Vés al contingut

Llac Kaniere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretLlac Kaniere
Imatge
Tipusllac Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaReserva Panoràmica del Llac Kaniere Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativadistricte de Westland (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKokatahi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 50′ S, 171° 09′ E / 42.83°S,171.15°E / -42.83; 171.15
Efluentriu Kaniere Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud134 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat195 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió2 (amplada) × 8 (longitud) km
Perímetre21,6 km Modifica el valor a Wikidata
Superfície14,5 km² Modifica el valor a Wikidata

El llac Kaniere és un llac glacial situat a la regió West Coast de l'illa del Sud de Nova Zelanda, a gairebé 200 metres de profunditat i envoltat de muntanyes i bosc madur de rimu. És sovint considerat el més bell de la zona,[1] i una destinació turística i de lleure.

Geografia

[modifica]
Vista d'amunt del llac.

Es troba a 19 km al sud-est de Hokitika, entre dues serralades. Amb 22 km², és el segon més gran de West Coast. Va de nord a sud, fa 8 km de llargada i 2 km d'amplada, i 195 m de profunditat.[2] Té el mont Graham i l'Upright (maori: Te Taumata o Uekanuku) a la costa oest, i el Tūhua a l'est. S'inclou en la Reserva Panoràmica del Llac Kaniere, de 7.000 hectàrees.[1]

Fotografia feta arran del llac.

La carretera de Hokitika arriba a la riba nord del llac a "The Landing" i es divideix: la carretera de Dorothy Falls recorre tota la banda occidental del llac i passa per Hans Bay i Dorothy Falls fins al riu Styx, mentre que l'altra bifurcació fa un curt camí cap a l'oest fins a Sunny Bight.[2] Una ruta de senderisme de quatre hores segueix pel costat de l'oest del llac abans d'unir-se a la carretera de Dorothy Falls.[3] La majoria de cases al voltant del llac Kaniere són actualment d'estiueig i hi ha un campament DOC a Hans Bay.[4]

Geologia

[modifica]

El llac Kaniere es va crear espontàniament per l'acció de les glaceres en l'últim període glacial, fa 14.000 anys, com molts llacs de West Coast. Avui, desemboca a la mar de Tasmània per l'extrem nord a través del riu Kaniere, però abans desguassava al riu Styx per l'extrem sud. Aquesta eixida va ser blocada per una esllavissada de terres, que va desviar l'aigua vers eel nord.[1]

Fauna

[modifica]

Els rierols que acaben al llac són la llar de diverses espècies de peixos autòctons, d'entre els quals els Gobiomorphus cotidianus, les Anguilla dieffenbachii, els Galaxias fasciatus i els Galaxias argenteus.[1] En el passat, el llac ha estat proveït de peixos, i conté truita comuna i perca de riu, sobretot.[5][6]

També s'hi poden trobar espècies d'aus autòctones, com corbs marins beccurts, corbs marins grossos, morells de Nova Zelanda, ànecs del paradís i rarament ànecs celluts. Hi ha unes quantes parelles d'ànecs blaus al riu Styx, a l'extrem sud del llac. Al bosc dels voltants hi ha cotorres frontgrogues, acantisites bec d'alena, ninox de Nova Zelanda, raspinells americans i fins i tot keas.[1] Els primers colons maoris van trobar un gran nombre de kàkapos al voltant del llac.[7]

Flora

[modifica]
Una perspectiva diferent del llac Kaniere
Una altra perspectiva del llac.

La Reserva Panoràmica del Llac Kaniere està formada en gran part per rimu madur i és considerada una de les zones de bosc de vegetació baixa més ecològicament significatives del centre de West Coast. La composició del bosc de rimu varia: a les terrasses planes, conté Metrosideros umbellata i Libocedrus bidwillii, mentre que a les faldes hi ha més Ripogonum scandens, Freycinetia banksii i Prumnopitys ferruginea. A les zones més pantanoses hi ha altres espècies d'arbres, com ara Manoao colensoi, kaikawaka i Dacrycarpus dacrydioides.[1]

Història humana

[modifica]
Postal turística del llac de 1910.
Pintura d'Alfred Walsh.
Pintura de Charles Blomfield.

