Liu Renjing
| |||
| Nom original | (zh) 刘仁静  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 4 març 1902 Yingcheng City (RP Xina) (en)  | ||
| Mort | 5 agost 1987 (85 anys) Pequín (RP Xina) | ||
| Formació | Escola Internacional Lenin | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | gerent, polític | ||
| Ocupador | Universitat de Pequín | ||
| Partit | Partit Comunista de la Xina | ||
Liu Renjing（xinès simplificat: 刘仁静, pinyin: Liú Rénjìng; Yingcheng, Hubei, 1902 - Beijing, 5 d'agost de 1987) és un revolucionari xinés, destacat per ser un dels primers líders del Partit Comunista de la Xina, el participant més jove del Primer Congrés del Partit, i posteriorment, líder trotskista.[1][2]
Biografia
[modifica]Liu Renjing va entrar al curs preparatori del Departament de Física de la Universitat de Pequín el juliol de 1918,[3] i va participar en el Moviment del 4 de Maig el 1919, obrint la porta de la residència de Cao Rulin. L'any 1920, Liu Renjing es va transferir al Departament de Filosofia de la Universitat de Pequín i Wang Guangqi el va convidar a unir-se a l'Associació de Recerca Marxista de la Universitat, la Young China Society. El novembre de 1920, es va unir a la Lliga de la Joventut Socialista de Beijing com un dels primers membres i va servir com a membre del comitè de comptabilitat. També va ser un dels primers membres del Partit Comunista de Pequín.
Al juny i juliol de 1921, el Grup de Pequín va triar representants al Primer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina i va seleccionar Zhang Guotao com a primer representant. Després, Deng Zhongxia i Luo Zhanglong es van negar successivament, alegant que estaven ocupats amb la faena, i al final, Liu Renjing va ser elegit.[4] A finals de juliol, ell i Zhang Guotao van assistir com a representants de Pequín al Primer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina celebrat a Xangai, on eren els més joves entre els delegats, i també va fer d'intèrpret a la reunió.[2] Després del congrés, es va quedar a Xangai per ajudar a Li Da en el treball de propaganda i va establir l'Editorial del Poble. El desembre de 1921, Liu Renjing va tornar a Pequín, i amb Deng Zhongxia va fundar la revista grupal "Pioner", que més tard es va publicar a Xangai i es va convertir en la revista oficial del Comitè Central de la Lliga de la Joventut Comunista de la Xina.
El setembre de 1922, una delegació xinesa encapçalada per Chen Duxiu, Liu Renjing i Qu Qiubai com a intèrpret va anar a la Rússia soviètica per assistir al Quart Congrés de la Komintern celebrat a Petrograd, i va parlar en nom del PCX. El juny de 1923, va assistir Tercer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina. L'agost de 1923, la Lliga de la Joventut Socialista Xinesa va celebrar el seu segon congrés nacional a Nanjing. Liu Renjing va fer un informe a la tercera reunió del segon congrés, posant èmfasi en la independència ideològica i organitzativa de la Lliga de la Joventut Socialista de la Xina. El 29 de setembre de 1923, el Comitè Executiu Central de la Lliga de la Joventut Socialista Xina va celebrar la primera reunió plenaria i va decidir establir el Buró Central, amb Liu Renjing com a president.
A la tardor de 1926, Liu Renjing va anar a estudiar a l'Institut Lenin de Moscou, i més tard va assistir a la setena reunió ampliada del Comitè Executiu de la Komintern. El 1929, el període d'estudis de Liu Renjing va expirar, va abandonar la Unió Soviètica i va anar a Turquia per visitar Trotski, amb l'esperança d'obtenir la seua confirmació i convertir-se en el líder dels trotskistes xinesos, però Trotski es va negar. Després de tornar a la Xina, i tot i que Liu havia tingut cert paper introduint les tesis de Trotski al partit, finalment seria expulsat del PCX.[5]
L'1 de gener de 1930, Liu Renjing va liderar la creació de l'organització trotskista Societat d'Octubre. Prompte, però, Liu Renjing seria de la Societat d'Octubre i va establir la Societat del Demà, publicant la publicació mimeografiada Mingtian. El maig de 1931, la Societat d'Octubre es va incorporar a l'Oposició d'Esquerra del Partit Comunista de la Xina. Més tard, Liu Renjing també es va unir a l'organització.
El març de 1935, Liu Renjing va ser arrestat pel govern nacionalista de la República de la Xina, condemnat a dos anys i mig de presó i empresonat a l'Institut de reflexió de Suzhou. A la vigília de l'esclat de la guerra antijaponesa l'abril de 1937, va ser expulsat de l'organització trotskista. L'hivern de 1937 va anar a Wuhan. El 1938, va servir a l'òrgan central de les joventuts del Guomindang. Després de traslladar-se a Chongqing amb l'organització, va treballar com a membre del personal a l'Oficina de Propaganda del Comitè Central de la Lliga de Joves dels Tres Principis del Poble. Presentat per Liang Ganqiao, va treballar al Quart Regiment de Cadets de Guerra fora de la Porta Oest de Xi'an durant més d'un any, servint com a instructor de rus, i més tard va passar a ser instructor coronel per ensenyar història.
L'octubre de 1949 es va establir la República Popular, i un any després, Liu Renjing va anar de Xangai a Pequín per tal de desdir-se de la seua adscripció al trotskisme davant del Departament d'Organització del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina.[2] El 21 de desembre de 1950, el Diari del Poble va publicar la ressenya de la confessió de Liu Renjing.[2] Liu va treballar a la Renmin Chubanshe.[2]
El juny de 1967, Liu Renjing va ser interrogat durant la Revolució Cultural, i després va ser empresonat a la presó de Qincheng i va ser alliberat a finals de 1978. Després d'això, va tornar a la Renmin Chubanshe com a traductor especial. El 1985, va ser contractat com a conseller del Consell d'Estat.
El 5 d'agost de 1987, Liu Renjing va ser atropellat per un autobús número 22 al carrer Xinjiekouwai, Pequín, morint als 85 anys.[2][6]
Referències
[modifica]- ↑ 王进,齐鹏飞,曹光哲主编. 毛泽东大辞典. 南宁; 桂林: 广西人民出版社; 漓江出版社, 1992.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Persecution in troubled times». South China Morning Post, 02-07-2011. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «刘仁静». 中国共产党历史网, 25-05-2011. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ 苗体君、窦春芳 (en xinès simplificat) 党的文摘 [北京市], 2007年第3期, 2007, pàg. 72-74. ISSN: 1005-1597. «刘仁静说：“总之，选代表的那次会是认真的，气氛也是好的，缺点在于我们没有预见到‘一大’的历史意义，因而使得这莫大光荣不适当地落到了我的头上。”事实上，当年参加一大的代表们也没有意识到会议的重要性，以至于十几年后，毛泽东、董必武、陈潭秋等当年的代表们竟然没有一人记得一大开会的具体日子。»
- ↑ Pantsov, Alexander. The Bolsheviks and the Chinese Revolution 1919-1927 (en anglès). Routledge, 2013-10-23. ISBN 978-1-136-82893-5.
- ↑ «中共“一大”最年轻党代表刘仁静因何被开除出党». 凤凰网转新京报. Arxivat de l'original el 2019-07-16.