Llaç blau
El llaç blau es fa servir, a Espanya, com a mostra de rebuig davant l'accionar d'ETA/HB.[1] La utilització d'aquest llaç solidari va començar amb el segrest de l'enginyer basc Julio Iglesias Zamora, el qual va ser dut a terme per l'organització armada el 1993.[1] Ràpidament es va popularitzar, fins a convertir-se en un símbol habitual de la lluita contra ETA,[2] del rebuig davant els segrests d'ETA, a més a més de solidaritat amb els familiars dels segrestas.[3] Aquesta iconografia va aconseguir un important èxit quan la implicació de la societat basca amb el rebuig de les accions d'ETA.[2]
Els portadors del llaç blau solen prendre'l mitjançant un imperdible a les robes; també es van exposar llaços blaus a les places, a la façana dels edificis públics, etc.[3]
Violència vers els portadors de llaç blau
[modifica]Alguns portadors de llaç blau van ser atacats, al País Basc. El 1996, una jove va ser atacada per un jove, el qual va intentar arrencar-li el distintiu i després la va copejar.[4] L'any següent, 1997, un jove va ser apallissat per un grup de huit persones, després què una d'elles l'acusés d'haver-lo vist portant un llaç blau anteriorment.[4] El 2001, el periodista basc Gorka Landaburu, qui va ser un dels més importants impulsors de la utilització del distintiu, acabà rebent greus ferides al tors i la cara, a més a més de la pèrdua d'alguns dits de les dues mans en esclatar-li un paquet bomba enviat al seu domicili de Zarautz.[5]
Polèmica
[modifica]
La decisió del Partit Popular d'utilitzar el llaç blau en les seves protestes contra la política antiterrorista del govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero ha resultat polèmica.[1] Des de l'organització Gesto por la Paz es va cridar a no utilitzar el distintiu amb altres finalitats que no siguin el rebuig davant els segrets d'ETA, i sempre amb sentit unitari.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gest per la Pau reclama "respecte" pel llaç blau i que només s'usi contra ETA». 3cat24, 07-03-2007.
- ↑ 2,0 2,1 Català, Lluís. «EL TRACTAMENT DEL CONFLICTE BASC ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESTATALS EN EL PERÍODE DEMOCRÀTIC. Seminari Univ. Catalana d'Estiu. 2001». Universitat d'Alacant, 2001. Arxivat de l'original el 2009-12-15.
- ↑ 3,0 3,1 Benegas, José María. Diccionario de Terrorismo. Madrid: Espasa, 2004, p. 315. ISBN 8467016094.
- ↑ 4,0 4,1 Marín, M. «Apaleado al ser reconocido como portador habitual del lazo azul». El País, 01-08-1997.
- ↑ Gastaminza, Genoveva. «Un paquete bomba causa heridas graves al periodista Gorka Landaburu». El País, 16-05-2001.
