Vés al contingut

Liliana Maffiotte i Olivencia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLiliana Maffiotte i Olivencia

Concert de Liliana Maffiotte a la Sala Cortot de París Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professora de música, concertista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Especial Maria Canals
Premi Gian Battista Viotti (Itàlia)
Premi Nacional del Ministeri de Cultura Espanyol
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1994

Liliana Maffiotte i Olivencia (Barcelona, 1942) és una pianista catalana, concertista i pedagoga.[1]

Biografia

[modifica]

Nascuda en plena postguerra al carrer Ample de Ciutat Vella, és filla de Guillermo Maffiotte, oficial de la marina mercant, i de Matilde Olivencia.[2] S'inicià en la música de la ma de la seva mare. Estudià al Conservatori del Liceu amb Mercè Llatas i completà la formació superior amb Maria Canals, Pierre Barbizet, Alberto Mozzatti i Monique Dessauschées a París.[3]

El 1965 fou guardonada amb la medalla d'or del Concurs Internacional de Música Gian Battista Viotti de Vercelli (Itàlia)[4] i també rebé el premi especial de piano del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, mèrit que repetí el 1970 guanyant la primera medalla.[5]

Des de molt jove compaginà els concerts amb la pedagogia. Durant 15 anys fou professora de piano a l'Acadèmia de Música Ars Nova, posteriorment, fou cap del departament de piano del Conservatori Professional de Música de Manresa i juntament amb Josep Maria Escribano, cofundadora i membre del jurat del Concurs Internacional "Premi Ciutat de Manresa".[6][7]

A partir del curs 1983-84 ocupà la plaça de professora i directora artística del grau superior de piano al Conservatori de Música de Tarragona, on organitzà els cursos d'estiu de cant i virtuosisme, amb Núria Delclòs, Maria Dolors Aldea i la col·laboració de prestigiosos professors nacionals i estrangers.[8]

Enregistrà discs com a solista i pianista acompanyant d'instrumentistes i cantants. L'any 1984 rebé el Premi Nacional del Ministeri de Cultura Espanyol per el seu LP La Historia de Babar de Francis Poulenc (estrena a Espanya) i Sports et divertissements d'Erik Satie.[9][10] Realitzà nombroses gires de concerts i impartí cursos magistrals a Europa, URSS, Àfrica i Continent americà.[11][12][13][14][15] Fou membre del jurat de concursos nacionals i internacionals, entre els quals: el Maria Canals de piano i el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.[5][16] Estrenà obres de compositors catalans del segle xx, com Xavier Montsalvatge, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Guinjoan, Carles Guinovart, Lleonard Balada, Josep Soler, etc. En reconeixement a aquesta tasca, el 1994 li fou concedit el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a millor intèrpret de música contemporània.[17]

Durant 20 anys, ocupà la càtedra de Música de cambra i fou coordinadora pedagògica del Conservatori Superior de Música de Barcelona.[1]

Artista eclèctica, ha conreat tots els estils, incloses les músiques populars, jazzístiques i blues. Més enllà dels seixanta anys, formà un trio de tango amb la soprano uruguiana Raquel Pierotti i el baixista i compositor argentí Jorge Sarraute, amb els quals va fer una gira de concerts i enregistrà el disc Concertango.[18][19]

És autora del llibre didàctic Piano Actual, cuentos musicales para niños de 7 a 99 años, amb les grafies contemporànies, apte per a qualsevol persona sense coneixements musicals que es vulgui expressar al piano.[20]

Ha publicat Cartas a Lile i Cartas a Liliana, dos llibres introspectius, que apleguen records, viatges i experiències vitals i artístiques.[21][22]

