Foca de Weddell
Leptonychotes weddellii  | |
|---|---|
%E2%80%93Weddell_seal_(Leptonychotes_weddellii)_02.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 11 mesos |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 11696 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Phocidae |
| Gènere | Leptonychotes |
| Espècie | Leptonychotes weddellii (Lesson, 1826) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La foca de Weddell (Leptonychotes weddellii) és una espècie de mamífer carnívor de la família de les foques (Phocidae) que té una distribució circumpolar al voltant de l'Antàrtida. És el mamífer que viu més al sud,[2] car arriba a l'estació de McMurdo, a 77° S. S'estima que en queden uns 300.000 individus madurs.[3] Pot capbussar-se fins a una profunditat de més de 600 m.[4] És una espècie en risc mínim, és a dir, no sembla que hi hagi cap amenaça significativa per a la seva supervivència.[3]
Fou anomenada en honor del mariner i explorador britànic James Weddell, que el 1824 tornà d'una expedició antàrtica amb un esbós i un esquelet d'aquesta espècie.[5]
Descripció
[modifica]
Pot fer 3 m de llargada i pesar 400-600 kg.[6] El mascle i la femella són de la mateixa mida, però les femelles poden ser lleugerament més grosses.[7] Les cries arriben a la maduresa sexual a 3 anys i pesen de 25 a 30 kg en néixer. Beuen llet materna per créixer 2 kg per dia i en 6-7 setmanes ja pesen 100 kg. Viuen uns 40 anys.
Comportament
[modifica]Neda a una velocitat d'entre 1,3 i 1,9 m/s.[8]
Alimentació
[modifica]La foca de Weddell menja peix, krill, calamars, crustacis, cefalòpodes i, de vegades, pingüins.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Leptonychotes weddelli» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Arntz, Orejas i Gili, 2005, p. 24.
- ↑ 3,0 3,1 Hückstädt, L. «Leptonychotes weddellii» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2015. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T11696A45226713.en.. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Berta, Sumich i Kovacs, 2006, p. 238.
- ↑ Beolens, Watkins i Grayson, 2009, p. 441 i 442.
- ↑ Kindersley, Dorling. Animal. Nova York: DK Publishing, 2001,2005. ISBN 0-7894-7764-5.
- ↑ Westerskov, K. (1997). Seals of the blizzard: The Weddell Seals of Antarctica. Omnibus Books
- ↑ Berta, Sumich i Kovacs, 2006, p. 177.
- ↑ Bombosch i Soloviov, 2017, p. 1.899–1.902.
Bibliografia
[modifica]
- Arntz, W. E.; Orejas, C.; Gili, J. M. «L'Antàrtida: un continent únic». L'Atzavara, 13, 2005, pàg. 5–24.
- Beolens, B.; Watkins, M.; Grayson, M. The Eponym Dictionary of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2009. ISBN 978-0801893049.
- Berta, A.; Sumich, J. L.; Kovacs, K. M. Marine Mammals: Evolutionary Biology (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2006. ISBN 978-0-12-369499-7.
- Bombosch, A.; Soloviov, B. «Weddell seal (Leptonychotes weddellii) killing Gentoo Penguin (Pygoscelis papua) at Neko Harbour, Antarctic Peninsula» (en anglès). Polar Biology, 40, 9, 2017, pàg. 1.899–1.902. DOI: 10.1007/s00300-016-2070-3. ISSN: 0722-4060.
