Vés al contingut

Leucoraja melitensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLeucoraja melitensis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN61405 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRajiformes
FamíliaRajidae
GènereLeucoraja
EspècieLeucoraja melitensis Modifica el valor a Wikidata
(Clark, 1926)
Nomenclatura
Sinònims
  • Raia melitensis (Clark, 1926)
  • Raja melitensis (Clark, 1926)[1]
ProtònimRaja melitensis Modifica el valor a Wikidata

Leucoraja melitensis és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Morfologia

[modifica]

Reproducció

[modifica]

És ovípar[2] i les femelles ponen entre 10 i 56 càpsules d'ous a l'any,[4][5] les quals presenten com unes banyes a la closca.[6]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis, principalment amfípodes.[7]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigües profundes (42°N-36°N, 2°W-16°E) que viu entre 60–600 m de fondària.[2]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la Mediterrània: és un endemisme de les costes de Tunísia i Malta, i rara a les d'Algèria. N'hi ha un registre aïllat també a Itàlia.[2][7][8][9][10][11][12][13]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Leucoraja melitensis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 FishBase (anglès)
  3. ↑ Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984. Rajidae. p. 163-196. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  4. ↑ Walker, P.A., 1998. Fleeting images. Dynamics of North Sea ray populations. Universitat d'Amsterdam. 145 p. Tesi doctoral.
  5. ↑ Notarbartolo-di-Sciara, G. i I. Bianchi, 1998. Guida degli squali e delle razze del Mediterraneo. 388 p.
  6. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984.
  8. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  9. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  10. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  11. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  12. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  13. ↑ Sammut, R., 2001. Mediterranean Sea Fishes. p. 3, 22. A: R. Samut, Mediterranean sea fishes. R. Sammut, Malta.

Bibliografia

[modifica]
  • Aldebert, Y., 1997. Demersal resources of the Gulf of Lions (NW Mediterranean). Impact of exploitation on fish diversity. Vie et Millieu 47: 275–284.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • De Leiva I., Busuttil, C., Darmanin, M. i Camilleri, M., 1998. Artisanal fisheries in the western Mediterranean. Malta fisheries. COPEMED documents.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Dulvy, N.K. i Reynolds, J.D., 2002. Predicting extinction vulnerability in skates. Conservation Biology. 16: 440-450.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pipitone, C., Badalamenti, F., Barbera, G., D'Anna, G. i Pristina, M., 1992. Fish fauna of the trawlable mesobathyal grounds in the Sicilian Channel. Oebalia 17(suppl.): 151–153.
  • Ragonese, C.S., Cigala Fulgosi F., Bianchini, M.L., Norrito, G. i Sinacori, G., 2003. Annotated check list of the skates (Chondrichthyes, Rajidae) in the Strait of Sicily (Central Mediterranean). Biologia Marina Mediterránea 10(2): 874–881.
  • Relini, G., 1995. La fauna ittica batiale del Mediterraneo con particolare riferimento ai campionamenti dello strascico. Biologia Marina Mediterránea 2(2): 177–183.
  • Vacchi, M. i Notarbartolo di Sciara, G., 2000. I pesci cartilaginei nei mari italiani, una risorsa che richiede urgenti misure di tutela. Biologia Marina Mediterránea 7(1): 296–311.
  • Walker, P.A. i Hislop, J.R.G., 1998. Sensitive skates or resilient rays? Spatial and temporal shifts in ray species composition in the central and north-western North Sea between 1930 and the present day. International Council for Exploration of the Seas. Journal of Marine Science 55: 392-402.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leucoraja_melitensis&oldid=32890282»