Liquidador
Liquidador (en rus: ликвида́тор (sing.), ликвида́торы (pl.)) és el nom que es va donar per part de la Unió Soviètica a cadascuna de les aproximadament 800.000[1] persones que es van ocupar de minimitzar les conseqüències de l'accident nuclear del 26 d'abril de 1986. Hi ha fonts que afirmen que la majoria van morir o van caure greument malalts a causa de les radiacions rebudes,[1] per bé que estudis i revisions acadèmiques, agrupades i actualitzades per l'Organització Mundial de la Salut, han estimat la xifra de morts de liquidadors en uns possibles 4.000 al llarg dels anys posteriors.[2]
Els liquidadors van ser els bombers, obrers, miners i voluntaris que es van encarregar d'apagar els incendis i construir el sarcòfag del reactor nuclear 4 de la central nuclear. L'anomenat sarcòfag és una estructura de formigó especialment dissenyada per a contenir la radiació alliberada durant l'accident de Txernòbyl. Primer es va intentar fer-ho amb màquines, però totes es van espatllar ràpidament a causa de la radioactivitat. Aquestes persones es van arriscar a construir-lo amb una màscara i un vestit que els cobria, traient el material contaminat a palades i fent torns de quaranta-cinc segons per a evitar la mort imminent. Tot i així van absorbir gran quantitat de radiació. Posteriorment, un gran grup de miners van ser contractats com a liquidadors per a obrir vies subterrànies fins als fonaments, que tenien perill de desplomar-se pel pes del sarcòfag, cosa que faria explotar el material radioactiu. Aquestes persones no estaven prou informades dels perills de la radiació i, malgrat l'entorn en què es trobaven, a causa de la calor sufocant, es treien la camisa i la mascareta -com les que usen els metges- que els tapava la boca i el nas, i bevien aigua a morro en ampolles que deixaven obertes. Diversos liquidadors va tenir efectes secundaris atesa l'exposició aguda a la radiació i s'estima que uns 2.200 varen morir per aquesta raó durant els anys posteriors.[2]
De fet, hi anaven sabent que era una sentència de mort, però hi anaven igual, sacrificant-hi la vida (o com a mínim la salut i la longevitat). És per això que moltes ciutats d'Ucraïna, com ara Feodòssia, Khorol o Hrebinka, hi tenen un monument als liquidadors que hi van ser enviats, juntament amb altres ciutats que hi tenen un monument a les víctimes, com ara Kíiv, Dnipró, Rivne, Khàrkiv, etc. A Kíiv hi ha un museu dedicat a la catàstrofe de Txornòbil, el Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль»).
Liquidadors a Fukushima
[modifica]Especialment a la premsa anglosaxona, però també en molt menor a la catalana, es va fer servir el 2011 la paraula "liquidador" per a referir-se també a les persones que treballaven per sufocar i minimitzar les conseqüències de l'accident de Fukushima.[3][4] La informació disponible sobre la realitat de la contaminació radioactiva i de les condicions de treball d'aquestes persones és massa minsa, i alguns enginyers que van treballar al disseny de la central i que van controlar la radioactivitat emesa després de l'accident afirmaven que una bona part de la informació distribuïda en aquells dies era falsa.[5] De manera que, tot i que internacionalment s'ha donat el mateix grau de perillositat a aquest accident que al de Txornòbil (nivell 7), segons TEPCO i el govern japonès sembla que la radiotoxicitat a la que varen estar sotmeses aquelles persones va ser inferior, d'uns dos mil sieverts per hora, cosa per la qual algunes persones, no totes, consideren exagerat anomenar-los també liquidadors.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tchernobyl forever, documental d'Alain de Halleux de 55 minuts, 2011. Coproducció d'ARTE France, Simple Production, Crescendo Films, RTBF i Wallonie Image Production. Emés a ARTE al programa setmanal Soirée Thema, amb el tema Tchernobyl 25 ans après, el dia 14 d'abril de 2011 (francès) (alemany)
- ↑ 2,0 2,1 «Chernobyl: the true scale of the accident» (en anglès). Organització Mundial de la Salut, 05-09-2005. [Consulta: 26 juliol 2022].
- ↑ La mare d'un dels "herois de Fukushima" diu que només "esperen morir" 3Cat24.cat, 1 d'abril de 2011. (català)
- ↑ Els enginyers van posant Fukushima sota control diari Avui, 21 de març de 2011. (català)
- ↑ Japon : Nucléaire, la filière du silence, reportatge emès al programa Envoyé spécial, presentat per Françoise Joly i Guilaine Chenu, a France 2, el dijous 14 d'abril de 2011. (francès)
- ↑ Les deu preguntes que tothom es fa sobre la crisi nuclear a Fukushima Arxivat 2011-03-19 a Wayback Machine. Anna Oliver, Clara Arnedo i Jaume Mas. Bloc Monverd.org (català)
Enllaços externs
[modifica]
- Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль»), pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès.