Baronia d'Eramprunyà

Baronia d'Eramprunyà

Tipus	baronia
Estat	Espanya
Coordenades	41° 18′ 50″ N, 1° 57′ 25″ E

Ermita del castell d'Eramprunyà amb el massís del Garraf i la Morella al fons

La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat. La senyoria d'Eramprunyà es remunta a l'època de la revolta nobiliària del segle xi, i estigué sota el domini de la família dels Sant Martí. En aquella època el terme estava dividit en múltiples jurisdiccions i nivells de domini, a la manera feudal. L'any 1305 la família Marc (o March) va comprar la quadra de la Roca, al terme de la senyoria d'Eramprunyà, i a partir d'aquí va anar acumulant a les seves mans bona part d'aquelles jurisdiccions medievals: l'any 1323 va comprar la senyoria d'Eramprunyà, el 1337 la castlania, el 1447 comprà Castelldefels, el 1449 Gavà i la torre de n'Horta (una possessió dins de l'actual nucli urbà), cap al 1450 adquirí la quadra de la Sentiu, i el 1562 Viladecans (quan els Marc s'havien ja extingit i els succeïen els Fiveller). D'aquesta manera, simplificant la teranyina de jurisdiccions feudals, des del segle xiv al XVI es conformà un espai territorial comandat per un únic senyor. Aquest espai territorial, configurat pels actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, és l'àmbit territorial que en època moderna i contemporània es conegué amb el nom de Baronia d'Eramprunyà.

Escut de la família Marc esculpit a la clau de volta de l'ermita de Bruguers (Gavà)

Fons documental

El fons documental es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya des del 2005. El fons conté la documentació de la baronia generada abans de 1897 (data de la seva adquisició per Manuel Girona i Agrafel) i la produïda pel banquer i els seus administradors a partir d'aquesta data fins a la dècada de 1930. S'hi troba documentació original –tota ella dels segles XVII, XVIII, XIX i XX–, còpies de documents conservats en altres arxius i una gran quantitat de regestos, extractes i notes realitzades amb finalitats de control administratiu. Els documents originals són, en la seva major part, capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, escriptures notarials dels dominis útils de la baronia i de les finques comprades per Manuel Girona (compravendes, establiments, signatures de domini, etc.) i una col·lecció preciosa de plànols dels segles xviii i xix. El fons s'ha descrit a nivell d'unitat documental composta respectant l'ordenació preexistent. El resultat és un catàleg de 1.153 unitats documentals, de les quals 620 s'han reproduït durant aquest any. En conjunt, el fons conté fins a 14.795 imatges digitalitzades.

Senyors de la Baronia d'Eramprunyà

Senyors de les famílies Marc i Fiveller (1323-1590)

Senyors de la Baronia d'Eramprunyà

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
	FAMÍLIA MARC
1.	Pere Marc lo Prohom (o Pere Marc II)	1323	1338	Comprà el castell d'Eramprunyà a Jaume el Just
2.	Pere Marc III	1338	1347	Fill de l'anterior
3.	Pericó Marc	1347	1351	Fill de l'anterior. Sordmut, fou inhabilitat pel seu oncle
4.	Jaume Marc I	1351	1379	Oncle de l'anterior
5.	Jaume Marc II (Jacme March)	1379	1410	Fill de l'anterior. Poeta
6.	Lluís Marc I	1410	1455	Fill de l'anterior
7.	Jaume Marc III (Jaume Marc i Marquet)	1455	VIII/1466	Fill de l'anterior. Contrari a Joan II
8.	Jaume Marc IV (Jaume Marc i Ballester)	VIII/1466	Abans 05/05/1494	Fill de l'anterior. Partidari de Joan II, li foren presos els castells de Castelldefels i Eramprunyà
9.	Manaut d'Aguirre	V/1468	V/1473	També apareix com a Manaud de Guerra. No era dels Marc. Aventurer navarrès, capità dels sometents del Llobregat (12/V/1465). El 04/XII/1466 Joan II de Lorena confiscà els béns de Jaume Marc IV i els atorgà al navarrès. Aquest i les tropes de la Generalitat hagueren de conquerir militarment les possessions del senyor d'Eramprunà: Castelldefels (21/V/1468-24/XII/1472), després Gavà, La Roca i Sant Climent (V/1468-XII/1472), l'Hospital de Cervelló (Olesa de Bonesvalls) (19/IX/1468-II/1473) i el castell d'Eramprunyà (24/X/1469-20/XII/1473). Jaume Marc recuperà militarment els seus feus, excepte el castell. Amb la intervenció del governador general de Catalunya Lluís de Requesens es recuperà el castell pagant la rendició de Manaut (03/V/1473), però el castell fou lliurat als diputats i consellers de Barcelona, fins que fou restituït als Marc (20/XII/1473).
10.	Francesc Jeroni Marc	Abans 05/05/1494	Vers 1515	Fill de Jaume Marc IV
11.	Isabel Marc i Palou (Elisabet Marc i Palou)	Vers 1515	Vers 1548	Germana de l'anterior. Mantingué litigis per l'herència.
	FAMÍLIA FIVELLER DE PALOU
12.	Hug Joan Antic Josep Fiveller de Palou Marc i Queralt	Vers 1548	Febrer 1590	Net de Lucrècia Marc, germana de Jaume Marc IV.
13.	Joana Fiveller de Palou Marc i d'Hospital	Febrer 1590	Agost 1590	Neta de l'anterior. Filla d'Hug Joan Fiveller de Palou Marc i de Cardona (morí el 1584) i d'Estefania d'Hospital. En morir, la baronia constituí un condomini indivís entre les famílies dels Erill, Torrelles-Sentmenat i Cardona, en litigi fins al 1596.
	Marina Fiveller de Palou Marc i Queralt			Tia de l'anterior, germana viva d'Hug Joan Antic Josep. Una setència de 27 d'agost de 1590 li adjudicà l'herència, però no pogué pendre possessió doncs els béns eren en poder d'Estefania d'Hospital, mare de l'anterior, pel que inicià el litigi judicial.

