Lleó (Castella i Lleó)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Lleó
	León (es)
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	42° 35′ 56″ N, 5° 34′ 01″ O / 42.5989°N,5.5669°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella i Lleó
Província	província de Lleó
Capital de	Regne de Lleó ; província de Lleó ; Regió de Lleó ; regne de Galícia
Capital	León (en)
Conté la subdivisió	Armunia ; León (en) ; Oteruelo de la Valdoncina (en) ; Trobajo del Cerecedo (en)
Població humana
Població	121.281 (2023) (3.107,38 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Interés General Urbana de León y Alfoz ; Mancomunitat Municipal para la prestación de Servicios Funerarios y de Cementerio en los Municipios de León, San Andrés del Rabanedo y Villaquilambre «SERFUNLE» ; Mancomunitat Municipal para el Saneamiento Integral de León y su Alfoz ; Xarxa de Calls d'Espanya
Superfície	39,03 km²
Altitud	837 m
Limita amb	San Andrés del Rabanedo ; Villaturiel ; Onzonilla ; Santovenia de la Valdoncina ; Valdefresno ; Sariegos ; Villaquilambre ; Valverde de la Virgen
Dades històriques
Creació	29 aC
30 abril 1368	Esdeveniment clau
30 abril 1368	Siege of León (en)
Organització política
Òrgan legislatiu	Ajuntament de Lleó ,
• Alcalde	José Antonio Díez Díaz (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	24001–24010
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	987
Codi INE	24089
Altres
Agermanament amb	León ; Matanzas ; Puebla de Zaragoza ; Vorónej (1996–); Xiangtan (2010–)
Lloc web	aytoleon.es

Lleó^[1] (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó. Nascuda a un campament militar romà de la Legió VI Victrix, instal·lat en la confluència dels rius Bernesga i Torío cap al 29 aC, el seu caràcter de ciutat campamental es va consolidar amb l'assentament definitiu de la Legió VII Gemina ja en el segle i. Amb l'arribada dels musulmans a la Península, la ciutat es veu parcialment despoblada. El 846 els cordovesos van destruir amb l'ajut d'almanjanecs la ciutat de Lleó,^[2] que havia estat repoblada poc anys abans pels cristians. En 856 Lleó rep un nou impuls repoblador com a part del Regne d'Astúries. Serà Garcia I qui en 910 converteixi a la ciutat de León al capdavant del més important regne cristià de la península Ibèrica en l'època, donant inici al Regne de Lleó, la vigència nominal del qual perviu fins al segle xix, si bé ja des de l'edat mitjana la ciutat va perdre la importància i embranzida d'antany, en part per la pèrdua de la seva independència deguda la unió de la corona lleonesa a la castellana, definitiva des de 1301, constituint al costat d'altres regnes i territoris la Corona de Castella. El 2005 es va inaugurar el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó.

Demografia

Evolució demogràfica de Lleó

Any	Habitants
1900	15.580
1910	18.117
1920	21.399
1930	29.337
1940	44.755
1950	59.549
1960	73.483
1970	105.235
1981	131.134

Any	Habitants
1990	137.758
1991	147.625
1992	144.539
1993	146.175
1994	147.311
1995	147.780
1996	145.242
1998	139.809
1999	139.809

Any	Habitants
2000	138.006
2001	137.384
2002	135.794
2003	135.634
2004	135.789
2005	136.414
2006	136.985
2007	135.059
-	-

Divisió administrativa

La ciutat està dividida en els següents barris:

Eleccions municipals de 2003

Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 donaren com a resultat una victòria del Partit Popular, a dos regidors de la majoria absoluta:^[3]

Municipi	Partit	Vots	%	Regidors	+/-
Lleó 121.611 hab. amb dret a vot (27 regidors) Tot. votants: 77.878 (65,28%) Abstenció: 41.412 (34,72%) Vots Blanc: 1.819 (2,34%) Vots Nuls: 502 (0,64%)	PP	29.788	38,50	12	-
	PSOE	26.324	34,24	10	+
	UPL	14.889	19,24	5	-
	IU-C y L	2.014	2,60	0	=
	Altres	2.374	3,10

