Lesueurina platycephala
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Leptoscopidae |
Gènere | Lesueurina |
Espècie | Lesueurina platycephala Fowler, 1908 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Lesueurina platycephala és una espècie de peix de la família dels leptoscòpids i l'única del gènere Lesueurina.[3]
Etimologia
[modifica]Lesueurina fa referència a la figura de Charles Alexandre Lesueur, un pintor que va viatjar amb les expedicions científiques de Nicolas Baudin (1800-1803) a bord dels vaixells Le Géographe i Le Naturaliste.[4]
Descripció
[modifica]El cos, aplanat i deprimit a la zona anterior, fa 11 cm de llargària màxima i presenta una coloració similar a la de la sorra per passar desapercebut. Cap espina i 32-36 radis tous a l'única aleta dorsal i cap espina i 36-37 radis tous a l'anal. 17-21 radis tous a les pectorals i 1 espina i 5 radis tous a les pelvianes. 10 radis tous a l'aleta caudal. Línia lateral no interrompuda i amb 46-49 escates. Les escates cobreixen la major part del cap, però són absents a la base de les pectorals. Cap deprimit. Ulls molt junts a la part superior del cap. Boca gran, dirigida lleugerament cap amunt quan és tancada i vorejada d'apèndixs mòbils per evitar l'entrada de sorra quan hi és colgat. La mandíbula inferior depassa lleugerament la superior.[5][6][7]
Reproducció
[modifica]La fecundació és externa.[8]
Alimentació
[modifica]Menja peixets, crustacis i cucs[9] i el seu nivell tròfic és de 3.[10]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal (entre 0 i 20 m de fondària)[7][5] i de clima subtropical, el qual viu a la conca Indo-Pacífica: és un endemisme dels rompents de les platges sorrenques de badies i estuaris[7][5] del sud d'Austràlia (des d'Austràlia Occidental[11] fins a Austràlia Meridional, Victòria,[12] Nova Gal·les del Sud, Tasmània[13][14] i Queensland,[15] incloent-hi la Gran Badia Australiana i l'estret de Bass).[16][17][2][6]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[6] el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100)[18] i s'enterra a la sorra per amagar-se dels seus depredadors i sorprendre les seues preses (només deixa els ulls al descobert).[7]
Referències
[modifica]- ↑ McCulloch, A. R., 1915. Notes on, and descriptions of Australian fishes. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales. Vol. 40 (pt 2): 259-277, Pls. 35-37.
- ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kuiter, R. H., 1993. Coastal fishes of south-eastern Australia. University of Hawaii Press. Honolulu, Hawaii. 437 p. Pàg. 318.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Fishes of Australia Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Neira, F. J., A. G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p. Pàgs. 356-357.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50.
- ↑ Fowler, H. W., 1907-1908. A collection of fishes from Victoria (Australia). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Vol. 59: 419-444.
- ↑ Last, P. R., Scott, E. O. G. & Talbot, F. H., 1983. Fishes of Tasmania. Hobart: Tasmanian Fisheries Development Authority. 563 pp.
- ↑ Scott, E. O. G., 1977. Observations on some Tasmanian fishes. Part 23. Papers and Proceedings of the Royal Society of Tasmania 111: 111-180, figs 1-3.
- ↑ Johnson, J. W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2): 709-762. Pàg. 746.
- ↑ Australian Faunal Directory (anglès)
- ↑ All fishes of Australia - FishBase (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.