Condomini senyorial a la Baronia d'Eramprunyà (1590-1897)

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
	FAMÍLIA CARDONA
1.	Francesc de Cardona i Fiveller	1590	1600	Fill de Jerònima Fiveller de Palou Marc i Queralt (morí abans 1590), germana d'Hug Joan Fiveller de Palou, i casada amb Lluís de Cardona (morí abans 1585). En el litigi per la possessió de la baronia reclamà els drets de la seva mare.
2.	Anna de Cardona i Rovira = Pere Bernat Codina	1600	1626	Filla de l'anterior i el seu marit. Vengué la seva part de l'indivís a la família dels Erill.

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
1.	Estefania d'Hospital	Agost 1590	Octubre 1590	Vídua del fill d'Hug Joan Fiveller de Palou i mare de Joana. Litigà per l'herència d'aquest contra les seves germanes Marina i Jerònima o els seus hereus. El conflicte es va resoldre el 1596, quan Estefania ja havia mort i declarat hereva a Constança de Merlès, amb qui no tenia relació familiar.
	FAMÍLIA ERILL
2.	Constança de Merlès = Francesc d'Erill i d'Erill	Octubre 1590	1616	Hereva de l'anterior i el seu marit.
3.	Joan d'Erill i de Merlès	1616	1638	Fill dels anteriors. Comprà la part indivisa a mans de la família dels Cardona.
4.	Francesc d'Erill-Orcau i de Sala	1638	1648	Fill de l'anterior
5.	Oleguer d'Erill-Orcau i de Montfar	1648	1681	Germà de l'anterior
6.	Manuela d'Erill i de Ponts = Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa (morí el 1726)	1681	19/11/1720	Filla de l'anterior i el seu marit.
7.	Francesc Salvador de Bournonville i d'Erill (morí el 1751)	19/11/1720	18/11/1733	Fill dels anteriors. Vengué la seva part de l'indivís.
	FAMÍLIA PÉREZ-GARMA
8.	Maria Vidal	18/11/1733	20/10/1734	També apareix com a Maria Isabel Vidal. Transfereix tots els seus drets al seu marit.
9.	Pedro Pérez de Moreno	20/10/1734	18/11/1736	Marit de l'anterior.
10.	Pere Francesc Pérez de Moreno i Vidal	18/11/1736	22/01/1762	Fill dels dos anteriors.
11.	Marianna Pérez de Moreno i Vidal = Francesc Xavier Mateu de Garma i Duran (morí el 1783)	22/01/1762	17/04/1798	Germana de l'anterior i el seu marit.
12.	Francesc Xavier Bernat de Garma i Pérez de Moreno	17/04/1798	29/03/1809	Fill dels anteriors.
13.	Joana de Garma i Pérez de Moreno	29/03/1809	11/12/1833	Germana de l'anterior. Casada amb Antoni Francesc de Foixà i de Guiu.
	FAMÍLIA FOIXÀ
14.	Antoni Joan de Foixà i de Garma	11/12/1833	1868	Fill de l'anterior. Senyor de Maçanet.
15.	Dídac de Foixà i de Vidal	1868		Fill de l'anterior.
16.	Eulàlia de Sagarra i de l'Espagnol		1897	Vídua de l'anterior. Vengué la seva part de l'indivís a Manuel Girona i Agrafel.

