plata per Los siete Locos, XXIII Festival Internacional de Cinema de Berlín, Alemanya, 1973
  • Premi Millor film llatinoamericà per Los siete locos, XIV Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias, Colòmbia, 1974
  • Premi Especial del Jurat, Palma d'Or Escriptors de Sant Sebastià i Premi Escriptors Cinematogràfics d'Espanya per Boquitas pintadas, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Espanya, 1974
  • Premi al Millor Director per Piedra libre, XXI Taormina Film Fest, Itàlia, 1976

Referències

[modifica]
  1. ↑ Visa brasileña
  2. ↑ Rondi, Gian Luigi, Los grandes maestros del cine, págs. 309 a 312, 1983, Buenos Aires, Emecé.
  3. ↑ «http://www.pantalla.info/persona/14/14888.html». Arxivat de l'original el 17 de febrer de 2007.
  4. ↑ «Awards 1961: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopoldo Torre Nilsson
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leopoldo_Torre_Nilsson&oldid=32647574»