Vés al contingut

Mangosta de potes negres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMangosta de potes negres
Bdeogale nigripes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima15,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41592 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereBdeogale
EspècieBdeogale nigripes Modifica el valor a Wikidata
Pucheran, 1855
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes) és una espècie de mangosta de l'Àfrica central. A diferència de moltes espècies similars, la mangosta de potes negres només té quatre dits a cada pota en lloc de cinc.[1]

Descripció

[modifica]

El seu cos és allargat i té una mida que varia entre 37,5 i 60 centímetres, la seva cua fa entre 17,5 i 37,5 centímetres, i el seu pes varia entre 0,9 i 3 quilograms. Un adult té una alçada a l'espatlla entre 15 i 17,5 centímetres. Els pèls del seu pelatge són llargs i aspres a la capa exterior, i suau i densos a l'interior. Té els pèls de color blanc al naixement i de color marró fosc a la punta. El color que predomina en el seu pelatge és el marró grisenc, color que es va enfosquint a cada muda, a mesura que va el canviant.

Té 4 dits, lleugerament encoixinats per la part inferior, amb urpes no retràctils. Les glàndules odoríferes es troben a la regió anal. La seva dentadura està formada per tres incisius, una dent canina, tres o quatre premolars, i dos molars, i juntament amb el crani, són menys especialitzades que la de la resta de mustèlids carnívors.[2][3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

La mangosta de potes negres viu al boscos de l'Àfrica, des del sud-est de Nigèria fins a nord de la República Democràtica del Congo, i també al nord d'Angola.

Sovint se les pot veure prop de l'aigua.[3]

Comportament

[modifica]

Són animals nocturns i, tot i que poden enfilar-se als arbres, són principalment terrestres. Sovint se les veu en parelles, encara que es tracta d'una animal solitari. Malgrat el seu comportament solitari a la natura, en captivitat poden viure amb altres de la seva espècie sense mostrar-se hostils.[4]

La seva esperança de vida és d'aproximadament uns 15 anys.

Dieta

[modifica]

Es tracta principalment d'un animal insectívor que s'alimenta de tèrmits, formigues i escarabats. També s'alimenta de serps, petits mamífers i carronya. Els espècimens que viuen en captivitat també mengen amfibis.[4][3]

Reproducció

[modifica]

L'aparellament té lloc durant la temporada seca, i les cries neixen entre novembre i gener. Les ventrades són d'un sol cadell. Tot i que no s'ha estudiat prou, és raonable suposar que la mare cria el seu cadell com succeeix amb la majoria dels mamífers. Les cries neixen altricials, i les mares les crien en caus.

Depredació

[modifica]

Amb l'excepció d'alguns humans que les cacen per alimentar-se, no se li coneixen predadors. Malgrat això, és raonable pensar que són preses dels grans carnívors dels boscos.

Estat de conservació

[modifica]

Encara que no s'ha descrit un estat de conservació especial es troba en situació de risc, donat que viu als boscos, que són hàbitats amenaçats pels humans que els desforesten i els envaeixen.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) «Mongoose - MSN Encarta». Arxivat de l'original el 2009-10-31. [Consulta: 10 juny 2010].
  2. (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World 6th Edition. Baltimore and London: Johns Hopkins University Press.
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) Rosevear, D. 1974. The Carnivores of West Africa. London: Trustees of the British Museum (Natural History).
  4. 4,0 4,1 (anglès) Ray, J., M. Sunquist. 2001. Trophic relations in a community of African rainforest carnivores. Oecologica, 127: 395-408.