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
	FAMÍLIA TORRELLES - SENTMENAT
1.	Elionor de Torrelles i Gualbes = Joan de Sentmenat i d'Alentorn (morí el 1615)	1590?	19/09/1604	Neta (i marit d'aquesta) de Marina Fiveller de Palou Marc i Queralt, germana d'Hug Joan Fiveller de Palou i casada amb Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (morí vers 1567). Aquests, Marina i Ramon, foren pares de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palou (morí vers 1595), pare al seu torn d'Elionor.
2.	Ramon de Torrelles i Sentmenat	19/09/1604	1613/1615	Fill dels anteriors.
3.	Francesc de Torrelles i Sentmenat	1613/1615	1621	Germà de l'anterior.
4.	Miquel de Torrelles i Sentmenat	1621	1651	Germà de l'anterior. Vengué la seva part de l'indivís a la família dels Copons.
	FAMÍLIA COPONS
5.	Jaume de Copons i de Tamarit	1651	1668	Comprà una part de l'indivís als Torrelles-Sentmenat i, després, feu donació al seu germà.
6.	Ramon de Copons i Tamarit	1668	1674	Germà de l'anterior. Era 4t senyor d'Espitlles i 6è del Bullidor.
7.	Antoni de Copons i Grimau	1674	1686	Fill de l'anterior. 5è senyor d’Espitlles i 7è del Bullidor.
8.	Francesc de Copons i Grimau	1686	1723	Germà de l'anterior. 6è senyor d’Espitlles i 8è del Bullidor.
9.	Joan de Copons i Grimau	1723	1727	Germà de l'anterior. 7è senyor d’Espitlles i 9è del Bullidor. Sense descendència, feu hereu al seu nebot.
10.	Agustí de Copons i de Copons	1727	1737	Nebot de l’anterior. Era 2n marquès de Moja, heretat del seu pare Ramon de Copons i Grimau (1710).
11.	Gaietà Lluís de Copons i d’Oms	1737	1753	Fill de l'anterior. 3è marquès de Moja.
12.	Josep de Copons i d’Oms	1753	1790	Germà de l’anterior. 4t marquès de Moja.
13.	Maria Josepa de Copons i de Cartellà = Narcís de Sarriera i de Copons	1790	1822	Filla de l'anterior i el seu marit, qui era cosí seu en tant que fill de Marianna, filla d’Agustí de Copons. Era 5a marquesa de Moja i, per herència de la seva mare, 5a marquesa de Cartellà.
	FAMÍLIA SARRIERA
14.	Maria de Sarriera i de Copons	1822	1850	Filla dels anteriors. 6a marquesa de Moja i 6a de Cartellà.
15.	Josepa de Sarriera i de Copons	1850	1865	Germana de l'anterior. 7a marquesa de Moja i 7a de Cartellà.
16.	Ramon de Sarriera i de Pinós	1865	1870	Nebot de l'anterior, en tant que besnét de Marianna de Copons i d’Oms, filla d’Agustí de Copons. Era 8è marquès de Santa Maria de Barberà i 6è de la Manresana, per herència de la seva mare (1857), 7è comte de Solterra, per herència del seu pare (1863), i 8è marquès de Moja i 8è de Cartellà, per herència de la seva tia anterior (1865).
17.	Ramon de Sarriera i de Vilallonga	1870	1897	Fill de l'anterior. Era 8è comte de Solterra, 9è marquès de Moja, 9è de Cartellà, 9è de Santa Maria de Barberà i 7è de la Manresana. Vengué la seva part de l'indivís a Manuel Girona i Agrafel.

Senyors de la família Girona (1897-2007)

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
	FAMÍLIA GIRONA
1.	Manuel Girona i Agrafel	12/02/1897	31/10/1905	Unificà a les seves mans la titularitat de la baronia.
2.	Manuel Girona i Vidal	31/10/1905	24/08/1920	Fill de l'anterior. Malgrat que també apareix amb els cognoms Girona i Vidal-Quadras, aquest darrer cognom que adoptaren a finals del segle xix els seus oncles Manuel i Aleix Vidal-Quadras i Ramón, la seva mare, Carolina Vidal i Ramón, que sempre signà amb aquest nom, morí abans d'aquest canvi.
3.	Lluís Girona i Fernández-Maquieira	24/08/1920	10/08/1956	Fill de l'anterior. Morí sense descendència.
4.	Odília Girona i Salgado	10/08/1956	08/06/2005	Neboda de l'anterior, era filla de Carles Girona i Fernández-Maquieira. Vengué el castell de Castelldefels (1988) a l'ajuntament d'aquesta ciutat.
5.	María Concepción de Puig i Girona; María de Puig i Girona; Ignacio de Puig i Girona; Odilia de Puig i Girona; Javiera de Puig i Girona	08/06/2005	23/05/2007	Fills de Carmen Girona i Salgado, germana d'Odília Girona i Salgado. Hereus en indivís de la seva tia Odília. Els Girona vengueren el castell d'Eramprunyà (23/05/2007) a l'ajuntament de Gavà.

Vegeu també

• Baronia de Sant Boi
• Les Botigues de Sitges
• castell de Castelldefels

Enllaços externs

• Article sobre la conformació de la baronia d'Eramprunyà:Senyors i Pagesos a Eramprunyà. Materials del Baix Llobregat, núm. 5 (1999) p. 105-120.