Llec (Estoer)
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 713,8 m | |||
Llec era un poble, actualment desaparegut, del terme comunal d'Estoer, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Estava situat[1] a la zona central del seu terme comunal, al lloc on encara avui dia romanen, molt destruïdes i emboscades, les ruïnes del Mas de Llec, prop del qual hi havia hagut l'església de Sant Salvador de Llec.
Leco és esmentat des del 848, i apareix documentat diverses vegades al llarg de l'edat mitjana: 958 (Leco), 1267 (villarium de Lecho), 1328 (Lech). Havia estat adquirit per Protasi, el fundador de Sant Miquel de Cuixà, i fou sempre alou de Cuixà, que el segle xvii (1607) hi tenia fargues, a més d'explotar-ne les mines de ferro. Fins a la fi de l'Antic Règim fou una senyoria pertanyent a Cuixà.
El martinet de la Farga del Llec es conserva actualment a l'església romànica de Sant Andreu de Vallestàvia.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «63 - Estoer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Estoer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.