Llacuna de Salines
Tipus | llac àrea protegida Natura 2000 | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Salines (l'Alt Vinalopó) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Àrea protegida Natura 2000 | ||||
Identificador | ES5212006 | |||
La llacuna de Salines és una llacuna endorreica a uns dos quilòmetres de la localitat de les Salines d'Elda (Alt Vinalopó, País Valencià). Es tracta d'un llac de caràcter salat, que posseeix una conca superficial d'uns 90 km², en la qual desemboquen els cursos fluvials de les serres del voltant, així com de diversos pous.[1] L'aigua roman allí a causa del caràcter endorreic de la conca, és a dir, no té cap sortida cap al mar. Tal com succeïa també a la propera llacuna de Villena, dessecada en l'actualitat.[2] Durant un temps hi ha hagut una explotació salinera, avui abandonada.[3]
Les seues dimensions són d'uns 1.200 m de longitud per 800 m d'amplada.[4] El fet d'estar saturada de sal la inutilitza per al seu aprofitament agrícola, encara que de totes maneres en l'actualitat roman gairebé seca la major part de l'any a causa de la falta de pluges existent a la conca del Vinalopó,[4] així com a la sobreexplotació dels aqüífers.[1]
Història
[modifica]Al Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció:
« | [...] una laguna de agua salda inmediata á la pobl[ación] hácia el SE., formada por las vertienes de los montes inmediatos y varios manantiales, ocupando sobre 4,000 tahullas de tierra; si bien ha sufrido algunas alteraciones segun los años más ó menos lluviosos, habiendo llegado á tener en ciertas épocas una hora de larga y ½ de ancho. Sus emanaciones son causa de las calenturas intermitentes que endemicamente padecen los hab[itantes] de Salinas, cuya calamidad se ha hecho sentir mas terriblemente en épocas de grande aumento de aguas. Estos males que tanto afligen á la pobl[ación] podrian evitarse, si para su desagüe se abriera un conducto por el collado de Cámara sit[uado] al SE. de dicha laguna, el cual ofreceria ademas la grande ventaja de aprovechar sus aguas. | » |
— Diccionari de Madoz[5] |
Els intents de dessecació es remunten al segle xviii, encara que no es van materialitzar fins a la dècada de 1920. Les obres començades, però, van quedar sense finalitzar i, no podent donar ús agrícola a la llacuna, es va optar per instal·lar una indústria salinera, que va estar activa fins a la dècada del 1960. Des de llavors la llacuna no té utilització amb fins econòmics.[1] Les ribes estan cobertes d'espesses formacions de júncies i joncs, amb espècies com el tamariu, la sempreviva blava o les canyametes.[4] Entre la fauna destaquen les aus: perdius, aligots, esparvers, llesnes, àguila cuabarrada, flamencs, camallongues, garses, etc. algunes de les quals nien amb caràcter sedentari.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Morales Gil, Alfredo (dir.). «VII. Humedales y áreas lacustres: Lagunas interiores». A: Atlas temático de la Comunidad Valenciana (en castellà). I. Valencia: Levante: El Mercantil Valenciano, 1991. ISBN 84-87502-10-5.
- ↑ «Salinas». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Agulló, Adán. «Les desconegudes salines de l'interior d'Alacant». Sendas y leyendas, 02-05-2017. [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Salinas, laguna de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). 13, 1850, p. 697.
- ↑ Gonzailez Ramírez, Paco. «Alt Vinalopó». El País Valencià, 18-08-2012. [Consulta: 28 novembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Monogràfic sobre la llacuna de Les Salines: «Senderos de la Sal: Guia de itinerarios por la Salinas» (en castellà, català). diputació d'Alacant.
- Valor, Enric. «Cartell 43. El rei Astoret. Llacuna de Salines». [Consulta: 28 novembre 2020].