Linux (nucli)
  | |
 | |
| Tipus | programari lliure i de codi obert, nucli del sistema operatiu, obra col·laborativa i plataforma informàtica |
|---|---|
| Versió inicial | 25 agost 1991 |
| Versió estable | 6.12 (17 novembre 2024)
|
| Llicència | GNU GPL 2.0 llicència de propietat |
| Epònim | Linus Torvalds i Unix |
| Part de | Linux i Android |
| Característiques tècniques | |
| Plataforma | ARM, Microcontroladors AVR, Blackfin (en)  , DEC Alpha, ETRAX CRIS, Itanium, MIPS, PA-RISC, PowerPC, SPARC, SuperH, TILE64 (en) , Unicore (en) , Xtensa, Microprocessadors Motorola de la família 68000, IBM S/390, x86, x86_64 i Z/Architecture |
| Escrit en | C, Llenguatge assemblador i Rust |
| Equip | |
| Creador/s | Linus Torvalds |
| Desenvolupador(s) | Linus Torvalds, Alan Cox, Greg Kroah-Hartman, Ingo Molnár, Andrew Morton, Larry W. Finger (en) i Mauro Carvalho Chehab (en) |
| Més informació | |
| Lloc web | kernel.org (anglès) |
| Blog | Blog oficial |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Seguiment d'errors | Seguiment d'errors |
| Id. Subreddit | kernel |
|
| |
Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.
Història
[modifica]
Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus Unix).
Linus va dur a terme davant la programació d'un Kernel, quan el projecte de sistema GNU, iniciat per Richard Stallman encara quedava bastant lluny d'obtenir el nucli. A principis dels 90, algunes persones van obtenir el nucli de Linus Torvalds i el van ajuntar al costat d'altres peces.
Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tan sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus ordinadors van veure a Linux la seva única alternativa, ja que a Minix li faltaven massa coses.
Linux va encaixar en el projecte GNU, perquè pretenia desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomenà GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.
A mitjans dels anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte.
Cronologia
[modifica]- Abril de 1991 - Linus Torvalds comença a treballar en algunes idees simples per a un sistema operatiu. Comença fent un gestor de tasques en llenguatge ensamblador del xip d'Intel 80386 i un controlador de terminal.
- 25 d'agost de 1991 - Torvalds escriu al grup de notícies comp.os.minix:[1]
- I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and professional like GNU) for 386(486) AT clones. This has been brewing since April, and is starting to get ready. I'd like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things).
- I've currently ported bash (1.08) and gcc (1.40), and things seem to work. This implies that I'll get something practical within a few months [...] Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs. It is NOT portable (uses 386 task switching etc.), and it probably never will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.
- [...] It's mostly in C, but most people wouldn't call what I write C. It uses every conceivable feature of the 386 I could find, as it was also a project to teach me about the 386. As already mentioned, it uses a MMU, for both paging (not to disk yet) and segmentation. It's the segmentation that makes it REALLY 386 dependent (every task has a 64Mb segment for code & data - max 64 tasks in 4Gb. Anybody who needs more than 64Mb/task - tough cookies). [...] Some of my "C"-files (specifically mm.c) are almost as much assembler as C. [...] Unlike minix, I also happen to LIKE interrupts, so interrupts are handled without trying to hide the reason behind them
- Setembre de 1991 - Es publica la versió 0.01 de Linux. (10,239 línies de codi)
- Octubre de 1991 - Es publica la versió 0.02 de Linux.[2]
- Desembre de 1991 - Es publica la versió 0.11 de Linux. Aquesta és la primera versió que es pot compilar fent servir Linux (anteriorment el desenvolupament es duia a terme amb Minix)
- 19 de gener de 1992 - Primer missatge al grup de notícies alt.os.linux newsgroup.[3]
- 31 de març de 1992 - Es crea el grup de notícies comp.os.linux.[4]
- Març de 1992 - La versió 0.95 és la primera que pot executar el sistema de finestres X.
- Durant tot el 1993, i principis del 1994 es produeixen 15 versions de desenvolupament etiquetades 0.99.*
- 14 de març de 1994 - Es publica la versió 1.0.0 de Linux (176,250 línies de codi)
- Març de 1995 - Es publica la versió 1.2.0 de Linux (310,950 línies de codi)
- 9 d'abril de 1996 - Es suggereix que Tux el pingüí sigui la mascota de Linux.
- 9 de juny de 1996 - Es publica la versió 2.0.0 de Linux (777,956 línies de codi)
- 25 de gener de 1999 - Es publica la versió 2.2.0 de Linux (1,800,847 línies de codi)
- 18 de desembre de 1999 - Es publiquen pegats per a l'IBM mainframe en la versió 2.2.13, fent possible l'adopció de Linux per part de les grans empreses.
- 4 de gener de 2001 - Es publica la versió 2.4.0 de Linux (3,377,902 línies de codi)
- 17 de desembre de 2003 - Es publica la versió 2.6.0 de Linux (5,929,913 línies de codi)
- 24 d'abril de 2006 - (6,981,110 línies de codi).[5]
Línia de temps Kernel Linux
[modifica]
Manteniment i desenvolupadors notables
[modifica]Encara que Linus Torvalds supervisa i publica el codi de les darreres versions del nucli, ha delegat el manteniment de les versions antigues a altres programadors:
| Versió | Mantenidor |
|---|---|
| 2.0 | David Weinehall |
| 2.2 | Marc-Christian Petersen (anteriorment Alan Cox) |
| 2.4 | Willy Tarreau (anteriorment Marcelo Tosatti) |
| 2.6.16 | Adrian Bunk |
| 2.6 | Andrew Morton / Linus Torvalds |
Altres desenvolupadors notables del nucli Linux són: Robert Love i Ingo Molnar. (Vegeu el fitxer "MAINTAINERS" per una llista completa).
Comunitat
[modifica]Una distribució GNU/Linux és, en gran manera, impulsada per les seves comunitats de desenvolupadors i usuaris. Persones encarregades de desenvolupar i finançar les seves distribucions sobre una base voluntària, Debian és un exemple ben conegut. Altres mantenen una versió de la comunitat comercial, com Red Hat fa amb Fedora.
En moltes ciutats i regions, les associacions locals, conegudes com a Grups d'Usuaris de Linux (GUL) tracten de promoure la seva distribució, i l'extensió del programari lliure. Tenen reunions i ofereixen demostracions gratuïtes, formació, suport tècnic, i la instal·lació del sistema operatiu per als nous usuaris. Moltes comunitats d'Internet també ofereixen suport als usuaris de Linux i desenvolupadors. La majoria de les distribucions i programari lliure i projectes de codi obert tenen sales de xat d'IRC o grups de notícies. Els fòrums en línia són una altra forma de suport, amb exemples notables LinuxQuestions.org ser i els fòrums de Gentoo. Les distribucions de Linux compten amb llistes de correu d'acollida; normalment hi ha un tema específic, com l'ús o el desenvolupament d'una llista determinada.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «What would you like to see most in minix? - de Linus Torvalds a comp.os.minix».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Free minix-like kernel sources for 386-AT - Versió 0.02».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Troubles with Partitions».[Enllaç no actiu]
- ↑ «It's here!».[Enllaç no actiu]
- ↑ «www.kernel.org». Arxivat de l'original el 2006-08-25. [Consulta: 2 setembre 2006].
Enllaços externs
[modifica]
