Limerick (poema)
El limerick és una estrofa de cinc versos de rima consonant AABBA.[1] Els versos són normalment en forma d'anapest, on el primer, segon i cinqué tenen tres peus i el tercer i quart vers dos.[2] La primera línia tradicionalment introdueix el protagonista i un lloc, el topònim apareix normalment al final del primer vers. El cinquè es reserva per a l'aparició d'un epítet final divertit, xocant, fins i tot extravagant.[3] Wim Tigges el va definir com «el sonnet de la bestiesa».[4] El limerick normalment és enginyós i té un caràcter anedòtic, humorístic, sovint absurd, de vegades obscè.
El gènere es va desenvolupar a Anglaterra per tal de ridiculitzar tota mena de personatges.[5] Va ser popularitzada en anglès per Edward Lear (1812-1888), escriptor i poeta britànic.[6] L'escriptor Christopher Isherwood (1904-1986) va ser expulsat de la Universitat de Cambridge per respondre als exàmens amb limericks grollers.[7] El poeta Miquel Desclot, n'ha publicat dues sèries, un Guia poca-solta[8] per a infants i una sèrie per a adults Infern poca-solta.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Andreu, Maribel; Orero Clavero, Pilar «La traducció a l'italià dels primers versos dels limericks d'Edward Lear». Quaderns: Revista de traducció, 11, 2004, pàg. 187–200. ISSN: 1138-5790.
- ↑ Pascual Sellent, Rosa Maria «Limerick». El Matí Digital, 21-04-2021.
- ↑
- ↑ Tigges, Wim. An Anatomy of Literary Nonsense (en anglès). BRILL, 2022-07-04. ISBN 978-90-04-48402-3.
- ↑ Rocabert, Òscar «La poesia per a adults de Miquel Desclot (2/2)». Quadern de les idees, les arts i les lletres, 189, 2013, pàg. 54–55. ISSN: 2385-4979.
- ↑ Llauger, Miquel Àngel «El nonsens i el limerick: una introducció i una petita mostra, amb versions catalanaes». Veus Baixes, 2, 2-2014, pàg. 119-124. ISSN: 2254-5336.
- ↑ Braun, Stephen «Christopher Isherwood, Whose Tales Inspired 'Cabaret,' Dies» (en anglès). Los Angeles Times, 06-01-1986 [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ Desclot, Miquel; Ginesta i Clavell, Montse (il·l.). Guia poca-solta. Baula, 2012, p. 72 (A la delta: sèrie verd núm. 41). ISBN 978-84-4792471-4.
- ↑ Rocabert, 2013, p. 54.
Bibliografia
[modifica]- Puigtobella, Bernat «Miquel Àngel Llauger: “Tenim una bona tradició de poesia satírica”». Núvol, 09-01-2014.
- Tigges, Wim. An anatomy of literary nonsense [L'anatomia del nonsens literari]. Amsterdam: Rodopi, 1988. ISBN 978-90-5183-019-4.