Les Botigues de Sitges
Tipus | entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Comarca | Garraf | |||
Municipi | Sitges | |||
Població humana | ||||
Població | 2.435 (2023) | |||
Geografia | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | |||
Altitud | 3 m | |||
Codi INE | 08270000100 | |||
Codi IDESCAT | 0827040001700 | |||
Les Botigues de Sitges és un poble del municipi de Sitges[1] al límit del seu terme municipal amb Castelldefels. Destaca per la seva proximitat al mar, la seva platja (anomenada de Les Botigues) i pel Port Ginesta, port esportiu inaugurat el 1986 i que el 2007 es convertí en el més gran de Catalunya. El 7 de setembre de 2010, a la desena etapa de la Volta Ciclista a Espanya, la cursa va fer el seu pas pel cim del Rat Penat, urbanització de Les Botigues, i va ser catalogat com a port de primera categoria, 4,4 quilòmetres de pujada, un desnivell de 455 metres i un pendent mitjà del 10,3%.
Història
[modifica]L'origen de la segregació d'aquest territori del que després seria la comarca del Baix Llobregat és a mitjans del segle xii, quan el territori entre la Falconera i la Cova Fumada passà a formar part del monestir de Sant Vicenç del Garraf (o de Pedrabona), malgrat haver format part anteriorment del terme de la Baronia d'Eramprunyà (un ens centrat al contemporani Gavà i que a més abastava els actuals Begues, Castelldefels, Viladecans i Sant Climent de Llobregat i part de Sitges i Sant Boi de Llobregat).
Així, l'any 1163 el rei Alfons el Cast feu donació del territori per a la fundació d'un priorat canonical a Sant Vicenç del Garraf seguint la regla de Sant Agustí. L'emplaçament del monestir es pensa que fou el de l'actual masia de Can Lluçà, a prop de Campdàsens, però que l'historiador local Rafael Mateos ubica a l'anomenat als mapes Castellet, prop del poblet de Garraf, on tothom el coneix com a Castellot.[2] D'entre les donacions que va rebre el monestir, el 22 d'abril del 1184 Ramon Bremon i la seva esposa Ermessenda feren donació de l'alou que tenien al lloc dit Vilar d'Esperan (o Vilar Desperan, que podria significar vilar de la pedra),[3] és a dir, l'actual Botigues, que seria, llavors, un barri o poblat mariner de Castelldefels. Per tant un territori vinculat a la baronia d'Eramprunyà i a l'església de Santa Maria de Castelldefels.
El 1382 el monestir ja era en franca decadència i algunes dependències es trobaven en ruïna. Poc temps després, el 1413, el darrer prior feu donació a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona per por de les incursions dels pirates. Això assenyalà la vinculació definitiva del territori de les Botigues a la vila de Sitges, donat que La Pia Almoina ja era la senyora feudal de Sitges des del 1342 i de Campdàsens i Garraf des del 1394.
El nom de Les Botigues prové de les barraques on els pescadors guarden l'ormeig, els estris de pesca.
Referències
[modifica]- ↑ Gallego, Mari Carmen. diari La Vanguardia. Les Botigues de Sitges, un barrio en tierra de nadie, 08 juny 2015.
- ↑ Mateos Ayza, Rafael. Ajuntament de Sitges. "Història de Garraf", 2003.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep. Diputació de Barcelona. "Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV", dins Actes de la III Trobada d'Estudiosos del Garraf, 19 i 20 de novembre de 1998, 2000.