Després d'anys de govern del PP, un pacte de Govern entre els regidors del PSOE i de la UPL va dur a l'ajuntament al socialista Francisco Fernández, col·locant al temps com a tinent d'alcalde a l'en aquells dies portaveu lleonesista José María Rodríguez de Francisco. No obstant això, tot just un any després, i després del congrés de la Unió del Poble Lleonès celebrat a Astorga, dos dels regidors lleonesistes de l'Ajuntament de Lleó: el mateix De Francisco —un dels fundadors de la formació política—, i Covadonga Soto, van abandonar el partit però no les seves actes de regidors. A conseqüència d'aquesta nova situació, ambdós regidors van ser apartats del govern municipal conviertiéndose en transfugues i donant suport al Partit Popular.

Després d'això, el 3 de desembre 2004 el consistori lleonès va canviar de signe polític: l'equip de govern socialista-leonesista va ser substituït per altre del Partit Popular, presidit per Mario Amilivia, que va dur novament De Francisco a ser tinent d'alcalde i regidor d'esports. La moció de censura^[4] celebrada aquest dia en l'edifici de San Marcelo es va viure entre fortes mesures de seguretat, ja que la notícia va tenir abast nacional: el debat va arribar a les Corts espanyoles, ja que el PSOE va acusar al PP de trencar el Pacte Antitransfuguisme, que pretenia evitar girs en la política recolzant-se en càrrecs electes que haguessin estat expulsats o haguessin abandonat la formació amb la qual van assolir el seu càrrec. Al mateix temps, i mentre en el ple de l'Ajuntament es votava la moció, uns 2.500 lleonesos es manifestaven davant ell acusant De Francisco de chaquetero.^[5]

El pacte es va mantenir fins al final de la legislatura, ja que els regidors tránsfugues van fundar un nou partit lleonesista, anomenat Partit Autonomista Lleonès - Unitat Lleonesista, després de tractar de recuperar les sigles de la Unió del Poble Lleonès, partit del que De Francisco va ser un dels fundadors.

Eleccions de 2007

Els resultats dels comicis del 27 de maig de 2007 van ser els següents:

Municipi	Partit	Vots	%	Regidors	+/-
Lleó 118.907 hab. amb dret a vot (27 regidors) Tot. votants: 73.690 (63,11%) Abstenció: 43.074 (36,89%) Vots Blanc: 1.610 (2,18%) Vots Nuls: 533 (0,72%)	PSOE	32.292	44,14	13	+
	PP	27.472	37,55	11	-
	UPL	7.962	10,88	3	-
	PAL-UL	1.743	2,38	0	=
	IU-LV CyL	1.052	1,44	0	=
	Altres	1.026	1,28

L'Ajuntament de Lleó, un dels més disputats i dels més emblemàtics per la seva relació amb el President José Luis Rodríguez Zapatero, finalment la va guanyar el PSOE, amb 13 regidors, una xifra històrica per a aquest partit, que mai havia estat la força més votada de l'Ajuntament.^[6] El PP va perdre dos regidors, quedant-se amb onze. Finalment la UPL, afectada per l'escissió del PAL-UL, va aconseguir 3 regidors, enfront dels 5 que va aconseguir en els anteriors comicis; no obstant això la UPL va ser qui va decidir quin partit havia de governar en l'Ajuntament de Lleó, car la majoria del PSOE no era absoluta. El PAL-UL i IU no van aconseguir cap representació en l'Ajuntament.

Finalment, després d'un pacte de marcat caràcter lleonesista, el PSOE, amb Francisco Fernández al capdavant van passar a governar la ciutat durant els següents quatre anys, on els principals objectius seran, a més de reclamar una autonomia lleonesa, el sanejament dels comptes, les infraestructures i la integració del ferrocarril.

Ciutats agermanades

Personatges il·lustres

Diego Abad de Santillán (1897-1983), militant anarquista, escriptor i editor.
Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista.
Félix Gordón Ordás, veterinari i polític, President de la República Espanyola a l'exili.
José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya.
Café Quijano, grup musical
Julio Llamazares, escriptor
Alejandro Gutiérrez del Barrio (1895-1964) compositor i director d'orquestra.
Rogelio Villar, (1873-1938) compositor i crític musical.
Pedro Blanco López (1883-1919), compositor, pianista i crític musical.