Paral·lelament a la seva trajectòria com a pianista i pedagoga, ha realitzat tasques socials, amb tallers, jocs i audicions en centres penitenciaris, hospitals, geriàtrics, maternitats etc.[23][24] i col·labora assíduament amb fundacions i projectes per a la pau al món.[2][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Liliana Maffiotte i Olivencia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «La pianista Liliana Maffiotte visita Itaca, el pis on va néixer i va viure la seva infantesa | Acollida.org», 25-02-2022. [Consulta: 17 març 2022].
  3. ↑ Maffiotte, Liliana. [Capítol 3.1 La Influencia de los profesores Cartas a Liliana (Retornando a la esencia)] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2021, p. 93-96. ISBN 978-84-124446-4-3. 
  4. ↑ Città di Vercelli. Rassegna Musicale della Società del Quartetto. Notizie statistiche e verbali delle Giurie del Sedicesimo Concorso Internazionale di Musica e Danza Gian Battista Viotti. 5 Ottobre- 20 Novembre 1965
  5. ↑ 5,0 5,1 Canals, Maria. Quaranta anys de vida del concurs d'execució musical: alguns records.. Barcelona: Publicacions de la Abadia de Montserrat, 4-1998, p. Pàg.99-100 (Ref. Liliana Maffiotte). ISBN 84-7826-945-2. 
  6. ↑ «[Ajuntament de Manresa. 11 0ctubre 1983 Acta de contractació de personal docent del conservatori Professional de Música. Foli 1147- Pàg.5 - Apartat 6]». [Consulta: 15 març 2022].
  7. ↑ J.G.M. «Empieza el II premio Ciudad de Manresa para piano y música de cámara.». La Vanguardia, 21-02-1985.
  8. ↑ «Escola i conservatori de música de Tarragona - Escultura». [Consulta: 18 març 2022].
  9. ↑ Metason. «Jean De Brunhoff, Francis Poulenc, Erik Satie - Historia de Babar (El pequeño Elefante) Narrador: Jose Mª Monegal, Piano (Lilliana Maffiotte)» (en anglès). [Consulta: 26 març 2022].
  10. ↑ Compañia discográfica Columbia. Acta de comunicación a Dña. Liliana Maffiotte de la concesión del premio del Ministerio de Cultura a "La historia de Babar" de Francis Poulenc, como mejor obra fonográfica de carácter infantil. 26 diciembre 1983
  11. ↑ Rozada Bestard, Hemilé «Liliana Maffiotte, una pianista de gran talla». Joventud Rebelde-Diario de la juventud cubana, 07-10-1984.
  12. ↑ Guerrero Martin, José «Destacada participación catalana en el I Festival de Música Contemporanea de Cuba». La Vanguardia, 07-11-1984.
  13. ↑ Lewis, R. «Exhilaratig piano recital a Harare». The Herald (Zimbabwe), 22-04-1986.
  14. ↑ Redacció - Cultura «Conciertos triunfales de Liliana Maffiotte en Moscú y Leningrado». La Vanguardia, 10-01-1991.
  15. ↑ (Arxiu Liliana Maffiotte) Invitació del departament de música de la Portland State University per impartir Master-class i concert. Firmat:Harold Gray. 30 maig 1995
  16. ↑ «Liliana Maffiotte Page 15.». [Consulta: 1r abril 2022].
  17. ↑ Generalitat de Catalunya - Joan Guitart i Agell, Conseller de Cultura. Acta de notificació de la concessió del Premi Nacional de Música 1994 a la Sra. Liliana Maffiotte, com a millor intèrpret de música contemporània. 22 Novembre 1994
  18. ↑ Redacció «Noche de "Concertango" en Caixanova». El Faro de Vigo, 22-11-2004.
  19. ↑ «Concertango» (en anglès), 02-12-2011. [Consulta: 21 març 2022].
  20. ↑ «Autores - Editorial de Música Boileau» (en castellà). [Consulta: 21 març 2022].
  21. ↑ Maffiotte, Liliana. [En busca del autoconocimiento. Cartas a Lile] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2019, p. 128. ISBN 978-84-121176. 
  22. ↑ Maffiotte, Liliana. [Retornando a la esencia. Cartas a Liliana] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2021, p. 132. ISBN 978-84-124446-4-3. 
  23. ↑ «Dia Mundial del Prematur amb Liliana Maffiotte | Associació Ressó de Musicoteràpia». [Consulta: 20 març 2022].
  24. ↑ «La dansa del foc a l'hospital Sant Joan de Déu – Liliana Maffiotte | Associació Ressó de Musicoteràpia». [Consulta: 1r abril 2022].
  25. ↑ Bigas, Gisela «[Rec-clar. Parlem amb Liliana Maffiotte (Pàg.8-9)]». Revista de Vidreras (Diputació de Girona), Estiu 2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Liliana_Maffiotte_i_Olivencia&oldid=33111250»