Vés al contingut

Lieja-Bastogne-Lieja 2013

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum cursa ciclistaLieja-Bastogne-Lieja 2013
Data21 d'abril de 2013
Distància261,5 km
PaïsosBèlgica Bèlgica
SortidaLieja
ArribadaAns
Inscrits199
Acaben148
Palmarès
Vencedor Daniel Martin (IRL) (Garmin-Sharp)
Temps del vencedor6h 38' 07" (39,411 km/h)
Segon Joaquim Rodríguez (CAT) (Team Katusha)
Tercer Alejandro Valverde (ESP) (Movistar Team)
Classificacions secundàries
Muntanya Bart de Clercq (BEL) (Lotto-Belisol)

La Lieja-Bastogne-Lieja 2013 fou la 99a edició de la clàssica ciclista Lieja-Bastogne-Lieja. Es va disputar el diumenge 21 d'abril de 2013 sobre un recorregut de 261,5 km i era la tretzena prova de l'UCI World Tour 2013. Aquesta ha estat la darrera de les tres curses de les Ardenes, després de l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona.

El vencedor final fou l'irlandès establert a Girona Daniel Martin (Garmin-Sharp), que en la darrera ascensió superà al català Joaquim Rodríguez (Team Katusha). Alejandro Valverde (Movistar Team) acabà en tercera posició.[1][2]

Equips participants

[modifica]

El 25 de febrer de 2013 l'organitzador va fer públic els sis equips convidats, que s'afegien als dinou World Tour que tenen la presència assegurada.[3][4] En total són 200 els ciclistes que prenen la sortida.

Núm. Codi Equip
1-8 AST KAZ Astana Qazaqstan Team
11-18 CAN ITA Cannondale
21-28 EUC FRA Team Europcar
31-38 SKY GBR Team Sky
41-48 BMC USA BMC Racing Team
51-58 KAT RUS Team Katusha
61-68 TST DEN Team Saxo-Tinkoff
71-78 RLT LUX RadioShack-Leopard
81-88 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
91-98 GRS USA Garmin-Sharp
101-108 MOV ESP Movistar Team
111-118 BLA NED Blanco Team
121-128 COF FRA Cofidis
Núm. Codi Equip
131-138 LAM ITA Lampre-Merida
141-148 FDJ FRA FDJ
151-158 IAM CHE IAM Cycling
161-168 LTB BEL Lotto-Belisol
171-178 EUS ESP Euskaltel–Euskadi
181-188 ALM FRA AG2R La Mondiale
191-198 AJW BEL Accent Jobs-Wanty
201-208 OGE AUS Orica-GreenEDGE
211-218 VCD NED Vacansoleil-DCM
221-228 TSV BEL Topsport Vlaanderen-Baloise
231-238 ARG NED Argos-Shimano
241-248 CRE BEL Crelan-Euphony

Recorregut

[modifica]

El principal canvi en el recorregut és la substitució de la Cota de la Roche-aux-faucons per la Cota de Colonster.[5][6]

Núm. Nom Km Llargada Pendent
1 Cota de La Roche-en-Ardenne 70 2,8 km 6,2%
2 Cota de Saint-Roch 116,5 1 km 11%
3 Cota de Wanne 160 2,7 km 7,3%
4 Cota de Stockeu 166,5 1 km 12,2%
5 Cota de la Haute-Levée 172 3,6 km 5,7%
6 Col du Rosier 185 4,4 km 5,9%
7 Cota de Maquisard 198 2,5 km 5%
8 Mont-Theux 208 2,7 km 5,9%
9 Cota de La Redoute 223 2 km 8,8%
10 Cota de Colonster 244,5 2,4 km 6%
11 Cota de Saint-Nicolas 252 1,2 km 8,6%

Desenvolupament de la cursa

[modifica]

Als 10 km de cursa es formà una escapada integrada per Pirmin Lang i Jonathan Fumeaux (IAM), Vincent Jérôme (Team Europcar), Bart de Clercq (Lotto-Belisol), Sander Armée (Topsport Vlaanderen-Baloise) i Frederik Veuchelen (Vacansoleil-DCM). Els sis ciclistes arribaren a tenir 14 minuts de marge, però l'acceleració del gran grup provocà la seva neutralització quan s'apropaven a la cota de La Redoute, al km 223 de cursa. En el descens passaren a l'atac Damiano Cunego (Lampre-Merida), David López (Team Sky), Jakob Fuglsang (Astana Qazaqstan Team), Alberto Losada (Team Katusha), Rui Costa (Movistar Team), Mathias Frank (BMC Racing Team) i Romain Bardet (AG2R La Mondiale), però el treball del BMC els reintegrà al gran grup.

