Vés al contingut

Llac de cràter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"Crater Lake", a Oregon, Estats Units

Un llac de cràter és un llac que s'ha format dins un cràter volcànic o una caldera.[1] La depressió d'aquestes formacions geològiques, s'omple per les precipitacions i crea un llac que s'aprofundeix gradualment fins a trobar un equilibri entre la taxa de precipitació, l'evaporació i l'absorció del sòl.[2]

Els llacs de cràter formats per fumaroles o xemeneies volcàniques es diuen també llacs volcànics. Solen tenir aigües àcides de color glauc i saturades de gasos volcànics. Els llacs situats en volcans adormits o inactius tenen tendència a tenir aigües dolces i molt clares per l'absència de corrents i sediments. Un maar és un cràter volcànic ample i baix, produït per una explosió causada per aigua subterrània que entra en contacte amb magma. Quan s'omplen d'aigua formen un llac de cràter de poca profunditat.[3]

Llacs de cràter notables

[modifica]
Llac Albano Itàlia
Llac Amatitlán Guatemala
Llac Atitlán Guatemala
Llac Ayarza Guatemala
Blue Lake Austràlia meridional
Llac de Bolsena Itàlia
Llac de Bracciano Itàlia
Llac Chicabal Guatemala
Crater Lake Oregon
Cuicocha Equador Equador
Volcà Ipala Guatemala Guatemala
Volcà Irazú Costa Rica Costa Rica
Kapoho Crater Hawaii
Mont Katmai Alaska
Kelut Indonèsia Indonèsia
Kerið Islàndia Islàndia
Llac Kuril Kamtxatka
Medicine Lake Califòrnia
Llac de Nemi Itàlia
Mont Nemrut (Nemrut Dağı) Turquia Turquia
Cràter Newberry Oregon
Llac Nyos Camerun Camerun
Volcà Pacaya (Laguna Calderas) Guatemala Guatemala
Llac del Paradís (Chonji / Tianchi) Corea del Nord Corea del Nord / República Popular de la Xina R.P. de la Xina
Mont Pinatubo Filipines Filipines
Mont Ruapehu Nova Zelanda Nova Zelanda
Soufrière Saint Vincent i les Grenadines
Taal Lake Filipines Filipines
Llac Taupo Nova Zelanda Nova Zelanda
Llac Tazawa Japó Japó
Llac Toba Indonèsia Indonèsia
Llac Towada Japó Japó
Llac de Vico Itàlia
Yak Loum Cambodja

Referències

[modifica]
  1. «llac de cràter». A: Diccionari de geografia física. Barcelona: TERMCAT, 2011 ((Diccionaris en Línia)). 
  2. Galí i Medina, Salvador. Diccionari de geologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 665. ISBN 978-84-412-2793-4. 
  3. «Dallol». Catalans del Món, 16-07-2017. [Consulta: 4 novembre 2023].