En l'època preeuropea, el llac Kaniere era un important lloc de recollida d'aliments (maori: {{{1}}} mahinga kai) per als maoris, i les espècies d'anguilla dieffenbachii i de weka eren dos dels recursos alimentaris més importants dins i vora el llac.[8]

El 1909, es va construir una petita central hidroelèctrica al riu Kaniere per 15.000 lliures neozelandeses amb l'objectiu de subministrar energia a l'equip de bombeig de la mina d'or Ross.[9] L'aigua s'agafa prop de l'assut de l'extrem nord del llac i recorre 9 km a través d'una sèrie de túnels i canals fins que arriba a una central elèctrica bessona capaç de generar 520 kW; la cursa d'aigua es va utilitzar originalment per a l'obturació d'or a la zona de Kaniere. El canal de fusta més destacat, Johnson's Flume, es va esfondrar el 1973 i va ser substituït per moviments de terra. La central elèctrica de Kaniere Forks va subministrar més tard la draga d'or a Rimu, i a partir de 1931 va generar exclusivament energia per a Hokitika; avui, 3,75 GWh anuals a la ciutat.[9][10] Una passarel·la de 3 hores i mitja segueix el curs aquàtic, que forma part del West Coast Wilderness Trail.[11]

El llac Kaniere és un lloc popular per a activitats de lleure com ara el càmping, els pícnics, les motos d'aigua i l'esquí aquàtic.[5] Alguns naturistes hi van,[12] malgrat que Nova Zelanda no té platges nudistes oficials —el nudisme és legal a totes.[13] També es tracta del principal subministrament d'aigua per a Hokitika.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Wilson, Kerry-Jayne. West Coast Walking. A Naturalist's Guide. Christchurch, New Zealand: Canterbury University Press, 2013, p. 236–238. ISBN 978-1-927145-42-5. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Lake Kaniere Scenic Reserve» (en New Zealand English). Department of Conservation Te Papa Atawhai. [Consulta: 1r octubre 2020].
  3. ↑ «Lake Kaniere Walkway» (en New Zealand English). www.doc.govt.nz. [Consulta: 1r octubre 2020].
  4. ↑ Winter, Matt. «Idyllic Lake Kaniere» (en anglès americà). NZ Today Magazine, 22-03-2018. [Consulta: 1r octubre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 Pope, Diana. Mobil New Zealand travel guide : South Island and Stewart Island. 3rd rev.. Wellington [N.Z.]: Reed, 1978. ISBN 0-589-00998-2. 
  6. ↑ «Lake Kaniere» (en anglès americà). nzfishing.com. [Consulta: 1r octubre 2020].
  7. ↑ «Kaniere – frigate». Torpedo Bay Navy Museum. [Consulta: 2 octubre 2020].
  8. ↑ «Ngāi Tahu Claims Settlement Act 1998: Schedule 31 – Statutory acknowledgement for Lake Kaniere». [Consulta: 2 octubre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Riley, Cheryl. Power from the People. Greymouth: West Coast Electric Power Trust, 2009, p. 66–67. ISBN 978-0-473-15728-9. 
  10. ↑ «Kaniere Forks Power Station - McKays Creek - Kaniere Reservoir - Trustpower». www.trustpower.co.nz. Arxivat de l'original el 2021-08-19. [Consulta: 1r octubre 2020].
  11. ↑ «Lake Kaniere | Hokitika, New Zealand Attractions» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 1r octubre 2020].
  12. ↑ «Naturist Beaches - Rest of South». FreeBeaches NZ. [Consulta: 1r abril 2021].
  13. ↑ Plantilla:Cite court
  14. ↑ «Lake Kaniere» (en anglès). Westland District Council, 20-08-2014. Arxivat de l'original el 2021-06-25. [Consulta: 1r octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llac_Kaniere&oldid=33111381»