Linux-libre
  | |
 | |
| Tipus | Nucli monolític, bifurcació, nucli del sistema operatiu, paquet GNU i programari lliure |
|---|---|
| Basat en | Linux |
| Versió inicial | 20 febrer 2008 |
| Versió estable | 6.12-gnu (18 novembre 2024)
|
| Versió prèvia | 6.12-rc7-gnu (12 novembre 2024)
|
| Llicència | GNU GPL 2.0 |
| Disponible en | |
| Epònim | Linux i Linus Torvalds |
| Característiques tècniques | |
| Plataforma | x86_64, Intel 80386, IA-32, ARM, MIPS, Microprocessadors Motorola de la família 68000, RISC-V i IBM POWER (en)  |
| Escrit en | C i Llenguatge assemblador |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Projecte GNU i Alexandre Oliva |
| Més informació | |
| Lloc web | linux-libre.fsfla.org (anglès) |
| Free Software Directory | linux-libre |
|
| |
Linux-libre és una versió modificada del nucli de Linux que no conté blobs binaris, codi ofuscat o codi alliberat sota llicències propietàries. Aquests s'utilitzen principalment per a imatges de microprogramari propietari dins del kernel de Linux. Tot i que generalment es pot redistribuir, els blobs binaris no donen a l'usuari la llibertat d'auditar, modificar o, en conseqüència, redistribuir les seves versions modificades. Linux-libre és el Kernel que segueix les directrius de la FSF, essent el maquinari reconegut i compatible molt restringit.[1]
Des de 1996 hi ha constància que al nucli de Linux s'ha inclòs codi no lliure. Ututo i gNewSense consten com les primeres distribucions Linux que feren una tasca inicial de neteja del nucli Linux, posteriorment Jeff Moe va anunciar Linux-libre. El febrer de 2008 es convertí en un projecte mantingut per la FSF d'Amèrica Llatina. El 2012, es convertí en part del Projecte GNU.[2] Actualment, es manté en sincronització amb la línia principal del nucli Linux.[3][4][5]
Distribucions
[modifica]Distribucions que han entregat el kernel sense codi propietari.
- Ututo: Llançament inicial 16 d'octubre de 2000, darrer llançament 27 d'abril de 2012.
- Dyne:bolic: Llançament inicial 15 de març 2005, darrer llançament 8 de setembre de 2011.
- gNewSense: Llançament inicial 2 novembre 2006, darrer llançament 2 maig 2016.
- Guix. Tot i ser una distribució, el seu valor radica en aportar un gestor de paquets que segueix les directrius de la FSF. Llançament inicial novembre de 2012, distribució activa.[3]
Distribucions que s'han entregat amb el kernel Linux-Libre.
- Dragora: Llançament inicial 13 de març de 2009, distribució activa.
- Hyperbola: Llançament inicial 15 d'abril de 2017, distribució activa.
- Parabola: Llançament inicial 26 d'octubre de 2009, distribució activa.
- PureOS: Llançament inicial 19 de novembre de 2021, distribució activa.
- Trisquel: Llançament inicial 30 de gener de 2007, distribució activa.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Medina, Eduardo. «Linux-libre 4.17 ya está disponible para cumplir los principios del software libre - MuyLinux». Muy Linux, 05-06-2018. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ Oliva, Alexandre. «GNU Linux-libre 5.5-gnu». LWN.net, 27-01-2020. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Byfield, Bruce. «Free as in Really Free » Linux Magazine». Linux Magazine, 01-05-2020. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Red, Ramces. «5 Best Linux-Libre Distributions for Better Security». Make Tech Easier, 16-03-2022. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ Administrator. «Linux-libre cumple 15 años» (en espanyol europeu). Somos Libres, 26-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].