Llac de cràter
Un llac de cràter és un llac que s'ha format dins un cràter volcànic o una caldera.[1] La depressió d'aquestes formacions geològiques, s'omple per les precipitacions i crea un llac que s'aprofundeix gradualment fins a trobar un equilibri entre la taxa de precipitació, l'evaporació i l'absorció del sòl.[2]
Els llacs de cràter formats per fumaroles o xemeneies volcàniques es diuen també llacs volcànics. Solen tenir aigües àcides de color glauc i saturades de gasos volcànics. Els llacs situats en volcans adormits o inactius tenen tendència a tenir aigües dolces i molt clares per l'absència de corrents i sediments. Un maar és un cràter volcànic ample i baix, produït per una explosió causada per aigua subterrània que entra en contacte amb magma. Quan s'omplen d'aigua formen un llac de cràter de poca profunditat.[3]
Llacs de cràter notables
[modifica]Llac Albano | Itàlia |
Llac Amatitlán | Guatemala |
Llac Atitlán | Guatemala |
Llac Ayarza | Guatemala |
Blue Lake | Austràlia meridional |
Llac de Bolsena | Itàlia |
Llac de Bracciano | Itàlia |
Llac Chicabal | Guatemala |
Crater Lake | Oregon |
Cuicocha | Equador |
Volcà Ipala | Guatemala |
Volcà Irazú | Costa Rica |
Kapoho Crater | Hawaii |
Mont Katmai | Alaska |
Kelut | Indonèsia |
Kerið | Islàndia |
Llac Kuril | Kamtxatka |
Medicine Lake | Califòrnia |
Llac de Nemi | Itàlia |
Mont Nemrut (Nemrut Dağı) | Turquia |
Cràter Newberry | Oregon |
Llac Nyos | Camerun |
Volcà Pacaya (Laguna Calderas) | Guatemala |
Llac del Paradís (Chonji / Tianchi) | Corea del Nord / R.P. de la Xina |
Mont Pinatubo | Filipines |
Mont Ruapehu | Nova Zelanda |
Soufrière | Saint Vincent i les Grenadines |
Taal Lake | Filipines |
Llac Taupo | Nova Zelanda |
Llac Tazawa | Japó |
Llac Toba | Indonèsia |
Llac Towada | Japó |
Llac de Vico | Itàlia |
Yak Loum | Cambodja |
Referències
[modifica]- ↑ «llac de cràter». A: Diccionari de geografia física. Barcelona: TERMCAT, 2011 ((Diccionaris en Línia)).
- ↑ Galí i Medina, Salvador. Diccionari de geologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 665. ISBN 978-84-412-2793-4.
- ↑ «Dallol». Catalans del Món, 16-07-2017. [Consulta: 4 novembre 2023].