A la cota de Colonster hi hagué algunes acceleracions de Rigoberto Urán (Team Sky) i Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff) que estiraren el gran grup, però sense més conseqüències, fins que Urán, Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp), Rui Costa, Igor Antón (Euskaltel–Euskadi), Contador i Giampaolo Caruso (Team Katusha) aconseguiren alguns segons d'avantatge. A 16 km de l'arribada, en el descens de la cota de Colonster, Hesjedal atacà en solitari, sent neutralitzats els altres cinc ciclistes a manca d'11 km. El canadenc començà a pujar la cota de Saint-Nicholas amb 20 segons respecte als immediats perseguidors, però un atac del colombià Carlos Betancur (AG2R La Mondiale) estirà el grup i junt a Joaquim Rodríguez (Team Katusha), Daniel Martin (Garmin-Sharp), Michele Scarponi (Lampre-Merida) i Alejandro Valverde (Movistar Team) agafaren a Hesjedal al capdamunt de la cota. Hesjedal tirava amb força d'aquest grupet de sis ciclistes, amb uns deu segons sobre un grup en què hi havia Philippe Gilbert (BMC Racing Team). En l'ascens a Ans i a manca d'1,2 km atacà Joaquim Rodríguez. Scarponi intentà reaccionar però fou Martin el que l'agafà i a manca de 300 metres els superà en un atac al qual no pogué respondre el Purito. Valverde acabà tercer, a nou segons del vencedor.[1][7][8][9]

Resultats

[modifica]
Ciclista Equip Temps UCI World Tour
Points
1  Daniel Martin (IRL) Garmin-Barracuda 6h 38' 07" 100
2  Joaquim Rodríguez (CAT) Team Katusha + 3" 80
3  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team + 9" 70
4  Carlos Betancur (COL) AG2R La Mondiale + 9" 60
5  Michele Scarponi (ITA) Lampre-Merida + 9" 50
6  Enrico Gasparotto (ITA) Astana Qazaqstan Team + 18" 40
7  Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team + 18" 30
8  Ryder Hesjedal (CAN) Garmin-Barracuda + 18" 20
9  Rui Costa (POR) Movistar Team + 18" 10
10  Simon Gerrans (AUS) Orica-GreenEDGE + 18" 4

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 López-Egea, Sergi «Purito i Valverde acaricien la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja». El Periódico de Catalunya, 21-04-2013 [Consulta: 23 abril 2013].
  2. ↑ «Martin pispa la glòria a Purito al final de la Lieja». El Punt-Avui, 22-04-2013 [Consulta: 23 abril 2013].
  3. ↑ «Les 25 équipes confirmées», 25-02-2013.
  4. ↑ «Les vingt-cinq équipes engagées à la Flèche Wallonne et à Liège-Bastogne-Liège», 09-04-2013.
  5. ↑ Lieja-Bastoña-Lieja: Sin los Halcones, o arriesgar, o contemporizar (Dorsales y Previa) biciciclismo.com (castellà)
  6. ↑ Cols et Côtes (francès)
  7. ↑ «Daniel Martin wins Liège-Bastogne-Liège». Cyclingnews.com. Future plc, 21-04-2013 [Consulta: 21 abril 2013]. Arxivat 2012-01-10 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 23 abril 2013].
  8. ↑ Daniel Martin se hace con la Lieja-Bastoña-Lieja por delante de Joaquim Rodríguez y Alejandro Valverde[Enllaç no actiu] globedia.com
  9. ↑ Purito Rodríguez roza la victoria en una Lieja-Bastoña-Lieja que consagra al irlandés Daniel Martin 20minutos.es

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lieja-Bastogne-Lieja 2013
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lieja-Bastogne-Lieja_2013&oldid=32550775»